València anima els turistes idiomàtics a mantindre l'aposta per la ciutat

Espanya va trencar en l'últim any la barrera dels 150.000 turistes idiomàtics —o estudiants d'escoles d'espanyol com a llengua estrangera—, un model qualificat de “sostenible” per l'ONU que, malgrat el potencial, no deixa d'enfrontar-se als desafiaments propis del sector, com el problema del lloguer vacacional o les tensions geopolítiques. I la Comunitat Valenciana és, juntament amb Andalusia, les destinacions preferides pels turistes d'idiomes.

Però enguany la barrancada del 29 d’octubre ha fet que València comence l'any “una mica més fluix”, admet el responsable d'àrea de VisitValència, David Gómez, que ho atribueix al fet que “molta gent” creu que la ciutat està en una situació “molt complicada” després de la dana, quan els estralls es van concentrar als pobles del sud. “La millor manera de tirar una mà és vindre a visitar-nos, a aprendre espanyol i gaudir de València”, recalca.

El 2024, l'arribada d'estos viatgers i viatgeres va créixer un 11,4% en taxa interanual i va superar els 158.000 estudiants, unes xifres històriques, segons la Federació Espanyola d'Escoles d'Espanyol com a Llengua Estrangera (Fedele), que xifra en 454 milions d'euros la petjada econòmica del sector. Són unes dades preliminars que Fedele ha presentat en la sessió Fitur Lingua, en el marc de la Fira del Turisme que se celebra esta setmana a Madrid.

A part de l'espanyol, la riquesa lingüística d’Espanya permet l’alumnat acostar-se a llengües com el basc, el gallec o el català. Amb tot, explica Fedele, és un tipus de turisme idiomàtic “bastant limitat” a zones geogràfiques concretes.

Este treball és una de les poques referències que documenta, amb dades de qualitat, l'evolució, si és el cas a Espanya, del turisme idiomàtic, una modalitat de valor afegit en la qual els consumidors tenen gran interés sociocultural pel destí, la permanència és més prolongada i desestacionalitzada que la del turista convencional i la despesa és superior.

Reptes

El sector coincideix que Espanya continua sent un “referent” per a estudiants internacionals a la recerca “d'estabilitat social i qualitat educativa”. Així i tot, percep unes certes incerteses per al 2025, com les restriccions comercials i migratòries que puga adoptar la recentment configurada administració Trump als EUA.

A això se suma el fenomen de la turismofòbia, motiu pel qual les escoles recomanen fomentar la dispersió de l’alumnat per les localitats menys saturades i crear programes que incloguen activitats que beneficien les comunitats locals. Així mateix, Fedele anima a apostar per les famílies amfitriones o d'acolliment, un model que “no disminueix l'oferta immobiliària”.