El preu dels aliments baixa per quart mes i la inflació tanca al 3,1% interanual

Els preus de l'alimentació acumulen quatre mesos de moderació a la Comunitat Valenciana i la inflació general encara l'estiu en els nivells més baixos des de fa pràcticament dos anys. Maig ha tancat en el 3,1% interanual després de retallar nou dècimes respecte d'abril. La taxa, que compara l'Índex de Preus al Consum (IPC) actual amb el registrat al maig de l'any passat, se situa percentatges que no es veien des de juliol del 2021, segons les dades definitives que ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'abaratiment de l'energia, que està darrere dels descensos en els carburants i l'electricitat, és un dels factors fonamentals darrere d'aquesta evolució dels preus. També s'hi entreveuen símptomes favorables en l'evolució dels aliments i la cistella de la compra, el grup que més preocupació ha generat en els últims mesos entre les autoritats i la ciutadania.

D'acord amb l'ens estadístic, la inflació interanual en l'alimentació i les begudes no alcohòliques s'ha frenat a l'11,7% en les comarques valencianes i torna a nivells semblants als registrats fa just un any, al maig de 2022. Tan sols en el darrer mes, des d'abril, l'indicador ha perdut més d'un punt. I si mirem l'evolució des de febrer, quan es va assolir el que sembla el pic d'aquesta crisi de preus —17,2%— la davallada és de més de cinc punts. L'INE atribueix aquest comportament fonamentalment a l'abaratiment de la llet, el formatge i els ous, i també a la pujada menor del peix i el marisc. El pa i els cereals, d'altra banda, s'han mantingut estables en el cinqué mes de l'any, en contrast amb l'augment de maig de 2022.

En l'extrem contrari, el sucre encapçala el llistat de productes que registren la inflació anual més elevada (+45,2%), seguit de la mantega (+25,2%), l'oli d'oliva (+24,7%), la llet (+23,1%), les creïlles (+18,1%), la carn de porc (+16%) i els lactis (+15,2%). I en l'últim mes destaca el creixement de la fruita fresca, un 9,6% més cara ara que a l'abril. Les varietats d'estiu, com ara les bresquilles, els albercocs o les cireres s'han convertit en un producte inaccessible per a les famílies més vulnerables i el consum, de fet, està disminuint.

La desacceleració dels preus en l'alimentació confirma l'efectivitat de les rebaixes implantades pel govern espanyol en l'IVA de diversos productes bàsics, una mesura que va entrar en vigor al gener per a frenar l'auge desbocat de la cistella de la compra. No obstant això, l'executiu pensa que encara hi ha camí perquè, tot i la relaxació, continua sent molt més cara que l'any passat: si abans pagàvem 100 euros per un grapat de productes d'alimentació, ara això mateix ens suposa 111,7 de despesa, 11,7 euros més. Per això, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va anunciar aquest dilluns que mantindrà les reduccions fiscals en els aliments de primera necessitat més enllà del 30 de juny, quan caducava la iniciativa, fins que els nivells de preus siguen "més adequats".

La predicció d'inflació estatal avançada per l'INE fa ara dues setmanes s'ha complit a la perfecció i l'IPC es queda en aquell 3,2%, empentada per l'abaratiment dels combustibles. Amb la reculada de maig, generalitzada en totes les comunitats autònomes, la inflació reprén els descensos després del lleu repunt que va registrar a l'abril i que la va situar en el 4,1%. La taxa valenciana se situa pràcticament en el nivell de la mitjana espanyola, i el rànquing territorial el lideren les Canàries i les Balears amb el 4,9% i el 3,8%, respectivament. Les autonomies on menys han avançat els preus són Madrid (2,4%) i Aragó (2,6%). En termes mensuals la inflació retalla una dècima a la Comunitat Valenciana respecte de l'abril, una tònica que es repeteix en moltes autonomies com Aragó, Galícia o Múrcia. Mentre que al conjunt nacional l'IPC es manté invariable.

Pel que fa a la inflació subjacent, un indicador que les veus expertes segueixen de molt a prop perquè dibuixa tendències més a llarg termini i exclou del càlcul l'energia i els aliments frescos —components més volàtils—, es manté en el 6,1% anticipat al maig. La taxa tendeix a moderar-se en els últims mesos, però encara segueix elevada, vora tres punts per damunt de la taxa general, i s'ha convertit en el maldecap més rellevant en l'equació dels preus.

Transports i habitatge, la cara de la inflació

Si l'alimentació és la creu de l'espiral inflacionista en què estem immersos, la cara la posen l'habitatge i els transports. Aquesta segona categoria és la que millor comportament experimenta al maig, amb una caiguda de més de tres punts i mig des del mes anterior en la taxa interanual: passa de l'1,4% a l'abril, al -3,3% actual. La retallada, segons Ewstadísticam, s'explica per l'abaratiment dels carburants per a vehicles personals. Pel que fa a la vivenda, continua amb IPC en negatiu per seté mes consecutiu i es col·loca en el -12,5%, el que suposa que frena dos punts més que la mitjana estatal.

Les vacances d'estiu, més cares

Pel que fa als altres grups de productes, tots apugen els preus en comparació amb maig de 2022. A més de l'encariment de l'alimentació en un 11,7%, l'alcohol i tabac es disparen un 8,7% i l'hoteleria, un 8%. Aquest percentatge anticipa una campanya d'estiu significativament més cara que la de l'any passat, i aquesta pujada en el preu dels allotjaments i els bars i restaurants tindrà impacte en la manera de gaudir les vacances. Fonamentalment, segons les veus expertes consultades per À Punt, enguany la població es decantarà per llocs més pròxims i reduir els dies de l'estada, amb clar predomini de les platges valencianes. De fet, Benidorm, Peníscola i València figuren entre les huit destinacions més demanades pel turisme nacional i els establiments hotelers de la costa fa setmanes que estan plens.

Finalment, el parament creix un 5,6%, l'oci i la cultura un 4,6%, les comunicacions un 2,4%, el vestit i el calcer un 1,8%, la medicina un 1,5% i l'ensenyament un 1,4%.