Regalar la faena de tot l'any: el drama d'una família de llauradors de Benifaió

Sara és la filla d'Abel Soler i d'Esther. Des que va faltar el seu pare, la seua mare i ella van decidir fer-se càrrec de la gestió de les terres de tarongers de la família, a Benifaió, comarca de la Ribera Alta. Les dues van crear la firma Econavelina. La seua història és la història de sempre, la de les dificultats que travessen molts llauradors i llauradores valencianes. Una història que sembla no tindre un final.

Com ha explicat Sara a les xarxes, el setembre del 2021 el suposat comprador de la collita va donar la seua paraula i li va dir a ella i a la seua mare que per aquesta temporada comptaren amb ell. "Aquests dies de gener ens ha dit que no ens compra gens" de collita.

Ara les taronges d'aquestes dues dones llauradores, una mare i una filla, es queda a l'arbre, i com ha contat Sara "tot l'esforç des que la família va decidir que el camp seria ecològic està en perill, perquè la nostra taronja pot acabar a terra",

La seua mare i ella han trobat com a única solució, per tal d'evitar que es perda la faena i el fruit de la collita, regalar les taronges a totes les persones que acudisquen al seu camp. 

A Museros, un altre llaurador carrega contra els intermediaris

Un altre llaurador, aquesta vegada des de Museros, a l'Horta Nord, ha denunciat també a les xarxes que a l'hora de vendre els cítrics continua la clàusula "a comercialitzar": "El que vol dir que el comprador li pagarà al llaurador quan vulga i el que crega convenient", ha explicat el llaurador molt enfadat. Que ha denunciat que aquesta situació és una vertadera ruïna.

Entre tots i totes ens esteu afonant i no vull calfar-me. Que la taronja ve de fora i la d'ací es queda (als arbres)... Els llauradors valencians i els espanyols haurien de ser els primers

També, en el seu cas, la collita d'enguany és el resultat de tot un any d'esforç i faena. En principi, i si algú li la comprara diu el llaurador que li serviria "només per a poder subsistir", però no ha aconseguit ni això. Els cítrics s'han quedat penjant de l'arbre. "Jo vull que sàpiga tot el món que quan compra a les grans superfícies o supermercats i el comprador paga el quilo a un euro, al llaurador no li arriba res".

Aquest llaurador de Museros, molt cansat i que reclama seguretat per als professionals que es dediquen al camp, ha demanat solucions a tots i totes, "això inclou també als polítics, tant els espanyols com els valencians, que quan demanen el vot" bé que se'n recorden del llaurador. Amb molta angoixa també ha dit en el vídeo que s'ha gravat: "Entre tots i totes ens esteu afonant i no vull calfar-me. Que la taronja ve de fora i la d'ací es queda (als arbres)... Els llauradors valencians i els espanyols haurien de ser els primers".

A l'hora de vendre els cítrics continua en vigor al camp la clàusula "a comercialitzar", "el que vol dir que el comprador li pagarà al llaurador el que vulga i quan vulga"