La UGT i CCOO adverteixen a la CEOE que les mobilitzacions seguiran fins que es negocien pujades salarials

Els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo, i UGT, Pepe Álvarez, han advertit aquest dilluns en una assemblea a València que les mobilitzacions sindicals per a aconseguir una pujada dels salaris a Espanya no tindran "cap límit" si la patronal espanyola (CEOE) no torna a la taula de negociació amb noves propostes.

Al ritme de la cançó Bella ciao i amb la presència dels portaveus valencians de les dues organitzacions, aquesta assemblea ha obert el calendari de concentracions al llarg de la tardor, amb la vista posada en la manifestació del pròxim 3 de novembre a Madrid.

Álvarez ha assegurat que la patronal “ha de ser totalment conscient que, si no hi ha negociació ni salaris, hi haurà lluita”. En els mateixos termes s’ha pronunciat el secretari general de la UGT-PV, Ismael Sáez, per a qui l’objectiu “fonamental” és “aconseguir un acord de negociació col·lectiva amb la patronal”. 

“L’aposta de la CEOE és que aquesta inflació la torne a pagar la classe treballadora”, ha afirmat Unai Sordo. “Volem impulsar determinats convenis col·lectius que ara mateix estan encallats”, ha matisat Ana García, secretària general de CCOO PV, en referència als convenis que actualment estan en procés de negociació en sectors com el taulell, el calcer o els supermercats. 

Entre els treballadors afectats presents en la convocatòria, molts han assegurat que la pujada de sous és bàsica per a no perdre poder adquisitiu. “Ja hem tingut converses amb les mateixes patronals i ens han dit que no”, afirmava Rafa López, un treballador del sector industrial. Per a Pedro Luis, treballador al sector tèxtil, el poder adquisitiu de les famílies també és important per a mantindre l’economia: “Si fabriques matalafs, però jo no puc comprar-los, al final l'economia es pararà”, ha sentenciat.

“Amb una inflació del 9%, apujar els sous un 2,5% és absolutament insuficient i ridícul”, ha explicat el secretari general de la UGT. Els sindicats asseguren que estan oberts a negociar, però que no es posen límits per a aconseguir que la CEOE canvie la posició fins ara, segons diuen, inamovible.