El rebut de la llum baixa un 7,7% en un any, mentre que el preu de l'electricitat cau un 23%

La factura mitjana de la llum per a un consumidor domèstic ha trencat a l'octubre la tendència alcista dels últims cinc mesos i és un 3,15% més barata respecte al mes de setembre i del 7,7% respecte a l'octubre de l'any passat. Així, el rebut mitjà ascendeix a l'octubre a 58,04 euros, 1,90 euros menys que fa un mes (59,93 euros) i quasi 5 euros (4,96 euros) menys respecte al que es pagava fa un any (63 euros), segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Aquest abaratiment ve impulsat pel descens en el preu de la llum facilitat per la major presència de les energies renovables.

Aquest rebut de la llum correspon a un consumidor mitjà amb una potència contractada de 4,4 quilovats (kW) i una demanda anual de 3.900 quilovats hora (kWh), pròpia d'una família amb dos fills. D'aquest import de 58,04 euros, 14,35 euros corresponen al terme fix, 31,29 euros al consum, 2,33 euros a l'impost d'electricitat i 10,07 euros a l'IVA.

D'aquesta manera, a l'octubre es posa fi a l'espiral alcista que registrava el rebut de la llum des del mes de maig passat, després de les caigudes de febrer (-4,6%), març (-6,3%) i abril (-7,8%), en ple confinament per la pandèmia del coronavirus.

El preu de la llum és un 23% més barat que fa un any

Aquest abaratiment en el rebut de la llum es deu, principalment, al descens en el preu diari del mercat majorista d'electricitat, el conegut com pool, que se situa en els 36,59 euros per megavat hora (MW/h), un 13% inferior al setembre i un 23% més barat que fa un any. En concret, aquest és el preu d'un mes d'octubre més baix des de, com a mínim, 2010 i es col·loca un 33% més baix que la mitjana d'octubre dels últims cinc anys.

Les renovables, darrere de la baixada del preu

Les tecnologies renovables són les principals responsables de la reducció del preu de la llum, ja que a l'octubre la producció ha augmentat un 56% respecte a fa un any i, a més, han aconseguit cobrir el 50% de la demanda interna d'electricitat. L'eòlica, amb una generació un 45% superior a la mitjana d'un mes d'octubre, encapçala el mix, amb el 29%, i deixa en segona posició la nuclear, amb el 22,5%. A més, les renovables han aconseguit neutralitzar la pujada del gas.

El preu majorista de l'electricitat té un pes pròxim al 35% sobre el rebut final, mentre que al voltant del 40% correspon als peatges i prop del 25% restant, a l'IVA i a l'impost d'electricitat. El mercat majorista funciona de manera marginalista, de manera que les tecnologies entren per orde de cost i l'última d'elles a participar, la més cara, marca el preu per al conjunt.

Com funciona el preu de la llum?

A Espanya, les famílies compren l'electricitat que consumeixen en dos mercats diferents. Aproximadament la meitat del país està en el mercat lliure i l'altra meitat en el regulat. Canviar de l'un a l'altre és com canviar de comercialitzadora, un procés ràpid, gratuït i senzill.

- Mercat lliure: en el mercat lliure hi ha centenars de tarifes per a triar i moltes companyies que les ofereixen. El consumidor paga el que posa en el seu contracte i pot gaudir de preus estables.

- Mercat regulat: en el mercat regulat hi ha una sola tarifa, la tarifa regulada PVPC (preu voluntari per al xicotet consumidor) amb un preu que varia cada hora de cada dia en funció de l'oferta i la demanda. Només unes elèctriques específiques (les denominades comercialitzadores de referència) poden oferir-la.

En els dos sistemes la factura de llum es compon del preu de produir electricitat, els peatges d'accés que fixa el Ministeri d'Indústria per a cobrir el que costa portar l'energia des de les centrals fins als domicilis, i els impostos.

- El preu del kW/h: quan diuen que puja o baixa la llum, sol referir-se al fet que s'ha incrementat o reduït el preu del kW/h en el mercat regulat. Afecta només els clients del mercat regulat i no els del mercat lliure, que continuaran pagant el que posa en els seus contractes. El cost es fixa cada dia en funció del mercat majorista (els que generen energia li la venen als que la comercialitzen) i d'una sèrie de components regulats pel govern, com els imports. Amb aquesta premissa, el preu es determina com una mescla (l'anomenat “mix energètic”) de les diferents fonts d'energia, de més barata a més cara. Primer entren les energies més econòmiques (renovables, nuclear) i després les fonts de generació més cares (tèrmica, cicles combinats). Així fins que es cobreix tota la demanda d'energia.

Per què puja el preu la llum?

- Menor oferta d'energia barata: en l'oferta cal tindre en compte totes les maneres que existeixen per a generar electricitat. La més barata és la que es genera per energies renovables com la solar, l'eòlica i la hidràulica. També és barata l'energia nuclear. Les energies tèrmiques (carbó), de cogeneració o de cicle combinat, en la qual el combustible principal és el gas, solen eixir més cares. La sequera i la falta de vent provoquen que baixe la generació d'energia de les centrals hidràuliques i eòliques. En baixar aquestes fonts d'energia, cal recórrer a unes altres d'origen tèrmic o de cicle combinat, la qual cosa pot encarir-ne puntualment el preu. També és el cas si s'eleva el preu de combustibles com el carbó (energia tèrmica) o el gas (centrals de cicle combinat). Determinats conflictes i crisis poden afectar el preu de matèries primeres com el petroli i el gas, directament relacionades amb la generació d'una part de l'energia.

- Major demanda: des del punt de vista de la demanda, com més electricitat es necessita, més cara resulta. Les onades de fred o de calor generen pics de consum perquè molta gent posa les seues calefaccions elèctriques o aires condicionats a funcionar. En pujar la demanda, s'encareix l'oferta. També un augment de l'activitat, per exemple el comerç a Nadal, o no tan marcat, com el confinament per la Covid-19.

Desxifrant la factura de llum

En la factura, el consumidor paga pel consum i per la potència, que és el que permet que un grup d'electrodomèstics estiga funcionant al mateix temps. La potència és mesura en kW i cal pagar-la encara que tot estiga apagat. És un terme fix que es repeteix en la factura i que no canvia (llevat que es canvie la potència contractada). Per contra, el consum és un terme variable que es mesura en kW/h. Com més baix és el consum d'electricitat, menys es pagarà en la factura. A aquests conceptes cal afegir l'impost d'electricitat, el lloguer d'equips de mesura i l'IVA.