La Unió atribueix al canvi climàtic un augment de les indemnitzacions per pèrdues al camp del 56%
Els cultius més afectats són els cítrics amb 45 milions d'euros d'indemnitzacions, seguits pel caqui amb 30 milions, el raïm (huit milions), fruiters i cirera (tres), ametler i hortalisses (dos) i olivar, amb un milió
La Unió assenyala que el canvi climàtic continua minvant les collites i la cabanya ramadera en la Comunitat Valenciana i la prova més evident és que, fins al novembre, les indemnitzacions per sinistralitat en les assegurances agràries eren superiors als 95 milions d'euros, mentre que en tot el 2022 van ser de 61 milions d'euros. Això suposa ja un augment de més del 56% quan queda encara un mes per a acabar l'any.
Els cultius més afectats són els cítrics amb més de 45 milions d'euros d'indemnitzacions, seguits pel caqui amb prop de 30 milions; el raïm de vinificació, amb 8 milions; fruiters i cirera, amb més de 3 milions d'euros; ametler i hortalisses amb 2 milions i olivar, amb 1 milió.
Aitor Peirats, agricultor de la Vall d’Uixó, ha contat a À Punt que el vent i les pedregades han afectat molt els seus cultius, especialment els de cítrics. De fet,admet que “hi ha parcel·les de pedra on ni es collirà”. A més, s’han incrementat els costos de producció. El que havien guanyat per un costat amb el lleuger abaratiment dels adobs, ho han acabat perdent perquè la falta de pluja els ha obligat a regar molt més del que estan acostumats, diu Peirats. Tot plegat i fent la mitjana global, la collita d’enguany els ha eixit per un preu lleugerament superior al de l’anterior.
A més, se sumen les pèrdues ocasionades als sectors ramaders, tant per pèrdues en la cabanya com en nombre d'explotacions agreujades per assegurances amb normatives poc atractives, primes elevades, i no adaptades a la realitat productiva de la ramaderia valenciana.
Aquestes dades, provinents de les assegurances agràries, adquireixen major rellevància perquè molts llauradors i ramaders no compten amb pòlisses. El problema radica en el fet que les Administracions no solen compensar aquestes pèrdues i confien en excés en un sistema d'assegurances agràries que el govern continua retallant, denuncien.
Descensos productius en la majoria de cultius
Tots, o gran part dels cultius, han patit descensos productius per diversos motius enguany. Un 64% menys de collita de cereals en la pitjor campanya dels últims vint anys, la de raïm de vi un 40% més baixa i, en zones com la Plana d'Utiel-Requena, fins a un 60% menys.
També un 4% menys de cítrics; la collita d'olives, malgrat millorar està a la meitat d'una normal; els productors de cirera pateixen la incidència de la meteorologia i un llarg etcètera que resultaria interminable, indiquen en el balanç del 2023.
Seria important que el Consell amb fons propis donara un impuls amb ajudes perquè els llauradors i ramaders aguanten les baixades productives i els augments dels costos de producció. La meteorologia adversa requereix un paquet extraordinari de mesures
Carles Peris, secretari general de la Unió, indica que “seria important que el Consell amb fons propis donara un impuls amb ajudes" perquè els llauradors i ramaders aguanten aquestes baixades productives i els augments dels costos de producció. "Aquesta meteorologia adversa requereix un paquet extraordinari de mesures i suports econòmics per a salvaguardar que es continuen produint aliments de qualitat”.
Pujada dels costos de producció
Al costat dels efectes de la meteorologia, cal destacar d'enguany la pujada dels costos de producció agreujada per la guerra d'Ucraïna i el creixement de les importacions procedents de tercers països sense reciprocitat, que afonen els preus de les nostres produccions. També l'amenaça i lluita contra les plagues normalment importades, o la llei de la cadena alimentària que continua sent insuficient per a resoldre el desequilibri entre origen i destinació.
"Les respostes de les diferents administracions no han sigut les adequades davant tots aquests problemes", d'ací les protestes realitzades per la Unió.
Un sector asfixiat pels costos de producció, que no paren de pujar i una indústria i una gran distribució que exerceixen implacablement el poder de negociació en els mercats i imposen uns preus que no remuneren en absolut el treball d'aquelles persones que produeixen aliments.
Com també pugen els costos en la lluita contra les plagues en nombrosos cultius davant l'eliminació de substàncies actives des de Brussel·les que després es permeten als productes importats.
Un balanç de la nova PAC negatiu
Estem a punt de concloure el primer any de la nova PAC i el balanç d'aplicació és més que negatiu per l'elevada burocràcia i exigències inútils per a cobrar.
El 2023 s'han presentat en la Comunitat Valenciana un total de 40.764 sol·licituds d'ajudes de la PAC, la qual cosa suposa 3.209 menys i en termes percentuals un 7,30% menys que el 2022.
Grans projectes fotovoltaics
La concentració d'instal·lacions fotovoltaiques en grans plantes en sòl agrícola o forestal és una clara agressió al món rural, que posa en perill una important superfície de terrenys agrícoles en plena producció.
Fauna salvatge
La pressió cinegètica per nombroses espècies, sobretot senglars i conills, és elevada i, per això, la Unió continua reclamant mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir aquesta proliferació.
