Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 creixen fins a 29.732 milions, un 4,5% més

Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 ja han cobrat forma. La portaveu i consellera d'Hisenda, Economia i Administracions Públiques, Ruth Merino, ha presentat aquest dilluns el projecte dels comptes, que pujaran a 29.732 milions d'euros, un 4,55% més dels 28.438 milions previstos pel Botànic el 2023, en un exercici d'equilibris per a mantindre la despesa social i poder fer front als pagaments del deute que arrossega la Generalitat, en gran part per l'infrafinançament de l'Estat. Així, la inversió o despesa real prevista — que contempla les operacions no financeres— passa dels 22.115 milions de l'exercici passat a 22.670 l'any que ve (+2,3%). Paral·lelament, les despeses derivades del deute es disparen un 20% en un any i creixen de 6.607 milions a 7.948 en els primers comptes públics del bipartit PP-Vox.

“Hem aconseguit fer més amb menys”, ha resumit Merino durant la roda de premsa posterior a la reunió extraordinària del Consell en què s'han aprovat els pressupostos. Abans de la compareixença, la titular d'Hisenda ha passat per les Corts per a lliurar el text als grups parlamentaris i a la presidenta, Llanos Massó.

La portaveu governamental ha definit els pressupostos de la coalició PP-Vox com els "més reals" dels últims anys i ha incidit que, a més de ser "rigorosos i responsables" perquè no inclouen “partides fictícies”, naixen amb el compromís d'executar-se "gestionant bé, de forma eficient". Així, Merino ha contraposat els comptes públics del govern de Mazón als dels anteriors executius del Botànic, al qual ha acusat d'unflar partides que després no es duien a la pràctica. "De res serveix elaborar pressupostos que cada any creixen exponencialment, però després les dades es queden en paper mullat", ha criticat. 

La consellera d'Hisenda ha destacat també que el nou Consell ha tingut enllestit els comptes la vespra d'acabar el termini oficial, i ha remarcat que els dos partits han anat a l'una sense "conflictes interns" ni "sobresalts" a pesar de la "situació difícil" en què han hagut d'elaborar-los. Primer, per l'absència de dades del govern d'Espanya pel que fa a bestretes, sostre de despesa o altres previsions, cosa que els ha fet treballar "a cegues".

Segon, per la situació economicofinancera "crítica" en què s'han trobat les arques de l'administració, amb un deute que supera els 57.200 milions d'euros i uns interessos de pagament que s'han disparat un 112% en l'últim any. L'increment, tot plegat, ha engrossit la partida dedicada al pagament del deute en un 20%. L'executiu de Mazón culpa del dèficit al gabinet predecessor, liderat per Ximo Puig, a qui han qualificat "d'irresponsable". "Les xifres d'interessos i venciments de deute són sagnants. Hipotequen gran part dels compromisos que pot exercir qualsevol govern", ha criticat Merino, que ha comparat els vora 1.300 milions d'euros més que el Consell haurà de dedicar l'any que ve a pagar obligacions relacionades amb el deute amb la quarta conselleria en grandària, darrere de Sanitat, Educació i Benestar Social.

La despesa social copa huit de cada deu euros previstos

El 2024, el 69,7% del pressupost de la Generalitat es destinarà a despesa social. Totes plegades aquestes partides sumen 18.342 milions d'euros, cosa que representa un creixement del 2,15% respecte d'enguany. Com és habitual, la conselleria que més tros del pastís s'endú és Sanitat, que concentra quasi el 30% dels comptes, seguida per Educació i Serveis Socials.

El departament liderat per Marciano Gómez comptarà amb un pressupost de 8.504 milions (+2,9%), el més gran de la història. Del total, 730 milions es destinaran a l'impuls de l'atenció primària i 142 a polítiques de salut mental i prevenció d'addiccions.

D'altra banda, la Conselleria d'Educació Universitats i Ocupació tindrà un pressupost de 6.871 milions (+1,2%), i dedicarà 715 milions als concerts educatius, que pugen un 4,9%. Els recursos per a formació del professorat creixen un 11% i els fons per a inclusió educativa ho fan un 10%, mentre que es reserven 19,5 milions a la promoció del valencià i el multilingüisme a l'escola. "No hi ha reculades en la promoció del valencià", ha assegurat la consellera Ruth Merino, qui ha assenyalat que no avancen "en la imposició" d'aquesta llengua en l'educació, però tampoc no es retalla ni es retrocedeix en la promoció.

La macrovicepresidència liderada per Susana Camarero tanca el rànquing de tres de les conselleries amb més fons. Així, la cartera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge tindrà un pressupost de 2.811 milions (+0,9%), el qual s'incrementa un 13% la partida per a atenció primària i dependència i es creen 1.200 noves places per a persones majors. La renda valenciana d'inclusió, així mateix, augmenta un 0,6% fins als 288 milions, i els fons d'Igualtat i suport a dones víctimes de violència ho fan un 38%, en passar de 26 a 36 milions. 

Baixada del 7,7% en el sector públic

La despesa social es manté en els primers pressupostos elaborats per la coalició de dretes, però el sector públic instrumental de l'Administració sí que veurà la tisora el 2024. El PP i Vox ho expliquen com una "optimització", per la qual es reduirà el "volum" d'ingressos previstos un 7,74%. Així, passaran dels 4.174 milions d'euros consignats en l'exercici actual als 3.851 en el vinent.

La portaveu i consellera, Ruth Merino, ha assenyalat que es tracta d'"un primer pas" per a redimensionar el sector públic i ha remarcat que és necessari analitzar el "creixement desmesurat" que ha tingut en els últims anys, estudiar cada partida de despesa dels ens públics i veure com optimitzar cada recurs que se'ls destina. El que s'ha fet en aquests comptes, ha precisat la responsable de la hisenda valenciana, és que cada departament ha analitzat els ens que depenen d'ell per a veure "què es podia prescindir per a prioritzar" en el més necessari. No s'ha eliminat cap entitat, ha insistit, perquè això "no es pot fer en dos mesos" i és un procés que requereix més temps i una "anàlisi detallada". Merino ha insistit que no han fet cap retallada al sector públic perquè "no es retallen funcions, sinó en allò que sobra", i es posa el focus en l'execució "eficient" del que es pressuposta.