La Unió Llauradora adverteix que la collita de cereals és la pitjor de les últimes dues dècades

La Unió Llauradora ha lamentat aquest dilluns que la campanya de cereals d'enguany —lleugerament superior a les 17.000 tones a la Comunitat Valenciana—, serà un 64% inferior a la del 2022 i "la pitjor dels últims 20 anys". En l'ordi, que representa més del 60% de la producció total de cereals, la producció s'ha situat prop de les 11.000 tones, la qual cosa representarà un 57% menys.

El segon cultiu en importància és el blat, amb una producció lleugerament superior a les 4.000 tones i una caiguda també del 57%. A la resta de les zones productores d’Espanya, es calcula que la producció ha sigut la més baixa dels últims trenta anys, amb un descens sobre la campanya anterior de més del 40%.

Falta d'aigua, climatologia poc favorable i atacs d’animals

Segons el sindicat, la sequera persistent ha sigut la culpable d'aquesta reducció dràstica de la producció, però també ha tingut una importància relativa algun episodi climatològic desfavorable que ha alterat les condicions de creixement del cereal.

A més, afirmen que la pluja de finals de maig i juny va arribar "a deshora" i que, "lluny de millorar la situació, va provocar una emergència de males herbes que ha incrementat la reducció de collita".

De fet, només el 10% de la superfície de cereal del territori valencià és de regadiu i es concentra al Baix Segura, per la qual cosa la influència climatològica ha sigut "determinant", han explicat.

Un altre factor també decisiu han sigut els atacs de fauna salvatge, especialment de porcs senglars, que en algunes zones han suposat "un greu perjuí per als productors.

"La producció ha sigut tan baixa que no paga la pena entrar a collir, ja que per tindre un rendiment inferior al 90%, el cost de recol·lecció és molt superior al valor de la collita", per la qual cosa en quantitats absolutes encara hi ha hagut menys producció respecte de l'esperada.

Les perspectives inicials per a l’actual campanya eren bones. Per això, al camp valencià, a diferència d'altres anys en què es reduïa permanentment la superfície cultivada, enguany no sols s'ha mantingut aquesta en 25.000 hectàrees, sinó que s'ha augmentat lleugerament; principalment en blat amb un increment del 12% respecte del 2022 i avena amb un augment del 6%.

La producció de cereals es concentra quasi exclusivament a les comarques de l'interior. La Plana d’Utiel-Requena, amb el 18% del total cultivat, és la comarca amb més superfície cultivada, seguida de la Vall de Cofrents-Aiora, amb el 16%. Els segueixen l’Alt Vinalopó, els Ports i els Serrans, amb 11%, 10% i 9%, respectivament.

Pel que fa a la producció de la Comunitat Valenciana, tot i representar menys de l'1% de la producció estatal, té una gran importància territorial a les comarques de secà d'interior. Per exemple, a la comarca dels Ports, el cultiu de cereals ocupa el 40% de la superfície cultivada i a la de la Vall de Cofrents-Aiora, el 27%.

La Unió demana polítiques efectives

Des de la Unió consideren que les ajudes per la sequera "són insuficients per a compensar les greus pèrdues" i que "és necessari articular polítiques que asseguren la renda de les zones més desfavorides del nostre territori".

Per això, demanen mesures com les assegurances agràries que bonifiquen o adeqüen els rendiments, així com la possibilitat d’assegurar per parcel·la el risc de no nascència.

Així, reivindiquen una intervenció territorial "per a donar suport als cultius de secà tradicionals i de baixa rendibilitat (olivar, fruita seca, vinya i cereal), amb l'objectiu de mantindre una activitat econòmica en zones amb risc de despoblament".

Des del sindicat també insten la nova Conselleria d'Agricultura a prendre bona nota de la "desastrosa campanya" i a actuar en conseqüència.