Carromato, mula i manta: viatjar per vacances amb tracció a quatre potes

Les maneres de viatjar de manera sostenible i amb congregació amb el medi ambient per vacances cada vegada són més originals. La manera en què ho fan estos turistes de carromato és ben autèntica, i és que ha sigut tradició durant generacions.

“Mon pare tenia un bar i fer la volta amb carro era sagrat per a ell. El tancava per a anar-se’n una setmana de vacances amb el carro i els animals”, explica Jordi Diblayo, turista de carromato, que encara s’emociona en recordar-ho.

Ell i la seua família preparen les tres mules, que són el motor d'un viatge d'una setmana, i el carro, ben proveït d’aliments, dutxa i tota classe d’utensilis. No pot faltar res en esta travessia peregrina tan particular que creuarà les sendes que van de Sueca a Toixa, passant per Catadau, Torís, Pedralba i Xulilla, propulsats pels equins i sense emetre cap gram de CO₂. Durant este itinerari agrest aconseguiran reduir marxes a la vida accelerada del dia a dia i desconnectar de rutines i obligacions.

Viatgen des de la costa de la Ribera Baixa fins a l'interior dels Serrans. Segueixen un itinerari amb la calma de la natura, però sense frenar el galop. “És un pas més lent que anar amb el cotxe, veus coses que amb el vehicle no veuries mai. Sempre anem per camins de muntanya i rutes secundàries habilitades pels animals”, assegura Josep Cursà, turista de carromato.

El viatge no s'improvisa, tot està preparat. Des de l'entrenament dels animals fins a la logística de menjars, la higiene i la salut; tot ha d'estar enllestit pel dia de partida. “Els cavalls, els has de rodar i preparar, és com un xic que corre una marató que no pot de primeres fer 30 km sense entrenament”, diu Carmina Canyavera, que també té experiència en esta aventura nòmada.

Mon iaio ja feia esta ruta, és una experiència molt bonica que et fa recordar les arrels

I, a més, estalvien més que amb un càmping convencional: tot són beneficis. “Amb cinc sacs de pinso, que valen 50 euros, i tres bales d’herba passes per ahí deu dies. T’eixiria més car amb l'allotjament i la gasolina”.

Un carro carregat de ganes, il·lusió i tradició. I és que esta manera de viatjar tan genuïna ve heretada. "Me'n recorde que quan era xicoteta, a la Fira de Xàtiva, eixíem amb mon iaio cada any en carromatos des de Sueca i ens n'anàvem a Xàtiva. És una experiència molt bonica que et fa recordar les arrels", apunta Canyavera.