Les telefonades comercials continuen malgrat estar prohibides: el 97% dels consumidors les rep
Més de la meitat dels enquestats per Facua assegura haver rebut més de cinc telefonades no autoritzades l'últim mes
Quasi el 97% dels consumidors rep telefonades de congingut brossa a pesar d’estar prohibides des de juny. Però no sols telefonen amb propòsit comercial malgrat la prohibició, sinó que en més de la meitat dels casos, els usuaris han rebut més de cinc telefonades en l’últim mes. Així ho revela una enquesta a més de 6.000 consumidors que ha fet Facua dos mesos després que la legislació haja prohibit aquestes comunicacions a Espanya.
Concretament, les accions comercials continuen importunant el 96,6% dels consumidors a pesar que la llei general de telecomunicacions, que va entrar en vigor el 29 de juny, assenyala que els usuaris tenen dret "a no rebre telefonades no desitjades amb finalitats de comunicació comercial, llevat que hi haja consentiment previ de l'usuari per a rebre aquest tipus de comunicacions comercials".
Per tant, com recorden des d’aquesta organització de consumidors, “els usuaris hauran d'haver autoritzat expressament i de manera prèvia a les empreses perquè aquestes tinguen permés tocar-los per a vendre'ls productes i serveis, i s'arrisquen a ser sancionades si no compleixen la prohibició”.
A pesar d’aquesta prohibició tan explícita, el 56,9% dels enquestats afirma haver rebut més de cinc telefonades comercials sense el seu consentiment en l'últim mes, mentre que el 4,1% recorda haver-les rebut en cinc ocasions en aquest període, el 8,2% en quatre, el 12,5% en tres, el 9,7% en dos i el 5,0% indica que li han telefonat una vegada. El 12,5% diu que no recorda el nombre de cridades rebudes. I només el 3,4% afirma que no n'ha rebut cap, com ha detallat Facua aquest divendres.
A més, quasi el 60% dels usuaris als quals els ha sonat el telèfon amb finalitats comercials afirma que, durant alguna telefonada, ha sol·licitat expressament al teleoperador que no tornen a molestar-lo, però posteriorment ha rebut una nova telefonada oferint-li els serveis de la mateixa empresa.
Les de les telecomunicacions, líders
Pel que fa al motiu de les telefonades, les majoritàries són del sector les telecomunicacions (les reben el 72,4% dels consumidors), seguit per l’energètic (62,1% dels enquestats) i, en tercer lloc, les assegurances (22%). Tanquen aquest llistat les empreses d’alarmes i de préstecs (en els dos casos és el 5,3%).
Desconeixement de la majoria de consumidors
Tot i que els consumidors espanyols tenen dret que les empreses no els molesten amb aquestes telefonades no autoritzades, només el 8,6% sap denunciar-les. Els afectats per aquestes propostes telefòniques que denuncia aquesta il·legalitat és ínfim. Segons apunta Facua, només l'1,5% ho fa.
L’organització de consumidors recorda que aquesta irregularitat es pot comunicar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que és l'organisme encarregat de vigilar el compliment d'aquesta normativa. L'associació ha reconegut que està començant a tramitar denúncies en nom de socis afectats per spam telefònic.
Com denunciar-les?
En la denúncia, que pot presentar-se de manera telemàtica davant l’AEPD, s’ha d'indicar la línia en la qual es va rebre la telefonada, algun document que acredite que l'usuari és el titular, així com el dia, l’hora i el número de telèfon que va efectuar la telefonada.
També s’ha d’indicar, com recorden des de Facua, el nom de l’empresa o la companyia en nom de la qual telefonen. Ara bé, és habitual que cap d'aquestes dades s'indique a l'inici de les telefonades, ja que habitualment solen preguntar a l'usuari amb quina empresa té contractades les telecomunicacions o l'electricitat per a assegurar-li que li donaran una oferta millor. En aquest cas, en l’AEPD és suficient si indiquem en la denúncia de quin sector oferien els serveis.
Des de l’organització de consumidors recorden que l'AEPD va emetre el 28 de juny una comunicació que aclaria, a més, l'obligació que l'empresa haja d'identificar-se a l'inici de la telefonada, així com informar de la finalitat comercial d'aquesta i del dret a oposar-se a rebre-les. Si les empreses no donen aquesta informació, també pot utilitzar-se com a element de denúncia.