Sis de cada deu espanyols no té coneixements financers bàsics
En el Dia Mundial de l'Educació Financera, economistes i associacions educatives incideixen en la necessitat d'ensenyar als xiquets sobre economia i finances
Este dilluns se celebra el Dia Mundial de l'Educació Financera, i pel que diuen les dades els espanyols escaran estem lluny de tindre un bon nivell de coneixement financer per a administrar els diners de la manera més rendible. Per exemple, segons l'enquesta del Banc d'Espanya, només quatre de cada sis adults comprén conceptes bàsics com el tipus d'interés bancari i la inflació. A més, huit de cada deu no es planteja objectius financers ni planifica les seues inversions, segons revela una enquesta de JP Morgan Asset Management.
Davant d'esta realitat, tant economistes com associacions educatives creuen necessari impulsa una major formació en economia i finances. Segons els experts, introduir estos coneixements en l'escola podria ajudar al fet que els futurs ciutadans prenguen decisions econòmiques més encertades.
Planificar un estalvi per a aconseguir un objectiu, conéixer l'origen dels diners o saber que els recursos són limitats, són tasques que Leticia Poole, professora de la Universitat Europea de València i doctora en Ciències Econòmiques, considera "fonamentals" a partir dels 6 anys.
És important que els xiquets tinguen autonomia financera i cal ensenyar amb naturalitat estes qüestions. L'educació financera no solament determinarà el progrés a nivell individual, sinó també el d'una societat i un país.
"És important que des de xicotets els xiquets tinguen autonomia financera perquè hi ha una certa tendència a la infantilització", assenyala en una entrevista amb EFE, en la qual advoca per una assignatura d'Educació Financera. Segons explica, l'enquesta de competències financeres del Banc d'Espanya mostra que només el 19% dels enquestats respon correctament a qüestions vinculades amb els préstecs o que el 17% de l'alumnat no té coneixements financers bàsics en gestió econòmica, estalvi o interpretació de documents financers, segons l'últim informe PISA.
El grup entre 30 i 35 anys, els que més tenen objectius per a l'estalvi o la inversió
Segons l'enquesta JP Morgan Asset Management, a penes un 18% afirma plantejar-se un objectiu concret per als seus estalvis o inversions i es planifica amb un cert detall per a aconseguir-lo.
Del seu costat, encara que l'estudi no ha apreciat diferències de gènere, sí que les ha constatades per edat. Les persones entre 30 i 35 anys mostren una major tendència a assenyalar-se objectius per a l'estalvi o la inversió d'acord amb un 37% d'ells, mentre que, en l'altre extrem, a penes un 15% dels majors de 55 anys es marca cap objectiu.
Aportacions esporàdiques i no periòdiques
D'altra banda, en l'àmbit de la planificació i partint de la premissa que "les aportacions periòdiques ajuden a suavitzar les fluctuacions del mercat", l'estudi ha enumerat que un 46% dels enquestats fa aportacions a productes d'estalvi o inversió només de manera esporàdica. D'ells, més d'un terç només inverteix quan creu veure una bona oportunitat de mercat.
La jubilació, tasca pendent
L'estudi ha rellevat que la improvisació també aconsegueix l'estalvi i la inversió amb vista a la jubilació, en tant que quasi la meitat (42,7%) dels consultats afirma que no destina cap mena d'estalvi o d'inversió per a la seua complementar la seua jubilació. Malgrat això, també s'han enganxat a un agafador d'optimisme, ja que la dada l'any passat va ser més elevat mitjançant una taxa del 45%.
A quina edat pot un escolar manejar una targeta o un compte corrent?
A partir dels sis anys el xiquet pot començar a gestionar "la seua xicoteta economia", aquells diners que per exemple procedeix d'una paga (a canvi d'un esforç o realització d'objectius) amb la finalitat que sàpia "administrar-se i conéixer que hi ha una limitació", diu Leticia Poole.
El menor ha de detectar les necessitats d'una casa, saber quines despeses té una llar. A més —assenyala Poole— els joves ja són digitals i existeixen aplicacions per a organitzar despeses i ingressos: "Poden fer els seus propis pressupostos".
Entre els 12 i els 16 anys podrien començar a gestionar una targeta de dèbit perquè coneguen el concepte de "cost d'oportunitat", és a dir "estalvi per a anar a un partit de futbol o al cinema" i ser conscients que "un caixer automàtic no et dona tots els diners que demanes".
