Un de cada cinc camps de cultiu de la Comunitat Valenciana està ja abandonat
L’ametler és el que registra més superfície perduda, seguida pels cítrics i la fruita de pinyol; en canvi, augmenten les fanecades d’alvocat i d’oliveres
La Comunitat Valenciana té més de 176.000 hectàrees de cultiu abandonades, una xifra “rècord històric”, segons AVA-Asaja. És l’empremta que deixa al camp la falta de rendibilitat agrícola i que porta els llauradors a abandonar este quefer. Sols enguany s’han afegit 2.770 hectàrees, un 1,59% més, a este còmput, que reflecteix l’enquesta Esyrce, del Ministeri d’Agricultura. La nostra autonomia lidera l’abandonament de terres, fins i tot per davant de regions amb molta més extensió, com poden ser les dos Castelles, Andalusia o Aragó.
Des del sindicat agrícola assenyalen que esta xifra deixa ermes una de cada cinc parcel·les de cultiu de la Comunitat Valenciana. A més, apunta que, a diferència de la tendència del conjunt d’Espanya, on s’ha guanyat superfície cultivada i esta se situa en 7.339 hectàrees, a la Comunitat Valenciana s’ha reduït.
D’esta manera, la Comunitat Valenciana concentra el 17% de les terres agràries deixades de cultivar a tot el país. Si es tenen en compte, els últims cinc anys AVA-Asaja apunta que la pèrdua de superfície agrària a la Comunitat Valenciana s'eleva a 14.879 hectàrees.
Quant als tipus de cultiu, el que més superfície va perdre enguany va ser l'ametler. Es van deixar de cultivar 2.216 hectàrees, que representen un retrocés del 2,4%. El sindicat agrícola atribueix este descens als baixos preus en origen ocasionats per l'entrada massiva d'importacions californianes d’ametla, de pitjor qualitat, i a la disminució de producció per la sequera.
Els cítrics van continuar eL 2024 la seua tendència descendent, segons assenyala l’organització agrària. Han quedat ermes 1.347 hectàrees de tarongers i mandariners. Així mateix, altres cultius que van retrocedir són els fruiters de pinyol i que comprenen els arbres de bresquilles, nectarines, prunes, albercocs o cireres, que van caure en 908 hectàrees. Pel que fa a les vinyes es van deixar de cultivar 381 hectàrees, mentre que de caqui en van ser 158 menys.
En l’altra cara de la moneda, la dels cultius que van ampliar la superfície, està l’alvocat, que creix en 309 hectàrees i es consolida com a principal alternativa de cultiu en zones càlides, seguida per les oliveres, amb 272 hectàrees més, motivada pel repunt del preu de l’oli. També s’ha registrat un increment de les fanecades dedicades a les hortalisses i les flors, que sumen 258 hectàrees més, i el kiwi, que n’acumula 31 més.
Davant la falta de respostes eficaces per part de les administracions aboca als productors a abandonar
Davant d'estes dades, el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, ha denunciat que “la falta de respostes eficaces per part de les administracions aboca els productors a abandonar”. “La Unió Europea i el govern espanyol continuen sacrificant l'agricultura com a moneda de canvi en acords com el de Mercosur”, afegia.
Danys de la DANA
Quant a l’administració autonòmica, l’organització agrària lamenta que la Generalitat continue sense afrontar el problema de les estructures agràries, “més reduïdes que a la resta d'Espanya”. “Mentre no es garantisca una rendibilitat digna, els majors se n'aniran i els joves no continuaran l'explotació familiar. A més, si el govern no presta les ajudes necessàries als afectats per la dana, l'abandó a València serà molt major”, agreguen des del sindicat.
En este sentit, reclamava “menys paraules de fals ecologisme i falsa sostenibilitat, i més mesures reals de suport que convertisquen l'agricultura en una activitat empresarial més segura, sòlida i atractiva”.
