Directes
Ara en la televisió
MERIDIÀ ZERO
Ara en la ràdio
LÍNIA DE FONS (reemissió)

Els pisos turístics no regulats, una realitat que s'amaga darrere d'un model d'èxit

La Comunitat Valenciana és la primera en nombre de places estimades, 163.392, i la segona per xifra d'establiments estimats, amb 33.502

Porta d'una planta baixa reconvertida en apartament turístic a València / À Punt NTC

El veïnat del barri d’Aiora de València ha alçat la veu d’alarma recentment davant les obres de recondicionament a un edifici d’unes plantes baixes que, segons apunta l’Associació de Veïns Illa Perduda, tenen una clara finalitat turística. Al mateix temps, al barri de Russafa, diverses comunitats de veïns veuen amb recel l'aparició d'habitatges llogats per a ús turístic.

L’augment de soroll i pudors, així com l’afluència contínua de desconeguts en àrees residencials, genera situacions de conflicte, desconfiança i tensions a moltes zones de la ciutat. A més, la pujada disparada del preu del lloguer als barris acaba per expulsar la ciutadania i aquest fet provoca que, a poc a poc, desapareguen els negocis de barri de tota la vida. Els locals buits, al mateix temps, es transformen en potencials nous pisos de lloguer.

No es tracta de casos aïllats. L’increment d'habitatge per a ús turístic en la Comunitat Valenciana és una realitat. Només a la ciutat de Benidorm (Marina Baixa), s’ha passat de 3.674 propietats registrades el juliol del 2019 a les 4.438 el juliol del 2023, un increment d’un 20,8% des d’abans de la pandèmia, segons assenyala l’Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana (Hosbec). A València, constaven 6.805 vivendes el juliol del 2019; el 2023 havien pujat a 6.936, un 1,9% més. 

Això sí, aquesta xifra representa només els habitatges regulats legalment. El volum de vivenda submergida, segons alerta Mayte García, secretària general d’Hosbec, és molt més gran. Amb la massificació turística també es dispara l’èxit d’aquest model de negoci, que per davall amaga tota una xarxa d’habitatges no regulats.

Hosbec monitora regularment la xifra de viatgers que passen pels aeroports, arreplegada en l’INE, i el nombre de clients registrats als seus hotels associats. En creuar aquestes dades és quan es posa en evidència que “falta un gran volum de turistes que, quan arriben, s’han d’allotjar en algun lloc, però dels quals no consta informació”, presumiblement en pisos turístics no regulats. Hi ha dades “que es queden en uns llimbs que ningú atén i als quals ningú dona resposta”, apunta García.

La Comunitat Valenciana és la primera autonomia espanyola en nombre de places d'apartaments turístics estimades, 163.392 d'un total de 619.509 en tota Espanya, segons l'última enquesta d'ocupació en allotjaments turístics extrahotelers de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), publicada aquest mateix dilluns.

Pel que fa a la xifra d'establiments estimats d'aquest tipus, la Comunitat Valenciana baixa al segon lloc amb 33.502, i sols superada per les dades de Canàries, sempre segons aquesta enquesta de l'INE. Tot i aquesta realitat, la xifra de persones que treballen al sector se situa en 4.371, la quarta dada més alta en el conjunt d'Espanya per darrere de la d'Andalusia, Canàries i Balears.

Les vivendes no regulades esquiven la legislació

Qualsevol persona pot donar-se d’alta en el registre de turisme per a oferir fins a quatre unitats o habitatges íntegres —és a dir, una casa completa; no s'hi poden donar d’alta habitacions—, ubicades en sòl urbanitzable i amb una capacitat màxima per a setze persones, unes huit habitacions. A partir de cinc propietats, és obligatori registrar-se com a empresa gestora d’habitatge turístic. 

El gestor està obligat a conéixer la regulació necessària per a tramitar, llogar o fer negoci amb la seua vivenda per a aquest ús. Entre altres, s’ha de tindre una assegurança civil, passar inspeccions de seguretat periòdiques a les instal·lacions per a comprovar els sistemes contra incendis, elèctrics, control d’aigües i sanitari, entre molts altres requisits de serveis bàsics, com la neteja durant l’estança del client. Les habitances no reglades no compleixen tot açò. 

Hosbec alerta que les plataformes com Airbnb o Booking no imposen els mateixos requisits legals, no demanen la mateixa documentació o, fins i tot, la que es demana no es comprova. “Tots els habitatges han de tindre un nombre de registre únic. En molts casos, hem detectat diverses habitances amb el mateix codi. D’aquesta manera, en donen una d’alta, però comercialitzen amb totes les que volen. Sempre li posen la mateixa xifra”, ha explicat García.  

“Per al sector, suposa una competència deslleial, que no genera ocupació i és contraproduent per a l’economia i les cotitzacions”, ha lamentat García. “Inclús generen situacions de turismofòbia, perquè moltes d’aquestes vivendes estan ubicades a zones residencials, que no són sòl terciari ni de serveis, com sí que els passa als hotels”, ha apuntat la portaveu.

La patronal ha advertit que, si es mantenen aquestes condicions, aquest model de negoci no té límit i ha recordat que no forma part de les seues funcions fer una inspecció. La regulació és un clam que tenen des de fa molt de temps. “Tenim un problema d’una absència de regulació, que ja hem traslladat a les administracions, que són les que han de fer aquesta tasca de vigilància de tota activitat que no estiga reglada. Es detecten molt fàcilment”, ha explicat García. 

Turisme anuncia una actualització del registre amb IA

Precisament la setmana passada la consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, va emprar la seua primera compareixença a les Corts per a donar a conéixer un pla per a combatre els allotjaments turístics il·legals. A més d’actualitzar el registre d’habitatges que sí que estan regularitzats, es facilitarà el treball dels inspectors amb una vigilància dels il·legals per mitjà de la intel·ligència artificial (IA) durant les 24 hores del dia.

Montes —que fins al seu nomenament en el Consell era secretària de la patronal hotelera Hosbec— ha advertit que aquest tipus de negoci “soscaven la igualtat de condicions en el mercat, causen molèsties als veïns” i provoquen “la pèrdua de l'oferta d'habitatges disponibles per a residents, amb la proliferació de l'economia submergida”, amb una ocupació que no s’ajusta a l’Estatut dels Treballadors i els convenis col·lectius.  

Per part seua, els hotels ja han començat un treball de comunicació davant aquesta realitat. “L'apartament turístic és una de les opcions que el client contempla per a les seues vacances, ja que està perfectament instaurat en la societat. Contra això hem de convéncer els visitants que la seua oferta és més personal, amb bones condicions i serveis adaptats”, ha conclòs García.

Turisme Pisos turístics

També et pot interessar