El sector del joguet confia en les vendes d’última hora per a complir les previsions de la campanya de Reis

La campanya de Nadal concentra el 60% del total anual a l’estat espanyol i es perfila decisiva, amb un efecte calendari que produeix un augment de l’estacionalitat centrat en el desembre i amb un perfil de consumidor que espera fins a l’últim moment. Les últimes tres setmanes abans d’arribar els Reis d'Orient podrien suposar el 30% de la facturació de tot l’any, i la meitat de Nadal. Este fet converteix l’estat espanyol en el país de més estacionalitat de l’entorn europeu.

La Comunitat Valenciana, clau en el sector del joguet

La Comunitat Valenciana té un paper clau dins del sector del joguet, orientat, cada vegada més, cap a un producte d’alt disseny, qualitat i valors pedagògics. A l’estat espanyol, en el tancament de l'exercici 2023, hi havia censades 257 empresses, 85 a la Comunitat Valenciana (33%), que continua al capdavant, a pesar que el 2022 eren 99 les empreses censades. El nombre de treballadors el 2023 va ser de 1.785 (37%), però un 13,35% més baixes que el 2022, quan se'n comptaven 2.060. Sí que va créixer la facturació un 6,68%, amb vora 688 milions d’euros, un 41% del total, contra els vora 645 milions del 2022.

La Comunitat Valenciana i Catalunya representen, conjuntament, prop del 64% de l'activitat de fabricació de joguets a Espanya. En el cas de la Comunitat Valenciana, l'activitat productiva concentra el 36,45% dels treballadors del sector del joguet a Espanya i un 40% de la facturació sobre el total del sector. Catalunya és la segona en facturació amb un 29,20% i un 31% del total dels treballadors. En tercera posició està Madrid, amb un 15% del total dels treballadors i el 17% de la facturació. Del total en l'àmbit del mercat espanyol, un 50% de les empreses són exportadores, i cal destacar que les pimes (xicotetes i mitjanes empreses) representen el 97% del teixit empresarial del sector i donen ocupació a un 86% dels treballadors.

Un mercat estacional que tracta de contindre els preus

“El mercat espanyol es caracteritza per ser d'última hora i sabem que, davant de l'arribada dels Reis, el joguet es converteix en un bé imprescindible en les llars amb xiquets”, afirma Marta Salmón, presidenta de l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets. I explica que este sector “continua fent un esforç apreciable per minimitzar la pujada de costos en el consumidor”, perquè “en este moment és important assegurar un creixement, encara que siga molt lleuger”. De fet, l’IPC dels joguets el 2023 va ser del 0,6% contra el 3,1% general, i el 2024 es perfila en un 0,4%.

El sector del joguet va tancar l’any 2023 amb una facturació de 1.705 milions d’euros. Això va suposar un increment del 0,35% respecte a l’exercici anterior. El consum d’este sector a l’estat espanyol es va alentir a causa d'un descens de la població infantil de 0 a 11 anys, en concret d’un 1,8% menys. Això, sumat a la menor renda disponible de les famílies per l’augment de l'IPC i l’euríbor. Per estes raons, el consum nacional només va registrar un lleuger augment del 0,13%.

Les exportacions i el nínxol d'adults, el futur del sector

La importació de joguets el 2023 va fer minvar el consum nacional, amb una baixada de vora el 10%, mentre que l’exportació va créixer un 5,88%, amb França, Portugal, Itàlia i Alemanya com a clients principals. D’esta manera, la despesa en joguets per xiquet i per any es va situar en 221 euros, i això va suposar una pujada del 3,42% respecte al 2022, però que es va quedar lluny dels més dels 330 euros a França i els 380 d’Alemanya.

El 2024 ha vingut marcat pels mateixos factors, menor renda disponible, incertesa econòmica internacional i baixes taxes de natalitat. Això ha afectat el consum de joguets durant la primera part de l’any. Segons la consultora Circana, els kidults, concepte que engloba els majors de tretze anys, adolescents i adults, representen el 29% del total del mercat, que creix en conjunt més del 3%. Sobretot en els majors de díhuit anys i en el “segment llicenciat”, lligat als productes audiovisuals i culturals, que representa un 33,6% del mercat, amb un increment del 3,4%.

Els perills de la venda en línia i les falsificacions

La venda en línia ja representa una quota del 35%, l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) ha alertat d’un increment dels joguets que no compleixen les normes de seguretat i que posen en risc els consumidors i ha demanat molta atenció a l’hora de comprar amb esta modalitat. També destaca que en molts casos també suposen una competència deslleial per a fabricants i comerços, oferint-se a preus molt inferiors i sense atendre als criteris de qualitat exigits a tota la indústria.

L'AEFJ recorda que a Europa, a causa d'una llacuna legal, les plataformes en línia no es fan responsables de la seguretat dels productes que ofereixen. En l'últim estudi, fet a l'octubre per l'associació europea del joguet, TIE, el 86% dels més de cent joguets comprats en deu mercats en línia no complien les normes de seguretat de joguets de la UE, i el 80% suposaven, a més, riscos greus per a la seguretat dels xiquets. Al març se n'havia fet un de similar només amb la plataforma TEMU i, en eixe cas, el percentatge de joguets insegurs pujava al 95%.

S’està debatent un nou reglament de seguretat dels joguets i l’AEFJ espera que satisfaça esta llacuna legal, reconeixent estes plataformes com a operadors econòmics. Les còpies i falsificacions, amb presència creixent en estes plataformes en línia, suposen un greu mal per al sector, marcadament valencià, i per a la societat en general. S’estima que, a l’estat espanyol, les pèrdues suposen uns 113 milions d'euros, l'11% de la facturació del sector i una pèrdua del 5% de les ocupacions directes.

Les exportacions, a la baixa en la Comunitat Valenciana

El joguet espanyol té, en l'exportació, un baluard d'una importància vital. Bona prova d'esta qüestió és que més del 44% de la facturació del sector l’any 2023 va ser per vendes en l'exterior. El sector assenyala que les exportacions “no són només una xifra de negoci”, sinó que “són una mostra del reconeixement a la constant innovació dels fabricants i a la qualitat dels nostres productes, en els més de 130 països de tot el món que els reben”. 

A falta de les dades de l’últim trimestre del 2024, s’espera que es mantinguen estables amb un lleuger creixement del 0,36%, caigudes en mercats tradicionals com Portugal i Itàlia, on també s’acusa la menor renda disponible de les famílies i les baixes taxes de natalitat.

Catalunya és la comunitat autònoma amb una xifra més àmplia d’exportacions, en concret, 255 milions d’euros el 2023, seguida de Madrid, amb 182 milions. La Comunitat Valenciana està en tercer lloc en el rànquing d’exportacions, amb 163 milions d’euros, una xifra un 15,10% més baixa que l’any 2022 i que, per províncies, a Alacant va passar de vora 132 milions d’euros a vora 108 milions, i a València, de 60 a 51 milions.

La dana no ha suposat un gran perjuí per al sector

La dana no ha suposat un gran perjuí per al sector, ja que la majoria de les empreses fabricants estan situades a Alacant. Per això, l'impacte en indústria ha sigut limitat. Pel que fa al comerç, unes set botigues han quedat afectades a la zona. La ràpida normalització dels accessos a València i al port han permés que, més allà d'una setmana de retard, s'hagen atés tant les exportacions com la recepció de contenidors d'importació.