Les recomanacions per a la recuperació de la dana que dibuixa l’informe de l’Ivie

L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) va publicar este divendres un estudi en què arreplega l’impacte econòmic global de la destrucció ocasionada per la dana del 29 d’octubre. Un impacte que l’informe estima en unes pèrdues globals de més de 17.000 milions d’euros i per a les quals caldrien, com a mínim, 6.000 milions d’euros més d’ajudes, segons conclou.

Este document busca identificar els trets més rellevants —des d'una perspectiva econòmica— de la catàstrofe patida a la Comunitat Valenciana. D’esta manera, per a avaluar-ne la crisi derivada, a diferència del que va succeir amb la pandèmia de la Covid-19, l’informe destaca que l’impacte més substancial “l’han patit els actius públics, privats i naturals que han resultat greument danyats”. Un fet que considera “clau per a valorar els danys, quantificar el cost i orientar la recuperació” i que va ser essencial per a elaborar les conclusions i recomanacions de l’informe.

L’informe adverteix que utilitzar el PIB per a quantificar l'impacte inicial de la dana presenta una important limitació: no descompta el valor de la deterioració dels actius a conseqüència de la dana. La destrucció d'actius del teixit empresarial privat és molt voluminosa; les primeres estimacions realitzades les situen entorn dels 13.000 milions d'euros, però són molt provisionals. S'hi han de sumar les pèrdues de capital residencial de les llars, la destrucció de les infraestructures públiques i els danys en els recursos naturals. Per tant, adverteix que la xifra de pèrdues inicials serà molt superior.

Estimacions realistes i ajudes efectives

Les pèrdues efectives de riquesa dependran de tres variables: del valor dels actius localitzats en les zones afectades; la part dels mateixos que hagen resultat danyats; i la intensitat total o parcial d'estos danys. L'estimació d'eixos tres factors requerirà combinar quantes fonts d'informació puguen anar-se disposant amb el rigor més gran possible. La intensitat de l'afectació és molt variable entre municipis i l'ús d'informació georeferenciada disponible pot ajudar a precisar-la.

Les estimacions realistes dels danys patrimonials han de ser una referència fonamental per a les ajudes perquè, tal com subratlla l’informe, “les pèrdues de riquesa constitueixen la dimensió més abundant dels danys. Sense suport públic important, no es podrà comptar amb recursos per a recuperar la zona durant molts anys”. En eixe sentit, afirma que “per la magnitud de la catàstrofe i la precària situació financera de la Generalitat Valenciana, el suport financer del govern espanyol serà decisiu per a la reconstrucció”. 

La informació fins ara disponible de treballadors afectats per ERTO mostra “un impacte desigual per branques d'activitat, que ha de ser tinguda en compte a l'hora de dissenyar les ajudes a implementar”. Així, en els municipis de la denominada zona zero de la dana hi ha branques d'activitat en què més del 30% dels empleats estan afectats per ERTO. En estos sectors, la urgència de les ajudes és “encara major per a evitar el tancament dels negocis”.

La construcció en zones inundables i la falta de mesures preventives

L’informe assenyala com una de les causes del desastre “l’ocupació de sòls en zones inundables” sense “atendre el risc que eixa decisió suposa” i el fet que “no ha anat acompanyada de suficients mesures preventives i pal·liatives de les inundacions”. Per això, per a reduir riscos futurs al més prompte possible, assenyala que “és imprescindible intensificar i accelerar les accions en eixes direccions”; en particular, “en matèria d'inversions i de criteris d'ocupació del sòl”. 

Donada la dimensió demogràfica i econòmica dels municipis afectats, l’informe no estima “realista considerar de manera generalitzada la reubicació de les construccions existents a zones no inundables”, però sí que ho considera “en el cas de les construccions que han sigut afectades greument o íntegrament”. 

“Des d'eixa perspectiva, les administracions haurien de revisar les normatives i processos per a no obstaculitzar les reubicacions, així com tindre en compte l'experiència de les inundacions en les seues pròpies decisions sobre la localització d'infraestructures i construccions públiques en zones inundables”, afirma. Afegeix que “cal donar seguretat als inversors” anunciant “al més prompte possible el full de ruta a desenvolupar en els pròxims mesos i anys”.

Les rendes patiran la forta reducció d’ingressos

La forta reducció d'ingressos derivada de la dana la patiran els salaris dels treballadors, les rendes dels autònoms i les empreses afectades. “Frenar significativament eixe retrocés dependrà de les transferències públiques que reba una comunitat situada des de fa temps per davall de la mitjana espanyola en renda per habitant (en el 85,4% el 2023)”, la qual, assenyala l’informe, “pateix insuficiències greus de finançament autonòmic de sobres conegudes que limiten substancialment el seu marge de maniobra”. 

Si les ajudes no tenen “la potència, agilitat i duració suficients per a compensar significativament els elevats ingressos perduts”, l’informe preveu que “la recuperació serà lenta i el risc d'estancament de les comarques afectades, en les quals viuen un milió de persones, i de tota la Comunitat Valenciana, serà molt greu”. L’informe afirma que evitar que això succeïsca “és un objectiu necessari i factible per a un país com Espanya, però serà difícil d'aconseguir sense un canvi en el patró de cooperació entre els governants que els ciutadans perceben i que està fent molt de mal a la confiança en les institucions”. 

L’informe troba necessari “revisar el rànquing de prioritats en la distribució de la despesa pública i augmentar el pes de les inversions, encara que siga a costa d'un major control de la despesa”. La probabilitat més gran que ocórreguen fenòmens meteorològics extrems molt nocius “obliga a prestar més atenció a la seua prevenció, la qual cosa exigeix augmentar l'esforç inversor”. 

Abordar el “problema estructural” de l’economia de la Comunitat Valenciana

L'economia valenciana presenta un problema estructural i generalitzat de baixa productivitat, que explica en part el reduït PIB per càpita de la Comunitat Valenciana (un 14,6% inferior al de la resta de l’estat espanyol). En este context, “cal aprofitar l'estratègia de recuperació per a modernitzar i millorar el teixit productiu valencià, la qual cosa és més factible en aquells casos en els quals la destrucció d'actius ha sigut més intensa”. 

Assumir els costos que suposa la prevenció pot ser car, però l’informe assenyala que “és evident que incórrer en els costos que es deriven de catàstrofes com la patida ho és molt més, i no només en costos financers, sinó també en vides humanes”. En este sentit, una dolorosa lliçó de l'experiència que vivim és “que les inversions en prevenció no es poden limitar a millorar les infraestructures hidràuliques, per més que és evident que han sigut insuficients. També cal invertir en actius intangibles, com el capital organitzatiu adequat, la preparació del personal especialitzat i la formació i l'entrenament de la ciutadania, imprescindibles per a poder enfrontar-se a les emergències adequadament”, conclou.