Les empleades de llar tindran reconeixements mèdics gratuïts
El govern aprova este dimarts la norma que estén la prevenció de riscos laborals al personal treballador de la llar, que tindrà dret a exàmens mèdics i que suposarà noves obligacions per als empresaris
El Ministeri de Treball porta este dimarts al Consell de Ministres la norma que estén la prevenció de riscos laborals al personal treballador de la llar, que tindrà dret a l'avaluació de riscos del seu lloc i a exàmens mèdics periòdics, així com suposarà noves obligacions per als empresaris. Entre altres drets, s'inclourà un reconeixement mèdic voluntari que podrà ser únic per cada persona treballadora, encara que preste servei a compte de diverses persones ocupadores. Per a facilitar que estos nous drets es materialitzen i no suposen cap càrrega per a famílies i persones ocupadores, el Ministeri de Sanitat promourà incloure reconeixements mèdics gratuïts en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.
A més, s'oferirà una eina gratuïta elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) que facilitarà a les persones ocupadores el compliment de les obligacions relatives a l'avaluació de riscos. Igualment, l'INSST elaborarà una guia tècnica per a la prevenció dels riscos laborals en el treball domèstic i un protocol en cas d'assetjament. El reial decret també inclou una eina de formació gratuïta del SEPE.
Així mateix, es regula el dret de les persones treballadores a la paralització de l'activitat en cas de risc greu i imminent, sense que puga comportar cap perjuí per a la persona treballadora.
A més, les quotes a la seguretat social estan bonificades fins al 45%. D'esta manera, segons assenyalen les mateixes fonts, "acaba una exclusió històrica" i les empleades de llar deixaran de ser "invisibles".
El reial decret preveu que l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) pose a la disposició dels contractadors una eina que permeta avaluar el lloc, i que el personal en plantilla puga fer la formació per internet.
Les famílies que empren personal a casa no hauran d'assumir en principi costos més grans, llevat que vullguen contractar una assegurança que els proveïsca el servei. El cost, en qualsevol cas, "no haurà de recaure de cap manera sobre les persones treballadores", aclareix la norma, que preveu un protocol d'actuació enfront de situacions de violència i assetjament en el servei familiar, que elaborarà l'INSST en el termini màxim d'un any des de la publicació del reial decret.
L'entrada en vigor no arribarà fins al 2026
Els terminis establits en la norma retardaran almenys fins a gener del 2026 l'entrada en vigor de les noves obligacions, que no seran exigibles fins sis mesos després que l'INSST tinga enllestida la plataforma, un desenvolupament per al qual disposa d'un termini de deu mesos.
La formació obligatòria sobre els riscos associats als treballs domèstics només es farà una vegada, encara que es preste servei en diverses cases; es farà dins de l'horari de treball si és possible, o fora de la jornada, però compensable amb temps de descans equivalent.
El reconeixement mèdic també és únic, encara que es tinguen diversos ocupadors, amb una periodicitat triennal, i requerirà el consentiment exprés de la persona treballadora amb "les degudes garanties de respecte a la intimitat".
L'ocupador assumeix la provisió gratuïta dels equips de treball adequats per a l'acompliment correcte de les funcions i els canviaran quan calga. A més, tindrà l'obligació d'informar i adoptar les mesures necessàries en cas de perill greu i imminent en la llar, supòsit en el qual no podrà exigir-se tornar al treball mentre persistisca el perill.
Nous drets per a un col·lectiu "històricament discriminat"
En el text, que s'ha consensuat amb els sindicats, el govern considera que el treball en este sector ha sigut històricament "objecte d'un tractament normatiu degradat i clarament discriminatori, que no era sinó el fidel reflex de la valoració que des dels poders públics es feia d'esta activitat, entesa com a subalterna i d'escàs valor econòmic".
Esta valoració —afig— respon a "una activitat quasi completament feminitzada", en una societat que "menysvalorava les cures i aprofundia en la discriminació de la dona en el treball". L'avanç en els drets reconeguts a este col·lectiu "constitueix una qüestió de justícia social", afig el text.
