El sector agrari valencià celebra el rebuig del Parlament Europeu a reduir els fitosanitaris permesos

La Unió Llauradora i Ramadera i l'Associació Valenciana d'Agricultors (Ava-Asaja) han valorat positivament el rebuig del Parlament Europeu (PE) aquest dimecres a la proposta de la Comissió de reduir a la meitat l'ús de productes fitosanitaris per a protegir els cultius contra malalties i plagues. Aquesta reducció hauria comportat la prohibició del glifosat, un dels herbicides més utilitzats en l'agricultura, tot i que l’OMS el considera “probablement” cancerigen.

La Unió ho considera una “gran notícia” per al sector agrari valencià. De fet, l'organització havia demanat als eurodiputats espanyols que votaren en contra perquè, en cas de tirar avant, hauria posat el sector en “serioses dificultats” per a mantindre en “bones condicions sanitàries” les produccions, segons han advertit en un comunicat. Encara més, afirmen que hauria sigut “impossible” mantindre alguns cultius en les seues zones tradicionals perquè estan implantats en “àrees sensibles” on les prohibicions serien “encara més estrictes”.

Per això, la reducció de fitosanitaris que pretenia imposar la proposta de la Comissió era “inassumible” per al sector sense destinar-hi recursos científics, tècnics i financers suficients per a buscar alternatives eficaces i viables en cada zona agroclimàtica. Sobretot, si no es busquen amb el consens dels agricultors.

Per la seua part, Ava-Asaja ha afirmat en un comunicat que amb la votació de hui, el Parlament Europeu ha atés el “clam” de tot el sector agrari, que feia mesos que alertava de les greus conseqüències que hauria tingut aquest reglament per a la competitivitat i l'autosuficiència alimentària europea. Per això, han valorat de forma “molt positiva” el posicionament dels europarlamentaris, als quals s’havia dirigit en multitud d’ocasions per a demanar-los un vot en contra d’aquesta iniciativa.

Així mateix, en el comunicat, recorda l'informe d'impacte de la Universitat de Wageningen —referent mundial en l'àmbit agrari—, que va concloure que la proposta provocaria una pèrdua del 20% de la producció vegetal europea i, per tant, un augment dels preus dels aliments per als consumidors.