Rajoy aprova els pressupostos sense resoldre l'infrafinançament valencià

El Consell de Ministres, en una reunió extraordinària, ha aprovat este Dimarts Sant el projecte de Llei de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2018, en què s'inclou una pujada de les pensions mínimes i no contributives del 3%, deu dies després de les manifestacions multitudinàries convocades per associacions de pensionistes i sindicats de classe a tot Espanya, en què van reclamar més diners i una millora del sistema de pensions. Els comptes són expansius i estableixen un augment de la despesa i una baixada dels impostos perquè el Ministeri d'Hisenda preveu una recaptació rècord. Alhora, millora les expectatives econòmiques d'Espanya en situar en un 2,7% l'evolució a l'alça del Producte Interior Brut (PIB), quatre dècimes més que a l'octubre.

Segons ha detallat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, les pensions inferiors a 9.800 euros a l'any s'incrementaran un 1,5%, i les que oscil·len entre els 9.800 i els 12.040 euros es revaloritzaran un 1%. A més, la base reguladora de la pensió de viudetat passarà del 52% al 54%, la qual cosa beneficiarà mig milió de persones. Estes mesures, que s'aplicaran de manera retroactiva des de l'1 de gener, es complementen amb els canvis adoptats en l'IRPF, que suposaran l'exempció del pagament d'aquest impost per a les rendes entre 12.000 i 14.000 euros, i una rebaixa per a aquelles persones que guanyen fins a 18.000 euros. De la rebaixa podran beneficiar-se fins a 3,5 milions de contribuents i, d'entre ells, un milió de pensionistes, segons la informació facilitada per Hisenda.

El salari dels funcionaris pujarà en 2018 un 1,75%, i entre les mesures fiscals que incorpora el projecte de llei de pressupostos hi ha deduccions per despeses de guarderia (de 1.000 euros anuals), per cònjuge amb alguna discapacitat (1.200 euros a l'any) i per família nombrosa (600 euros anuals addicionals per cada fill que excedisca el nombre fixat en la bonificació). El cost de les mesures per a afavorir les rendes baixes serà de 3.000 milions d'euros, que es corresponen amb els 2.000 milions per les baixades de l'IRPF i els 1.000 milions de l'augment de les pensions.

Sense notícies del nou finançament autonòmic que reclama el Consell

Els PGE de 2018 inclouen 4.020 milions d'euros més per al finançament de les comunitats autònomes, segons ha explicat el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, però no un nou sistema de finançament autonòmic que es el que reclama el Consell de la Generalitat (PSPV i Compromís) per a posar fi a l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana. Montoro ha deixat clar que el projecte de llei no inclou res respecte de la reforma del sistema de finançament, per a la qual cosa, ha insistit el ministre, "és necessari el concurs del PSOE i de les comunitats on governa" perquè, si no, no es podrà avançar en este assumpte.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha explicat este dimarts que espera que els pressupostos de l'Estat pal·lien "el dèficit de 2.000 milions d'euros de falta d'inversions" que han provocat els governs del PP a la Comunitat Valenciana "només per a situar-nos en la mitjana d'Espanya i en allò que ens correspon". Preguntat per À Punt sobre si té confiança que els PGE acaben recollint estes reivindicacions, Puig ha dit que "l'esperança és l'últim que es perd".

El president de la Generalitat també ha considerat "intolerable" que estiga paralitzada tota la negociació sobre el nou sistema de finançament autonòmic que [Mariano] Rajoy va prometre l'any passat. "[Això] no té cap sentit quan el Govern espanyol va dir que d'alguna manera vinculava els pressupostos al finançament".

Les xifres de l'infrafinançament valencià

Segons dades oficials, cada valenciana i cada valencià en 2017 va rebre 237 euros menys que la mitjana de ciutadans espanyols; o 839 euros menys que l'autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10% i 29% menys de recursos, respectivament. Aquestes diferències són la causa fonamental dels majors dèficits pressupostaris de la Generalitat, generats any darrere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les comunitats. Si se suma l'infrafinançament i amb menys inversions, la discriminació de la Comunitat Valenciana arribarà als 1.600 milions d'euros, només comparant-nos amb la mitjana.

Així les coses, l'autonomia valenciana té una renda per càpita inferior, en 12 punts, a la mitjana. I, no obstant això, és la comunitat autònoma que menys recursos per habitant rep; l'única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt d'Espanya.