Una de cada cinc empreses dels polígons de l'Horta Sud, en risc de tancar per la dana
L'associació que representa els polígons de la comarca creu que la catàstrofe no es podrà dimensionar fins a l'estiu del 2025, quan expira l'obligació de mantindre l'activitat per a les empreses beneficiàries de les ajudes: "Veurem la magnitud del desastre"
Desenes de naus tancades, treballs de neteja per tot arreu, vehicles destruïts a les voreres i vials tacats de fang per on roden camions militars i de bombers; és la imatge que presenta este dijous el polígon industrial El Bony de Catarroja, on encara netegen i reparen les destrosses de la dana dos mesos i mig de la barrancada. Una situació lluny de la normalitat que evidencia l'amenaça que pesa sobre els polígons de la comarca. L'Institut Empresarial de l'Horta Sud estima que poden acabar tancant entre el 15% i el 20% dels negocis: una de cada cinc empreses.
"Cada dia que això s'allarga suposa una empresa més que morirà i no podrà tirar avant", ha lamentat als micròfons d'À Punt Notícies la presidenta d'este institut i de la patronal de negocis instal·lats al polígon de Catarroja, Aeca, Patricia Muñoz. Ens explica que al polígon hi ha en actiu menys de la meitat de les 486 empreses, mentre les que han obert no estan al 100%. Creu que la realitat podria ser pitjor que les estimacions actuals: "Les ajudes a empreses i autònoms obliguen a estar en actiu fins a juny del 2025, així que a l'estiu veurem la magnitud del desastre".
S'han registrat 1.800 ERTO a l'Horta Sud, però la presidenta d'Aeca creu que la xifra acabarà creixent de manera inevitable, ja que moltes empreses han renunciat de moment a sol·licitar este mecanisme perquè necessiten la plantilla per a netejar.
Muñoz insisteix en les reivindicacions que es repeteixen des de fa dos mesos als polígons: que es retiren els vehicles afectats i s'accelere la neteja, perquè no és possible circular amb normalitat en estos recintes i el clavegueram continua embossat i torna a vessar de fang i residus amb cada pluja.
No només necessitem cobrar, sinó saber què cobrarem. Si no els empresaris no poden prendre decisions
Pel que fa a les ajudes, exigeix més celeritat i transparència el Consorci d'Assegurances: "No només necessitem cobrar, sinó saber què cobrarem. Si no, els empresaris no poden prendre decisions", ha lamentat.
La incertesa juga en contra de la continuïtat de les empreses. Ho adverteixen els polígons de Paiporta. "Hi ha molt gent pròxima a la jubilació que s'està pensant si continua perquè a demanar un préstec, tot i que siga sense interés, doncs no s'atreveixen. I hi ha gent més jove, llogada en naus que no són seues, que han marxat sense més ni més. Estan en ERTO i no saben dir-te si renovaran o no", explica Verònica Bosch, d'Apip, l'associació que representa els polígons de la Pascualeta, la Mina i l'Estació, que acullen 210 empreses.
"Volem que continuen totes, però molts no han demanat les ajudes perquè obliguen a continuar treballant fins a juny del 2025, però nosaltres els animem que les demanen i ja veurem", subratlla Bosch, que confirma el risc de tancament que pesa sobre el 20% de les companyies.
La gent llogada ha marxat. I la pròxima a la jubilació s'està pensant si continua, perquè no s'atreveixen a demanar un préstec, tot i que siga sense interés
Com la presidenta del polígon de Catarroja, també insisteix en la reivindicació de resoldre la falta d'enllumenat i la neteja; particularment, en el de l'Estació, que va tornar a inundar-se amb les pluges de fi d'any perquè el clavegueram continua embossat. Reclama també que l'Ivace execute les ajudes pendents del 2024 i que l'ajuntament licite més obres de reconstrucció, que segons un dels reials decrets d'ajudes el govern espanyol hauria de compensar en un 50%.
El dia 25 em podria haver jubilat i el 29 va ser la barrancada
En este escenari intenta subsistir Encuadernaciones Gómez, l'empresa de Catarroja que José Ruiz ha decidit continuar malgrat la imminent jubilació. La barrancada va afectar el 100% de la maquinària, però amb 39 famílies dependents de la companyia, s'ha vist en l'obligació de "tirar avant i que siga el que Déu vullga". "El dia 25 em podria haver jubilat i el 29 va ser la barrancada", recorda.
Entre els que ha renunciat està José Benlloc. La maquinària de la seua empresa de poliments s'ha fet malbé. Ja no tenia molta activitat i ha decidit abaixar la persiana i donar la nau per a ajuda humanitària. L'empresa veïna, amb un propietari pròxim a la jubilació, ha pres el mateix camí i ja està desmantellant la fàbrica.