Segon any sense Falles, un colp de 750 milions en l'economia valenciana

El 10 de març de 2020 el Consell al complet abrigava el president de la Generalitat, Ximo Puig, en el moment d'una declaració institucional difícil: l'ajornament de les festes de les Falles i la Magdalena per l'avanç de la pandèmia. Des d'aleshores, s'han confirmat els pitjors pronòstics. Les festes de 2020 acabaren suspeses per primera vegada en huitanta anys i per cinquena des del segle XVIII. Una situació excepcional que enguany torna a repetir-se.

La consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, recorda hui aquella comunicació com un missatge "molt dur" en una situació en què hi havia encara pocs contagis i "la ciutadania encara no se situava". "Era com un atac, com una imposició" ha explicat en una entrevista a Europa Press, en què ha evocat la incertesa total en eixe moment sobre el comportament del virus i l'origen dels contagis. Barceló lamenta repetir la decisió d'ajornar les Falles, obligada per la situació sanitària i l'amenaça de les noves variants del virus. Ara li preocupa que una part de la ciutadania puga tindre la sensació que estem en festes, sobretot entre l'alumnat sense escola, per la qual cosa anticipa que la Generalitat insistirà al llarg de la setmana en la necessitat de complir les restriccions "per a no tirar per la borda tot el que s'ha aconseguit".

Més enllà de l'impacte emocional, agreujat per la fatiga pandèmica, hi ha l'econòmic. Les Falles són un dinamitzador de l'economia valenciana, capaç d'atraure prop d'un milió de visitants, i amb trenta sectors d'activitat directament relacionats. Però algunes de les peces, després de dos anys de parada, comencen a oxidar-se.

Un colp de 750 milions en l'economia valenciana

Hi ha pocs informes que proporcionen una mirada global sobre l'economia de les falles. Un dels més complets el va elaborar la Interagrupació de Falles el 2008, fa ja més d'una dècada. Aleshores xifrava en 753 milions l'impacte econòmic, i en 7.580 l'ocupació, que repercutia 26,7 milions extres en concepte de cotitzacions a la Seguretat Social i l'IRPF.

L'estudi atribuïa a la restauració la major part de la facturació (542 milions, el 72% del total), seguida per la publicitat (86,6% milions), el transport (31,3) i la despesa en loteria (27). En un esglaó per baix, apareixen els sectors tradicionals, que viuen majoritàriament -alguns quasi exclusivament- de la festa. L'impacte en indumentària tradicional es xifrava en 17,8 milions, en els artistes fallers en 11,4 milions; en 5,8 milions en animació musical, bandes i orquestres, i en 2,4 en el cas de la pirotècnia.

En el detall d'aquestes estadístiques, en el contacte directe amb els afectats, comprovem la veritable dimensió de la tragèdia per al sector fester. El mestre major del Gremi dels Artistes Fallers, Paco Pellicer, parla d'una minva d'ingressos de vora el 50% per taller. I adverteix que el parèntesi de l'activitat també ha augmentat la incertesa sobre els contractes vigents d'aquells que sobrevisquen a la pandèmia. "El cas més sagnant és el dels artistes que fan falles per a altres poblacions, perquè la majoria no han renovat el contracte", assegura Pellicer. 

Els sectors tradicionals, els més afectats

La incertesa també desespera el sector pirotècnic, que encara la segona temporada sense Falles amb pèrdues que estimen en el 95% de la facturació. En la protesta, fa una setmana, a les portes de l'Ajuntament, alertaven que els alts costos de manteniment de les instal·lacions, que estan sufragant amb estalvis personals, podien abocar al tancament de moltes empreses. El salvavides de la Nit del Foc, amb què confiaven amortir el colp, finalment no es produirà, una decisió que ha posat en peu de guerra el sector.

La floristeria de Gabriel Lliso anava a preparar un miler de rams per a l'ofrena, a més d'altres comandes per a la festa. Un treball que acaba de perdre. "Les vendes en Falles s'incrementen prou més enllà de la festa, pels regals, esglésies, el turisme... però enguany tot això és perdrà", lamenta Lliso, vocal de l'Associació Espanyola de Floristes, i que estima en més d'un 25% de mitjana les pèrdues per botiga.

Per a moltes societats musicals, les Falles també repercuteixen l'ingrés més gran de l'any. "Hem comptabilitzat enguany unes pèrdues directes d'1,5 milions d'euros, només en la setmana fallera", lamenta Daniela González, la presidenta de la Federació de Societats Musicals.

I la llista podria continuar... orfebres, xurreries, il·luminació. Empreses de més de trenta sectors de l'economia valenciana, que encaren la segona suspensió consecutiva de les Falles, com un entrebanc determinant per a la seua supervivència.