Les riuades de la DANA poden haver afectat l'activitat de 31.000 empreses i danyat 4.500 comerços
Un informe de la Cambra de Comerç apunta que vora el 20% dels i les treballadores de la província de València viuen a la zona zero de la tragèdia, on estan els municipis més colpejats
Les primeres avaluacions sobre l'impacte dels estralls de la devastadora DANA que ha negat més de seixanta municipis valencians sobre l'activitat econòmica de la província de València deixen unes xifres preocupants. Un balanç inicial de la Cambra de Comerç centrat únicament en les 32 poblacions més castigades per les riuades estima que els danys poden haver afectat directament més de 31.000 empreses. Són quasi el 18% de totes les que hi ha repartides per la demarcació provincial. A més, en esta zona zero de la catàstrofe pot haver-hi fins a 217.676 faenes que no es poden desenvolupar amb normalitat, que impliquen el 20% de les persones que treballen a la província de València.
L'informe, difós per l'organisme que presideix l'empresari José Vicente Morata, parla d'almenys 65 municipis afectats en major o menor grau —la Generalitat eleva la xifra a 69—, on resideixen 845.371 veïns i veïnes, pràcticament un terç de tota la població provincial. Però entre estes poblacions, destaquen almenys una trentena, com Paiporta o Algemesí, on els danys causats poden considerar-se com a seriosos o molt grans per les conseqüències en la pèrdua de vides humanes, afecció en àmplies zones urbanitzades i la gravetat de les conseqüències sobre les cases, infraestructures i serveis.
També hi ha, per tant, un alt grau d'afectació en el teixit econòmic local. Segons els càlculs disponibles, l'envit de les inundacions s'ha notat en tota classe d'activitats econòmiques a la província de València, des d'agrícoles fins a industrials i de serveis. A la zona més damnificada hi ha censats 31.567 negocis, d'acord amb el directori central d'empreses (DIRCE, 2023), que operen en 34.855 locals entre establiments, botigues, naus, despatxos o oficines, i es localitzen 63 parcs empresarials o polígons industrials.
La Cambra de Comerç estima que un nombre aproximat de 4.000 a 4.500 locals situats en plantes baixes en els quals es desenvolupava activitat econòmica poden haver patit danys d'una certa consideració. D'estos, entre 1.600 i 1.800 locals correspondrien a botigues o establiments comercials de venda al detall que haurien quedat molt afectats pels danys. A més, les conseqüències d'este desastre meteorològic han perjudicat el funcionament d'almenys 34 mercats municipals i 11 parcs o centres comercials.
Els municipis que més colpejada han vist l'activitat econòmica, segons les dades disponibles fins ara, han sigut: Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Benetússer, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Utiel i el barri de la Torre a la ciutat de València. En estes poblacions centenars de locals, naus i baixos comercials han quedat totalment inundats, amb danys materials en les instal·lacions, equips, mobiliari i vehicles de diversa consideració, i s'ha produït un deteriorament o pèrdues d'existències, productes i mercaderies emmagatzemades.
El parc comercial Alfafar Parc, el Parc Comercial Sedaví, l'MN4 i el centre comercial Bonaire són els grans enclavaments comercials més danyats, no sols per la riuada procedent del barranc de Poio, sinó també per saquejos que també han afectat negocis situats als nuclis urbans. A la pèrdua de mercaderies i productes peribles pels talls de llum se suma la inundació de magatzems i centres logístics, problemes de transport per l'estat de les carreteres i problemes de desplaçament i accés als negocis per part de treballadors i clientela.
