El Baix Segura tanca la pitjor campanya de llima fina de la història
Asaja Alacant denuncia que els preus que han cobrat els llauradors han sigut vora un 50% inferiors als de l’any passat en els cítrics de primera, i els de segona els han costat diners
La pitjor campanya de llima fina de la història. Així és la temporada que deixa arrere el Baix Segura i que ha obligat molts llauradors a posar diners de la butxaca perquè s’endugueren del camp els cítrics, que finalment ningú collirà ni es comercialitzaran. En els casos que sí que han collit les llimes, a pesar del repunt de les exportacions, els citricultors han rebut quasi la meitat del preu de l’any passat, segons ha denunciat este divendres Asaja Alacant.
Des d’este sindicat asseguren que els preus han sigut ruïnosos a causa de la competència deslleial que pateix este producte en la cadena de comercialització de la llima fina, perquè la llima ha mantingut “preus constants per al consumidor en els lineals del supermercat”, fet que evidencia “les diferències que existeixen en el poder de negociació de determinats operadors”.
Després d’assumir els costos de producció, molts llauradors del Baix Segura han hagut de pagar les despeses que implica “tallar les llimes que no van poder vendre o que se'ls emporte la indústria perquè no es queden als bancals fent olor de podrit”, segons denuncia Asaja Alacant.
Estes despeses, en canvi, contrasten amb el lleuger augment de les exportacions d’un 3% respecte la campanya passada. Eixe increment de la demanda, com lamenta el president d’Asaja Alacant, José Vicente Andreu, no s’ha traslladat al preu que cobren els citricultors, que “ha rebut un 48,5% menys per les llimes de primera i s'ha vist obligat a deixar abandonats a l'hort els de segona, o ha pagat dotze cèntims perquè la indústria se'ls emporte”.
“Algú està fent un gran negoci a costa del citricultor i no són els supermercats”, afirma Andreu, que també és agricultor de llimes, taronges i mandarines i ha hagut d'abandonar algunes hectàrees per nul·la rendibilitat. “On està el diferencial del 42,5% que hem deixat de cobrar d'any a un altre?”, es preguntava el president d’este sindicat agrari.
Per als llauradors, la d’enguany és la situació més desfavorable al voltant d’este cultiu. Per això, reclamen “que es treballe des de l'inici de la campanya per a establir l'equilibri producció-comerç-exportació”. A més, el sindicat agrari proposa un pla de xoc perquè la Conselleria d’Agricultura intente combatre la crisi que castiga este sector, que ja presenta una elevada taxa d’abandonament.
“L'Administració autonòmica ha de respondre de manera contundent, perquè està en perill un cultiu que representa el 50% de la renda agrària d'Alacant i és un autèntic motor per a l'economia de tota la Comunitat Valenciana”. Davant una crisi tan profunda com esta, amb milers de productors abandonant, és quan la conselleria ha de demostrar quant li interessa esta província.
Entre les mesures que proposa este pla de xoc, estan les ajudes directes als productors per a compensar els costos de producció, iniciatives que garantisquen el compliment de la llei de cadena alimentària, préstecs bonificats per als productors de llimes o ajudes fiscals, entre altres propostes.
