Treball comunica a sindicats i patronal l'import del salari mínim interprofessional del 2024

El Ministeri de Treball i Economia Social es reuneix aquest divendres amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i amb les patronals, CEOE i Cepyme, per a comunicar-los la seua decisió sobre l’increment del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2024, amb efectes retroactius des de l'1 de gener. La reunió, que arranca a les 8:30 hores, posa fi a les converses entre les parts iniciades el mes de desembre.

La mateixa ministra de Treball i vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha avançat que el salari mínim, actualment situat en 1.080 euros al mes en catorze pagues, pujarà molt, encara que no va precisar la quantitat exacta. En qualsevol cas, tot apunta que la pujada superarà el 4% que inicialment va proposar el govern i que estarà més prop del 5% que demanen els sindicats, la qual cosa situaria la quantia al voltant dels 1.134 euros al mes en catorze pagues, és a dir, 54 euros per damunt dels 1.080 euros actuals.

Tant el ministeri com CCOO i UGT estaven disposats a signar una pujada del 4% si les organitzacions empresarials se sumaven a un pacte tripartit. Finalment, les patronals no estaran en l'acord, perquè no volien acceptar aquest percentatge sense que atengueren també les seues demandes: indexar l'SMI als contractes públics i establir bonificacions per al sector del camp. “Nosaltres estarem en la pròxima reunió, però la resposta ja la tenen”, ha afirmat aquest dijous el president de l’Associació de Treballadors Autònoms i vicepresident de la CEOE, Lorenzo Amor.

Davant d'aquesta negativa, la ministra ja va advertir que això no detindria la mesura i, de fet, va assegurar que la pujada serà inclús “més ambiciosa”, cosa que finalment ha succeït. La CEOE i Cepyme qualifiquen aquesta tàctica de “xantatge”. A més, el president de Cepyme i vicepresident de la CEOE, Gerardo Cuerva, titlla de “lamentable” l'anunci de la vicepresidenta Díaz perquè, afirma, "ho fa sense apel·lar a cap criteri tècnic i només per voluntat política, demagògica i populista".

Per contra, els sindicats asseguren que no hi ha cap xantatge damunt la taula. “Si no pactes, hi ha un cost”, ha afirmat el secretari general de CCOO, Unai Sordo. D'altra banda, el líder d'UGT, Pepe Álvarez, ha afirmat que “no entén” per què a la CEOE no li serveix ara un augment del salari mínim del 4%.

A principis del 2023, el govern ja va acordar només amb els sindicats una pujada del SMI del 8% per al 2023. El seu compromís per a aquesta legislatura és fixar per llei que aquesta renda mínima siga sempre equivalent al 60% del salari mitjà.

La CEOE tampoc es va sumar a les pujades de l'SMI del 2022 i el 2021 acordades pel govern de Pedro Sánchez amb CCOO i UGT, però sí que hi va pactar amb l'increment del 2020, quan va augmentar dels 900 euros mensuals als 950.