Un segon ERO deixa en mínims la planta de Playmobil a Onil

La divisió espanyola de la companyia alemanya Playmobil a Onil (Alcoià), un dels últims emblemes de la coneguda com la Vall del Joguet, ha reduït la plantilla de 61 persones a només 22 amb un segon ERO. Els treballadors i treballadores que queden es dedicaran a la distribució logística a Espanya i Portugal i els departaments de màrqueting i vendes.

Segons ha pogut confirmar À Punt NTC amb fonts de la patronal, un primer ERO va afectar 26 treballadors i treballadores i un segon acord n'ha deixat en esta situació tretze més. L'activitat productiva va acabar el setembre de l'any passat a conseqüència de la contínua caiguda de vendes.

Playmobil té la intenció de continuar amb estos departaments a Onil, segons ha confirmat l'alcalde Jaume Berenguer. El gegant jogueter ha patit una minva en la producció del 25% l'últim any, que se suma a la llarga llista de companyies dedicades al sector que ja han tancat les portes en esta vall, que també inclou Ibi, Tibi i Castalla. Les poblacions han hagut de reinventar-se, intentant no perdre l'essència.

El tècnic de turisme del Museu de la Nina d'Onil, David Pons, explica que Playmobil es va assentar a la localitat de la mà de Famosa (acrònim de Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil Sociedad Anónima) el 1974, després d'un acord fruit d'una trobada de treball en la Fira de Nuremberg, encara que no va ser fins al 1983 quan l'empresa alemanya va crear la filial Playmobil Ibèrica.

Onil, conegut com el bressol de les nines, ha sigut testimoni i protagonista principal de l'època daurada de la indústria del joguet a Espanya, un fet basat en el volum de producció i exportació de les empreses establides al municipi.

Famosa, llegenda viva del món de la nina, ara amb seu a Alacant, va arribar a tindre més de 2.000 treballadors i treballadores en el centre de producció del municipi i va aconseguir exportar més de tres milions de Nancys, les nines més demanades i reconegudes de la marca.

Hui dia, segons afirma Pons, encara que la planta industrial del poble està composta per vora de mig centenar d'empreses dedicades íntegrament o de manera auxiliar a la fabricació de nines, les grans firmes han desaparegut i les que queden no han obtingut retindre el pes comercial que tenien antany.

Així, Onil ha decidit aprofitar la fama per a convertir la indústria que va fer famós el poble en un element patrimonial més situant en un antic palauet del segle XIX el Museu de la Nina, que més de 30.000 persones van l'any passat.

En el seu recorregut és possible observar amb deteniment l'evolució de la nina a Espanya, tenint a Onil sempre com a eix conductor, des de la primera fabrica propietat d'Eduardo Juan Sempere i Agustina Mora el 1897, el primer exemplar de la famosa Mariquita Pérez o també de la ja comentada Nancy.

El cas d'Ibi

Ara joguets que han marcat època o que són símbols de la indústria, com pot ser la tartana d'Ibi, s'exposen al Museu del Joguet d'Ibi com una relíquia d'aquells pròspers temps en els quals, com comenta la tècnica del lloc, Pilar Avilés, pràcticament tota la població es dedicava a esta activitat econòmica.

"La decadència del joguet ha fet que ens reconvertim com a indústria", ha afirmat la vicealcaldessa d'Ibi, Aitana Gandia, qui ha relatat que "per al que hem sigut, ara no queda ni una desena part".

Entre els plans del consistori ara està tractar de rehabilitar l'edifici per a donar cabuda a 6.000 objectes més que ara mateix es troben emmagatzemats i, de la mateixa forma, transformar en museu l'antiga fàbrica perquè siga visitable.