Ara en la televisió
LA VIA VERDA
Sis anys de lluita contra la xilel·la: “Va ser com una poalada d’aigua gelada que va caure damunt de tots”
El bacteri ha arrasat més de 187.000 ametlers en les comarques de la Marina, l'Alcoià i el Comtat
Xylella 1: de la detecció al conflicte
Faltava només un mes per a arreplegar les ametles, però l’aparició d’un bacteri anomenat Xylella fastidiosa en una parcel·la del Castell de Guadalest va suposar un abans i un després per als llauradors de les comarques de la Marina, l'Alcoià i el Comtat. Aquesta primera detecció es va fer l’any 2017, en el camp que treballava l’home de Carmen Solbes. “Va ser com una poalada d’aigua gelada que va caure damunt de tots, dels agricultors i de la Conselleria”, explica la també regidora d’Agricultura de Benimantell.
El bacteri ha causat la destrucció de més de 187.000 ametlers i la transformació de 2.620 hectàrees de camps en terres ermes. Sis anys després, els productors d’ametles de la zona ja coneixen bé la xilel·la, però encara no han trobat una solució per als seus bancals.
Una altra subespècie de la Xylella fastidiosa va aparéixer l’any 2013 a la regió italiana de Pulla, on va infectar en poc de temps milions d’oliveres. Una combinació de factors adversos (una varietat del bacteri molt agressiva, una planta hoste molt vulnerable i un clima molt favorable) van fer que la devastació de la producció agrària al tacó de la bota d’Itàlia fora total. Aquest desastre, i l’aparició de la xilel·la en altres zones com Mallorca, Portugal o França va posar les autoritats europees en alerta.
No hi havia precedents d’una situació com aquesta, ha sigut una prova de foc
El protocol d’erradicació marcat per la Unió Europea, que la Conselleria d’Agricultura ha aplicat a les parcel·les valencianes amb presència del bacteri, exigeix la destrucció de totes susceptibles de ser infectades pel bacteri en un radi de cent metres al voltant de cada arbre positiu. “L’erradicació va ser brutal”, explica Maria Teresa Signes, veïna de Tàrbena i afectada per la plaga, “en un lloc on hi ha minifundis, [el radi d’erradicació] t’agarra tot i desborda al camp d’un veí”.
“No hi havia precedents d’una situació com aquesta”, explica Antonio Vicent, coordinador del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), des d’on treballen des de fa més d’una dècada en la detecció i control de la xilel·la. Per a Vicent, la irrupció al camp valencià d'aquest bacteri incurable “ha sigut una prova de foc que també ha fet veure qüestions en la normativa que s’han hagut d’anar adaptat i canviant”.
L’oposició dels habitants de les zones afectades i d’Asaja Alacant va permetre, entre altres modificacions, que aquest radi es reduïra a 50 metres i que es permetera l’aprofitament de la llenya talada. Tot i les modificacions en la normativa, bona part dels productors de la Marina, l'Alcoià i el Comtat continuen demanant un canvi a un model de contenció que permeta destruir només els arbres malalts.
L'equip digital d'À Punt Mèdia fa un recorregut pels sis anys de lluita contra el bacteri amb el reportatge multimèdia Xilel·la: la mort daurada de l'ametler.