Restriccions per zones o alternatives a la trituració, les peticions del camp davant la prohibició de cremar de restes vegetals

Unes restriccions per zones, que permeta cremar les restes vegetals acumulades en parcel·les agràries molt allunyades de zones forestals, o una per a aquelles explotacions on la maquinària té un accés difícil. Són algunes de les reivindicacions que plantegen les organitzacions agràries davant la prohibició de la Generalitat de fer cremes agrícoles des d’aquest dimarts fins al 15 d’octubre, com avala la resolució publicada hui. Des d'AVA-Asaja qualifiquen de "contraproduent" la prohibició, amb caràcter general, de totes les cremes agrícoles. Adverteixen que deixar secar les restes de les podes durant sis mesos pot convertir el camp on estan en "un polvorí", una situació que pot provocar incendis en l'àmbit rural.

Els llauradors denuncien que aquest veto a les cremes agrícoles a tot el territori deixa alguns llauradors sense alternatives, atés que la trituració moltes vegades no és una opció a l’abast econòmic dels productors. És precisament la denúncia que feia Carles Peris, secretari general de La Unió Llauradora, que posava com a exemple els camps que s’arranquen o els cultius dels quals es transformen.

En aquests casos, els llauradors es troben en muntons gegantescos de vegetació, d’arbres sencers per a cremar, perquè han sigut arrancats. “Triturar camps sencers ix molt car al llaurador; per tant, si tampoc pot cremar-les, es queda sense alternativa per a traure tota aquesta llenya del camp”, exposava. Per això, creu que en aquelles parcel·les que estan molt lluny de massa forestal i sempre que les condicions de l’oratge ho permeten, que no hi haja, per exemple, risc de vents forts o alertes per temperatures extremes, les cremes de restes haurien de permetre’s.

Cal assenyalar que la resolució publicada aquest dimarts al DOGV contempla dues excepcions a les prohibicions: la crema de la palla de l’arròs a l’entorn de l’Albufera de València i aquelles cremes aconsellables per raons “fitosanitàries, d’investigació o altres motius d’urgència degudament justificats que no permeten l'ajornament”, encara que en aquest cas caldrà comptar amb l’autorització prèvia de la direcció general competent en matèria de prevenció d’incendis forestals.

En la mateixa línia es pronunciava Jesús Jara, tècnic d’AVA-Asaja, que defensava que es permeta cremar restes en les parcel·les on no hi ha risc d’incendi de zones forestals. Jara apuntava que, en moltes ocasions, els camps estan situats en punts de difícil accés per a la maquinària, fet que impedeix al llaurador desfer-se de les restes de llenya del camp si no compta amb l’opció de cremar-la. 

Niu per a plagues

Aquest sindicat agrari assenyala que els cultius llenyosos estan a hores d'ara en plena època de poda, de manera que es poden arribar a acumular moltes restes de poda als terrenys agrícoles, fet que representa "un reservori de plagues i malalties i una quantitat excessiva de biomassa amb un potencial risc d'incendi".

Cal assenyalar que la Generalitat adoptava la decisió de suspendre totes les cremes agrícoles fins al 15 d'octubre arran de l'incendi de Tàrbena, atés que en aquest cas es planteja com a possible causa una "mala praxi" en una crema agrícola autoritzada.