Segon dia de debat al Suprem sobre l'impost de les hipoteques

El ple de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha représ aquest dimarts les deliberacions per a analitzar la doctrina de la recent sentència segons la qual el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) de les hipoteques recau en les entitats financeres.

La banca i els clients esperen la decisió del Tribunal Suprem per a fixar doctrina sobre qui ha de pagar l'impost relacionat amb una hipoteca. Aquest dilluns es van reunir 28 dels 31 magistrats de la sala contenciosa administrativa, i després de huit hores van decidir ajornar la decisió fins a aquest dimarts. En joc, 3.600 milions d'euros pagats per un milió i mig de persones.  

En una controvertida sentència, el Suprem va modificar la seua jurisprudència anterior i va concloure que no és el prestatari el subjecte passiu de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, sinó l'entitat que presta els diners.

El "negoci inscriptible", aclaria la sentència, és la hipoteca, i l'únic interessat en l'elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d'aquells negocis és el prestador, que només mitjançant aquesta inscripció podrà exercir l'acció executiva i privilegiada que deriva de la hipoteca.

Només un dia després, el president de la sala, Luis Díez Picazo, va anunciar que atés el "gir radical" en la jurisprudència i "l’enorme repercussió econòmica i social" provocada per la sentència es convocava un ple per a aclarir els temes solts sense resoldre.

La notícia va comportar una caiguda de la cotització borsària dels bancs, que en conjunt van perdre aquell dia més de 5.000 milions d'euros. De fet, el sector va reclamar als poders públics "més seguretat jurídica i unes regles clares i predictibles per al mercat hipotecari".

Les associacions de consumidors, per la seua banda, van valorar positivament la decisió que siga el banc qui es faça càrrec de l'impost i després van criticar amb duresa l'aparent canvi de postura dels magistrats.

A l'espera del que diga el Suprem, els escenaris que es plantegen són els següents:

1. És el client qui paga 

Aquest primer supòsit donaria la raó als bancs i impediria qualsevol tipus de reclamació, ja que els clients continuarien fent-se càrrec de l'impost, com fins ara, amb un cost mitjà d'uns 2.500 euros.

2.  És el banc qui paga

La patronal bancària ha demanat que en el cas que la nova sentència anul·le la norma vigent, es respecte la seguretat jurídica i no s'aplique la retroactivitat. Si fora així, els bancs haurien de fer-se càrrec de l'import de la inscripció de les escriptures a partir de la data de la sentència. Per tant, aquells que van formalitzar les seues escriptures abans del 18 d'octubre de 2018 no podrien reclamar la devolució.

Podria donar-se la situació que el Suprem aposte per una retroactivitat limitada i només puguen reclamar la seua devolució els que pagaren l'impost des d'octubre de 2015. En aquest cas, es calcula que 1,5 milions de contribuents podrien reclamar la devolució a la Conselleria d'Hisenda de la seua comunitat autònoma.

Les comunitats autònomes retornarien automàticament l'import pagat, i ho farien sense cost per a les seues arques, ja que el carregarien directament als bancs. 

3. El Suprem ratifica la sentència sense límit de retroactivitat

És el pitjor escenari per a la banca, ja que permetria que aquells que van firmar en els últims quatre anys reclamaren a Hisenda, i donaria l'opció a la resta d'acudir als tribunals per a reclamar als bancs sense termini.

D'aquesta manera, almenys 8 milions d'espanyols que tenen una hipoteca activa en l'actualitat podrien reclamar als bancs aquests costos i pledejar perquè els els tornen en els jutjats corresponents. 

4. La decisió s'allarga en el temps 

Una última opció seria que el conflicte s'allargue davant de la discrepància de la sala civil i contenciosa, per la qual cosa l'assumpte acabaria en la sala de conflictes de jurisdicció o arribaria fins i tot al Tribunal de Justícia europeu.