Els polígons de Riba-roja, al 55% de capacitat operativa quasi tres mesos després de la dana
Entrevistem el gerent tècnic de l'Associació Empresarial de Polígons de Riba-roja A3, Jorge Ochando, per a saber l’estat d'un dels polígons valencians més importants i les reclamacions del sector
Quasi tres mesos després de la dana, el polígon de Riba-roja està “al voltant del 55% de capacitat operativa", segons confirma a À Punt Notícies Jorge Ochando, gerent tècnic de l'Associació Empresarial de Polígons de Riba-roja A3 (RiB A3), que agrupa 200 empreses, i del Parc Logístic de València. Entrevistem Ochando perquè ens informe de l’estat del polígon, de les empreses que el conformen, i què s'ha de fer per a enllestir les tasques de neteja i recuperació.
Els polígons de l'A-3 representen la majoria de la superfície industrial del municipi turienc. La proximitat amb la carretera que connecta València amb Madrid la convertixen també en una de les zones amb més dinamisme econòmic de la província.
Gran part de les empreses pertanyen al sector logístic, amb representació també del sector alimentari. Al voltant d’un 70% d’elles són pimes i, la resta, grans empreses, com explica Ochando. La facturació de les empreses que conformen els polígons representa “al voltant del 2% del PIB de la Comunitat Valenciana”.
En un informe elaborat per l’associació empresarial Rib A3 el 5 de desembre s'afirmava que el 57% de les empreses tenien afectada la maquinària, en més d’un 70%, i quasi el 48% de les empreses tenien afectats els equips informàtics, en més d’un 70%.
Des de l'associació empresarial expliquen que les firmes dels polígons funcionen a mig gas i estimen que, quasi tres mesos després de la dana, "la capacitat operativa podria estar al voltant del 55%”, segons ha contat Ochando a À Punt Notícies.
“Les empreses poden operar, però no estan al cent per cent de capacitat” per diversos motius: “Han perdut vehicles de la flota, maquinària que no s’ha pogut reemplaçar, o també tenen problemes en el subministrament de serveis”. L'informe, que van entregar al president de la CEOE, Antonio Garamendi, quantifica en 1.300 milions d’euros els danys econòmics patits per les més de 200 empreses de Rib A-3.
“Pel que fa a la compensació d’assegurances, no està sent tan ràpida com s’esperava i encara hi ha moltes empreses en les quals encara no han passat els pèrits”, relata Ochando. La situació econòmica de les indústries de Riba-roja va “millorant molt a poc a poc”, i “no a la velocitat que el mercat demanda a les empreses afectades”, denuncia el gerent tècnic.
L’assignatura pendent de la segona fase de neteja
Fa sis setmanes, la fotografia dels polígons era ben diferent: vora el 70% de les empreses tenien problemes en els accessos a les naus i calia maquinària i mà d'obra per a netejar, no només estos accessos sinó també els mateixos recintes de les empreses. “A dia de hui, al voltant del 85% de les empreses no estan dedicades a la neteja, amb una gran majoria de negocis que ja estan a punt per a poder funcionar”, explica Ochando.
Això vol dir que, 81 dies després de la barrancada, dos de cada deu empreses dels polígons afectats de Riba-roja encara han d'afrontar i finalitzar les tasques de neteja.
Per una altra banda, els treballs de recondicionament del polígon es troben en fases molt diferents, pel que fa a la fase del Parc Logístic l’Oliveral, “està bastant avançada, però en el cas del sector 12 o 13 van una miqueta més lentes”. Tot i això, des de l'associació Rib A-3 calculen que ja estan operatius i a punt el 75% dels accessos viaris de l'àrea industrial sud de Riba-roja.
No ocorre el mateix en les zones on s’acumulen les deixalles que es van retirar dels carrers perquè el polígon fora transitable. Netejar-les forma part d’una segona fase que, a pesar que s’ha avançat “prou en les últimes tres setmanes”, encara “queda molt per replegar, sobretot vehicles que s’acumulen en solars, per a portar-los als abocadors”. Recalca que les empreses van cedir alguns dels solars per a alliberar els carrers del polígon i és l'Ajuntament de Riba-roja, que ja hi ha començat, qui ha de fer la transferència de les deixalles a dependències municipals per alliberar el sòl privat.
Torna l’activitat, a poc a poc
Respecte a la represa de l’activitat, a principis de desembre, un terç de les empreses del polígon encara no havien pogut reobrir, “eixe percentatge se situa ara, aproximadament, en el 17%, assegura Ochando. “Si fem una volta pel polígon ja s’aprecia la tornada a l’activitat de la majoria de les empreses” però, a pesar d'això, moltes “encara no han recuperat el 100% de capacitat”.
L’informe de Rib A3 indicava que, abans d'acabar l'any 2024, l’11% de les empreses del polígon no sabien si reobririen ni quan ho farien. “Són sobretot empreses que processaven algun tipus de producte, com per exemple una empresa que realitzava taps de plàstic”, ens conta Jorge Ochando. En eixe cas concret, el client de l’empresa “continuava necessitant els taps i han perdut la clientela sense saber quan podran recuperar-la”. En un grau més baix, també hi ha qui, arran de la dana, ha decidit parar la producció i renovar completament totes les instal·lacions, com és el cas d’una mútua”.
Els polígons d'esta àrea industrial adjacent a l'A-3 perdran teixit empresarial. Així ho confirma el gerent de Rib A-3 que confirma que una de cada deu empreses "no reprendran l’activitat, bé perquè puguen decidir abandonar el polígon, la qual cosa encara no s’ha donat, o per diferents casuístiques com pot ser que l’empresari ja estiguera pensant a traspassar l’empresa”.
Reclamen ajudes “més enllà dels préstecs ICO”
Pel que fa a les ajudes, Ochando destaca que “les plataformes de sol·licitud es col·lapsen en obrir-se”, arriba a haver-hi casos d’empreses que “han de sol·licitar-les en horari nocturn per a poder fer el tràmit en línia” i, per altra banda, “la demora dels pèrits de les asseguradores”.
Des de l’associació, reclamen ajudes que vagen “més enllà dels préstecs ICO”, els quals “al final s’han de tornar” en un moment en el qual “s'ajunten amb els préstecs ICO de la pandèmia” que encara deuen algunes empreses. Per això, demanen “més ajudes a fons perdut, que no s’hagen de tornar”, a més “d’alguna moratòria d’impostos com per exemple les que ha escomés l’Ajuntament de Riba-roja amb l’IBI o l’impost d’activitats econòmiques”.
“No es pot oblidar que la dana va ocórrer en un moment en el qual les empreses logístiques estaven preparant la campanya de Nadal, la qual cosa ha afectat moltíssim”. Per això, demana que les administracions es coordinen a l’hora d'executar les diverses actuacions per abordar la reconstrucció i que tinguen “celeritat i simplificació administrativa amb els tràmits”.
“Cada administració ha fet un poc el que ha pogut”, i en eixe sentit, Ochando destaca la bona comunicació de l’Ajuntament de Riba-roja. Demana que les administracions "es prenguen seriosament les reivindicacions de l’empresariat i que no desistisquen en l’esforç de la reconstrucció".
Per la seua part, l’Ajuntament de Riba-roja va quantificar en dotze milions d’euros el cost de les actuacions municipals destinades a refer esta àrea industrial, entre les quals s’inclouen qüestions com la recuperació de les infraestructures de mobilitat, el dragatge del barranc de Poio o la reparació de la depuradora de l'S-14.