La sobrepoblació de tonyina roja posa en alerta els pescadors valencians

Els vídeos que estan fent públics els mateixos pescadors valencians han encés una alarma a la mar. Són la prova que la tonyina roja està recuperada i la sobrepoblació que recorre les nostres costes fa que s'ho mengen tot. "Hi ha tanta tonyina, que el que fa és trencar l'ecosistema. Acaba amb totes les espècies. I està bé protegir una espècie, però també s'han de protegir les altres", explica Natxo Llorca, president de la Confraria de Pescadors de la Vila Joiosa i de les confraries alacantines.

Els pescadors alacantins no són els únics que han detectat el problema. Les confraries de Castelló també estan patint el pas de la tonyina roja pels caladors on pesquen. Agustín Olivares, armador i patró de l'embarcació Panollo II, del Grau de Castelló planteja que "el problema que tenim és que només ens deixen pescar, a l'any, 562,8 quilos. I això és una misèria". "En dues hores, o en un dia, o en dos dies pesquem la quota de tot un any. Quina quota és eixa?, sentencia José Vicente Vera, armador i patró d'altre pesquer del Grau de Castelló.

La flota de la Comunitat Valenciana es va quedar fora del repartiment de quotes quan el 2007 es va paralitzar la pesca de la tonyina roja per a protegir-la de la més que probable desaparició. Una decisió draconiana que ha anat incrementant-se amb el pas dels anys, però el gruix de les quotes el tenen dos grans empreses espanyoles que mantenen un duopoli de tot de l'estat.

El secretari autonòmic d'Agricultura i Desenvolupament rural de la Generalitat, Roger Llanes, ha fixat la posició del Consell en aquest conflicte: "El que nosaltres estem demanant, i acompanyant els pescadors perquè s'ho mereixen, és que la quota i la participació dels pescadors de la flota artesanal del Mediterrani en la pesca de la tonyina roja augmente". Però això depén de l'ICCAT, el Comité Internacional per a la Conservació de la Tonyina Roja Atlàntica, amb seu a Espanya, que controla tota l'activitat sobre aquests túnids a escala mundial. 

El patró de l'embarcació Panollo II, Agustín Olivares, aporta una solució salomònica per a resoldre el problema de la sobrepoblació: "Només que ens deixaren pescar una peça al dia, per cada tripulant que anem embarcats, seria una manera de regular la població d'aquests peixos, i seria una ajuda econòmica". A més, les espècies pelàgiques, com la sardina o l'aladroc, no tindrien un depredador que necessita uns 30 quilos de menjar per exemplar. I cada vegada arriben més prop dels ports pesquers. La prova també l'han enregistrat els mateixos pescadors.

Aquesta denúncia de sobrepoblació de la tonyina roja es fa extensible a les embarcacions de cèrcol. Aquests pescadors ixen a la mar a buscar peix blau i gamba. Però últimament comproven quan arriben als caladors les tonyines s'han menjat el peix que tenien previst capturar, principalment sardina i aladroc. Les pèrdues que pateixen en cada jornada de faena ja comencen a pesar. Les embarcacions d'arrossegament també es queixen perquè han notat una davallada en les captures de lluç. També acaba devorat per la tonyina roja, segons denuncia Coincopesca, la Comissió Interfederativa de Confraries de Pescadors de la Comunitat Valenciana.