València es queda sense pisos d'obra nova per a vendre

A la ciutat de València s'estan acabant els pisos d'obra nova disponibles per a la venda: a penes hi queden dos centenars. És la principal alerta que llança la càtedra observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), que xifra en 185 les unitats disponibles en el mercat. Es tracta d'una "dada inèdita" des que aquesta entitat va començar a guardar-ne registres i això genera una situació de mancança que "manté els preus de venda en valors molt alts".

Per a la càtedra, la part "més alarmant" de tot és la velocitat amb què disminueix la disponibilitat dels immobles, un 23% en l'últim trimestre, segons ha explicat en un comunicat. En 60 dels 88 barris que té València no hi ha promocions d'habitatge nou a la venda i en dos de cada tres, directament no hi ha cases d'obra nova.

Respecte a les causes del descens, l'observatori indica que són variades i cita la inflació i les conseqüències com a fonament —per l'augment de cost de construcció i també dels tipus d'interés—, la falta de sòl a la ciutat, els llargs processos administratius en llicències d'obra i els baixos salaris, entre d'altres.

En relació amb el lloguer, la institució apunta que "s'han complit les prediccions" que anticipaven "una reducció dràstica de l'oferta" una vegada que ha entrat en vigor la llei de l'habitatge aprovada en 2023. Des del gener de 2021 fins ara, calculen que ha caigut el nombre de pisos de tal manera que actualment hi ha menys d'un 60% de la quantitat disponible fa a penes tres anys.

A conseqüència d'aquesta tònica, la càtedra apunta que s'ha fet un canvi del lloguer de llarga estada (tradicional) al de menys de dotze mesos, amb l'objectiu d'evitar l'aplicació de l'esmentada llei. Els preus continuen sent molt alts i superen els 1.500 euros de mitjana, fet que converteix València en la tercera ciutat més cara d'Espanya després de Madrid i Barcelona. "L'escassetat d'oferta, al costat de l'efecte crida constant que suposa la qualitat de vida i les bones expectatives professionals per a empreses i inversors internacionals a la ciutat són els responsables d'aquesta situació", indica.

L'observatori posa el focus en "què ocorre amb els milers estudiants internacionals que cada any arriben a les universitats valencianes, amb despeses d'allotjament que comencen a ser preocupants i fins i tot podent afectar l'elecció del destí final". "I, el més preocupant, les rendes molt baixes i els migrants amb menors recursos, que sense cap possibilitat d'allotjament reglat passen als assentaments informals, com també anticipem des de fa alguns anys", ha afegit.

En aquest context, l'organisme aposta per construir edificis d'habitatge protegit perquè ho considera "la solució necessària més evident, que ajudaria a rebaixar la tensió dels preus i, sobretot, permetrà l'accés a l'habitatge als qui ara ho tenen impossible, els joves i les rendes mitjanes i baixes".

Des de la càtedra observatori de l'Habitatge diuen estar "esperançats" perquè "l'administració autonòmica ha escoltat" les seues demandes de generar el suport normatiu per a mobilitzar el sòl públic mitjançant col·laboració publicoprivada i aconseguir disposar d'habitatges de lloguer social, però també a la venda. "La conjuntura és complexa. Però anticipem que venen temps d'esperança, amb la irrupció de promocions d'habitatge protegit en els pròxims mesos que, al costat de la resta de mesures amb caràcter administratiu, podran anar revertint la tendència", ha conclòs.