Un estudi de la UPV alerta de l'impacte del turisme massiu en el patrimoni històric

Un estudi liderat pel Centre d'Investigació en Arquitectura, Patrimoni i Gestió per al Desenvolupament Sostenible (Pegaso) de la Universitat Politècnica de València (UPV) adverteix de la "necessitat emergent" d'identificar mesures preventives que ajuden a garantir la conservació dels edificis patrimonials i a millorar la gestió turística d'estos immobles i dels centres històrics de les ciutats. Dut a terme en el marc del projecte HBIM SIG-Turisme, l'estudi ha analitzat l'impacte de la saturació turística en béns patrimonials i espais públics del nucli històric de València i ha desenvolupat una plataforma per a la planificació turística d'estos entorns.

La recerca està liderada per les investigadores María José Viñals i Concepción López González, segons informa la UPV. L'objectiu final és crear un protocol de planificació turística que contribuïsca a la preservació del patrimoni cultural, evitant massificacions i aglomeracions que puguen danyar-lo i garantint el confort físic i la seguretat de les persones.

Viñals explica que "el patrimoni cultural arquitectònic i l'entorn urbà on es troba són un element definitori de la identitat de les societats que l'alberguen i també un dinamitzador clau de l'economia local". "Per això, la conservació i una gestió adequada és fonamental per a garantir-ne la pervivència en el temps i la transmissió a generacions futures en bones condicions. Més en un moment com l'actual, amb els problemes de saturació turística que pateixen les ciutats històriques", afig.

Plataforma HBIM-SIG

L'equip de la Politècnica ha treballat en nous models que incorporen sistemes d'informació geogràfica (SIG) i informació sobre els elements arquitectònics patrimonials (HBIM). Estes dos potes s'integren en la plataforma HBIM-SIG, que permet arreplegar dades extretes de sensors ambientals i d'estimació del volum, densitat i comportament dels fluxos de persones. Tota esta informació pot ajudar a identificar problemes relacionats amb la conservació dels elements patrimonials i amb el confort i seguretat de les persones en l'espai públic i en els interiors dels edificis.

"La plataforma HBIM-SIG permet planificar i gestionar l'ús públic per al desenvolupament d'eines de gestió turística que ajuden a estimar la capacitat de càrrega de visitants tant a l'interior dels edificis com als carrers adjacents", destaca López González.

El centre històric de València, camp de proves

Com a espai experimental, la universitat valenciana ha treballat en el nucli vell de la capital i ha obtingut per primera vegada estimacions precises de trànsit de vianants en espais públics de la zona. En concret, s'ha centrat en tres dels edificis religiosos més singulars de València: la catedral, l'església de Sant Joan de l'Hospital i el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi (església del Patriarca), així com els seus entorns urbans.

Si parlem de xifres, per exemple, en una data especial com el 19 de març, els sensors registraren 215.289 persones circulant al carrer del Micalet al llarg del dia. El volum supera àmpliament l'establit en els estudis de capacitat de càrrega de visitants elaborats per l'equip d'investigació. L'estudi també detecta nivells elevats de CO₂ en els tres immobles quan es registra un nombre gran de visitants o feligresos. Des de gener del 2024, en dies puntuals s'ha superat la xifra de 2.600 persones a la catedral de València.

"Tot això apunta a la necessitat emergent d'identificar mesures preventives per a la conservació dels elements arquitectònics i artístics i per a garantir el confort físic i la seguretat de les persones així com una visita de qualitat i una sostenibilitat social major per als barris històrics", incideix Viñals.

Actualment, l'equip de la UPV treballa en la implementació de sistemes d'alerta primerenca de saturació de persones i de nivells límit de temperatura, humitat i CO₂ que pogueren afectar els elements patrimonials.