La por a l’entrada en vigor dels aranzels de Trump afona este dilluns les borses de tot el món
L’Ibex-35 iniciava la jornada amb caigudes que fregaven el 5%, i la de Frankfurt o París arribaven al 7%. A Àsia, les baixades en el parquet de la Xina o el Japó superaven el 8%
La setmana comença com va acabar en l'àmbit borsari. L’entrada en vigor dels aranzels de Trump ha deixat una batacada, en alguns casos històrica, en les borses de tot el món. Les borses xineses registraven caigudes entre el 7% i el 10% este dilluns, mentre que el Nikkei, l’índex borsari del mercat japonés, presentava la caiguda més gran des d’agost, un 8%. El parquet europeu, incloent-hi l’espanyol, també s’ha ressentit a causa de les polítiques aranzelàries del president nord-americà.
L'Ibex-35, el principal indicador de la borsa espanyola, s'afonava un 4,91% només uns minuts després de l'obertura este dilluns. I el mateix passava en mercats de valors de referència com el de Frankfurt o el de París. Este últim obria hui dilluns amb una tendència a la baixa que fregava el 7%.
El primer colp de la política aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha fet palés en les borses. La por s'ha estés pel parquet després que dissabte entrara en vigor la pujada generalitzada del 10% dels aranzels per als productes que entren en el mercat nord-americà i tenint en compte que se n'espera una segona que comportarà un gravamen del 20% en certs productes europeus i del 34% en els xinesos.
De fet, un dels països més afectats per esta segona pujada registrava dilluns caigudes superiors al 7% en el cas de Shanghai i del 9,66% en la borsa de Shenzhen, dos de les tres més importants del país.
Retrocés de 3.000 punts al Japó
La borsa del Japó tampoc ha trampejat la caiguda i marcava este dilluns el seu onzé pitjor resultat històric i la caiguda més accentuada des d'agost del 2024, fet que representa un retrocés de prop de 3.000 punts. El Nikkei, que agrupa els 225 títols més representatius del mercat, va caure un 7,83% o 2.644 punts. El Topix, que inclou les firmes de la secció principal, les de major capitalització, va baixar un percentatge similar, un 7,79% o 193,40 punts.
Este retrocés del Nikkei suposa l'onzé pitjor percentatge de la seua història i el més alt des del 5 d'agost del 2024, quan es va desplomar un 12,40%, arrossegat en eixa ocasió per l'enfortiment del ien.
La UE no pot ser ingènua davant d'estes mesures injustes
En el cas d’Espanya, el principal indicador de la borsa, l’Ibex, s’afonava quasi un 5% minuts després de l’obertura en la tercera sessió de pànic en el mercat per la guerra comercial i per una recessió de l’economia global. Cal recordar que divendres la borsa espanyola ja va experimentar la caiguda més gran des de la pandèmia.
El ministre d’Economia i Comerç, Carlos Cuerpo, ha interpretat esta caiguda com a “un senyal molt clar de l’efecte negatiu dels aranzels”. A parer seu, la resposta de la Unió Europea “no pot ser ingènua davant d'estes mesures injustes”, en referència a l’increment dels gravàmens que ha imposat el president nord-americà als productes que entren al mercat dels Estats Units.
Cuerpo ha descartat que el nou panorama internacional que deixa la pujada dels aranzels repercutisca sobre els preus. “L’impacte serà mínim en els preus”, assegurava. “No s’espera que incidisca en la inflació, però haurem d’estar vigilants i atents”, ha afegit.
Una situació semblant a la de la borsa espanyola experimentava la de París minuts després d’iniciar l’activitat. Obria amb una tendència baixista i, pocs minuts després de l'obertura, ha descendit un 6,67%. El fabricant aeronàutic Airbus liderava les baixades amb un enfonsament superior al 13%, i l'industrial Safran i la tecnològica Capgemini, amb més del 12%.
La borsa de Frankfurt era una altra de les que acusava l’agressiva política aranzelària dels Estats Units. Només obrir, queia un 10,3%.
De la borsa de referència dels Estats Units, la de Wall Street, encara no n'ha transcendit el comportament perquè no ha començat l’activitat.
