El preu del lloguer creix un 13% en un any, amb Vila-real encapçalant la pujada, amb un 32% d'increment

El preu del lloguer ha crescut un 13,3% en un any a la Comunitat Valenciana, el segon increment més alt d'Espanya després de les Illes Balears. Al gener es va situar en 11,67 euros el metre quadrat de mitjana, un 0,6% més que el desembre del 2023, segons el balanç anual de Fotocasa. El lloguer no troba sostre i marca un nou rècord, per damunt dels màxims del 2006.

La valenciana és la sisena autonomia on més paguen els inquilins i està entre les cinc amb els preus més alts de la sèrie històrica. Dades que contrasten amb l'advertència de l'informe del Banc d'Espanya sobre el mercat de lloguer publicat al març. Un document que advertia que les llars espanyoles estan dedicant el 39,2% dels ingressos per a pagar l'habitatge i que el 50% de les que paguen un lloguer estan en risc de pobresa.

Per províncies, València ha registrat l'augment més alt (14,8%), seguida d'Alacant (15,0%) i Castelló (11,1%). L'orde es repeteix en la relació de preus per província, que lidera València (12,97 euros/m² al mes), seguida d'Alacant (11,05 euros/m² al mes) i Castelló (7,99 euros/m² al mes).

El preu lloguer creix un 32% en un any a Vila-real

En díhuit dels dènou municipis analitzats el preu dels habitatges de lloguer s'ha incrementat respecte a l'any anterior, amb Vila-real liderant l'increment interanual, que hui és un 31,9% més alt que el gener del 2022. Li segueixen Oriola (24,5%), Gandia (21,8%), Benidorm (20,8%), Elx (17,8%), Torrevella (16,0%), Alacant (14,4%), València (14,2%), Dénia (13,3%), el Campello (12,0%), Santa Pola (12,0%) i Alcoi (11,2%).

El preu per metre quadrat ha superat els 10,00 euros/m² al mes en 12 dels 21 grans municipis analitzats en l'informe de Fotocasa: Benidorm (15,49 euros/m²), València (14,48 euros/m²), el Campello (12,74 euros/m²) Canet d'en Berenguer (12,52 euros/m²), Alacant (12,27 euros/m²), Dénia (12,04 euros/m²), Altea (12,02 euros/m²), Santa Pola (11,73 euros/m²), Calp (11,53 euros/m²), Gandia (11,45 euros/m²), Torrevella (10,86 euros/m²) i Benicàssim (10,52 euros/m²).

El 40% de les compres d'habitatge les fan persones estrangeres

L'informe de Fotocasa el complementa una altra estadística publicada aquest dilluns, que destaca el creixement de la xifra de compradors estrangeres en l'adquisició d'habitatge com a residència habitual a la Comunitat Valenciana. Ja representen el 41,25% de les operacions, és a dir, quatre de cada deu, enfront del 34,8% que ho feien el 2022, i en contrast amb el 58,3% que adquireixen compradors de nacionalitat espanyola. Els propietaris d'origen extracomunitari ja representen prop del 30% de les compres, el triple que les adquisicions de ciutadans de la UE.

Les dades s'han extret de les operacions de les immobiliàries valencianes al llarg del 2023. Corresponen a l'última enquesta sobre persones compradores realitzada per la Federació Nacional d'Associacions Immobiliàries (FAI) i l'Associació d'Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval).

El 60% de les compres són per mudança d'una propietat prèvia

L'estudi assenyala les famílies amb fills, amb una mitjana d'edat dels 43,4 anys entre els adults (42,7 el 2022) i un habitatge anterior en propietat com el perfil majoritari de compradors, i la mudança com la motivació principal. En termes generals, sis de cada deu dels compradors (60,82%) van fer el salt des d'un habitatge previ, una xifra que cau quatre punts des de 2022 (64,65%). També descendeix el percentatge d'aquells que canvien lloguer per compra, que passen del 19,2% el 2022 al 16,49% el 2023.

No obstant les dificultats, les xifres de les immobiliàries certifiquen que el mercat continua molt actiu. El 2023 va créixer el percentatge de compres de primer habitatge per a l'emancipació (22,68% enfront del 16,16% de 2022) i el d'empreses adquirents (del 2,25% al 4,61% en un any).

Impossible comprar sense suport familiar per als joves

Malgrat l'increment de compres per a independitzar-se, Asicval adverteix que l'adquisició d'habitatge continua estant restringida per als més joves "llevat que compten amb ajuda familiar". Segons la presidenta de l'associació, Nora García, "amb lloguers tan alts resulta impossible que puguen estalviar per a donar una entrada". L'associació veu amb bons ulls l'anunci de l'aval del 20% de la compra a través de crèdits ICO, anunciada pel govern i la previsible baixada de tipus d'interés per a aconseguir un escenari més favorable.

Les immobiliàries comercialitzen majoritàriament l'estoc dels particulars, si bé comercialitzen també propietats de grans tenedors amb més de deu immobles (6,2%), d'entitats bancàries (un altre 6%) i de promotors d'obra nova (2,67%). No obstant això, el perfil majoritari de venedor (84,82%) és un xicotet propietari de 54,5 anys, amb entre un i dos immobles, que vol canviar de residència (28,41%) o liquidar una herència (29,97%).

Els divorcis i separacions estan darrere del 15,33% de les vendes, mentre la necessitat econòmica motiva el 10,79% de les operacions. L'1,83% dels habitatges procedeixen d'execucions hipotecàries.

La demanda se situa principalment (33%) en la forqueta entre els 100.000 euros i els 200.000 euros. El 20% busquen per sota dels 100.000 euros; el 22% a partir de 150.000; el 10% en la forqueta entre els 200.000 i els 250.000 euros; el 8% en la franja següent, fins als 350.000 euros; i el 7% per damunt.