La reforma del subsidi per desocupació, la seua quantia i duració, a debat

Espanya és, solament per darrere de França, el país de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que més diners destina a ajudes a la desocupació. Del total de persones que cobren la prestació per desocupació, unes 800.000 reben el subsidi per desocupació, l'ajuda del govern espanyol per a qui ha esgotat l'atur. 

El Ministeri de Treball i Economia Social es reuneix aquest dilluns de vesprada amb sindicats i patronal per a tractar d'arribar a un acord sobre la reforma del subsidi per desocupació. Una qüestió que en els últims dies ha generat enfrontaments entre el departament que dirigeix Yolanda Díaz i el Ministeri d'Economia de Nadia Calviño.

La reforma del nivell assistencial per desocupació, que Treball assegura que ha traslladat i ha negociat amb Brussel·les i que podria entrar en vigor a mitjan 2024, és l'última fita del component 23 del Pla de Recuperació que a Espanya li falta complir, i la seua culminació és necessària per a rebre el quart pagament dels fons europeus, que ascendeix a un total de 10.000 milions d'euros.

Actualment el subsidi de desocupació és de 480 euros mensuals, el 80% de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (Iprem), que ara mateix és de 600 euros al mes. Davant d'aquesta realitat, hi ha dues propostes ben diferents.

El Ministeri de Treball i Economia Social planteja rebre el subsidi per desocupació durant 30 mesos, que es distribuirien de la manera següent: 660 euros mensuals (el 110% de l'Iprem) durant els primers sis mesos de desocupació; 540 euros mensuals (el 90% de l'Iprem) en els sis mesos següents i, a partir d'aquest moment es percebria el 80% de l'Iprem fins a arribar a un màxim de 30 mesos.

Aquest disseny també incorpora que puguen rebre el subsidi per desocupació els menors de 45 anys sense càrregues familiars, que són unes 150.000 persones a tot Espanya, així com els treballadors eventuals del sector agrari que resideixen fora d'Andalusia i Extremadura, prop de 250.000 persones. En total, es calcula que podrien rebre'l 400.000 persones més, fins a arribar a 1.200.000 persones.

Una proposta que xoca amb la del Ministeri d'Economia, que planteja que el subsidi per desocupació només es puga rebre durant 12 mesos amb aquesta distribució: 600 euros mensuals (el 100% de l'Iprem) durant els tres primers mesos; 480 euros mensuals (el 80% de l'Iprem) en el segon trimestre; 390 euros mensuals (65% de l'Iprem) en el tercer trimestre, i 300 euros (50% de l'Iprem) en l'últim trimestre.

El Ministeri de Treball assegura que aquesta reforma és competència seua, mentre que Economia manté que totes les reformes estructurals, com aquesta, competeixen al conjunt del govern espanyol.

Per als sindicats, és necessària una "revisió en profunditat" de l'entramat de prestacions assistencials amb diversos requisits, com edat, temps cotitzat, càrregues familiars, rendes pròpies, rendes familiars, períodes d'espera, recerca activa d'ocupació i compromís d'activitat, que en dificulten l'accés i la gestió.

Així mateix, demanen simplificar l'ampli ventall de subsidis assistencials existents, facilitar els criteris d'accés per a arribar a més beneficiaris i ampliar la cobertura, juntament amb el reforç de les plantilles del SEPE.

Altres veus expertes aposten per compatibilitzar el treball i aquesta prestació, una proposta que actualment no preveu el sistema, però que segons José Enrique Devesa, investigador de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, facilitaria la tornada al mercat laboral d'alguns treballadors i treballadores. "Hi ha qui rebutja ofertes laborals si encara li falta molt de temps per a deixar de percebre la prestació o si la faena que els ofereixen no és massa atractiva o el sou no és molt alt", matisa.

Per la seua part, el secretari autonòmic d'Ocupació, Antonio Galvany, posa l'accent en la necessitat d'oferir una formació contínua a les persones desocupades i avançar-se a les necessitats de les empreses. "Si no dissenyem una formació que verdaderament estiga centrada en la millora de l'ocupabilitat de les persones, haurem fracassat", explica.

També apostes per augmentar el nombre de formadors i formadores que facen el seguiment de les persones desocupades i insisteixen en la necessitat de reformar el servei d'ocupació.