Les exportacions valencianes, en escac per la possible pujada d’aranzels de Trump

Des que va arrancar campanya presidencial, Donald Trump ha promés en repetides ocasions l’inici d’una nova era proteccionista als Estats Units. Ara que ha assumit la presidència, l’amenaça d’una pujada dels aranzels ha fet tremolar els mercats internacionals, i la Comunitat Valenciana podria ser especialment sensible a esta escalada impositiva.

Una celebració continguda es va deixar notar dilluns entre els socis comercials dels Estats Units quan el president electe va obviar la modificació dels aranzels en la primera allau d’ordres executives amb què va estrenar-se en el càrrec. Però l'alleujament va durar poc, ja que eixa mateixa nit, Trump va assegurar als periodistes que l’anunciada pujada universal d’estes taxes fins al 20% encara estava en el full de ruta, i que l’increment de fins al 25% amb què anava a castigar els veïns canadencs i mexicans podria ser una realitat a partir del dia 1 de febrer. Mentre els experts comercials avaluen si les amenaces es materialitzaran o són només una tàctica de negociació, el mercat global estudia els possibles efectes del gir en la política comercial de la primera potència del món. 

La Comunitat Valenciana, que té el país nord-americà com a destinatari del 8% de les exportacions i com un dels socis estratègics de sectors com el tauleller, el del calcer o el de la maquinària industrial, no és ni molt menys aliena a este terratrémol geopolític. De fet, la nostra regió supera en tres punts la mitjana nacional d’exportacions als Estats Units, i les veus expertes apunten que la regió podria ser especialment sensible a la pujada d’aranzels anunciada per Trump.

Els Estats Units són, actualment, el soci comercial principal de la Comunitat Valenciana fora de la Unió Europea i el quart en termes absoluts. A més, es tracta del segon proveïdor internacional, en bona part gràcies al fort augment de la compravenda de combustible i gas liquat.

El director d'Economia i Anàlisi de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Ricardo Miralles, ha manifestat que l'amenaça d'aranzels de Trump suposa un punt de partida "agressiu i unilateral" per a iniciar negociacions. Miralles recorda que, després de "molt d'esforç" per part de més de 4.000 empreses valencianes, el 15,6% del total exportat als Estats Units des d'Espanya procedeix de la nostra regió.

Entre els sectors valencians que miren amb més preocupació les mesures proteccionistes anunciades per Trump, destaca el del calcer alacantí, per al qual el mercat estatunidenc representa l'11,1% de les exportacions totals. L’exposició també és alarmant per a les empreses dedicades a l'àmbit industrial (maquinària elèctrica, taulells, productes químics), béns de consum (ortopèdia, moble) i agroalimentari (conserves, llegums i hortalisses, alls o confiteria).

Però per a avaluar els efectes de la nova política comercial del mandatari republicà cal obrir el focus més enllà de les exportacions directes, ja que mercats com l’alemany, el canadenc o el mexicà (estos dos últims amenaçats per una pujada encara superior dels aranzels) són intermediaris que se serveixen de components i matèries primeres espanyoles. 

Vicente Morata considera “prematur” calcular les conseqüències dels aranzels

El president de la Cambra de Comerç de València considera prematur calcular les conseqüències dels aranzels anunciats per Trump. Vicente Morata recorda que les exportacions valencianes han crescut un 80% durant els últims huit anys, la meitat d’eixe període amb Trump en el govern i l’altra amb Biden, i apunta que l'apreciació del dòlar ens podria arribar a beneficiar. 

1.800 llocs de treball en perill només a la província d’Alacant

Els primers càlculs sobre com afectarà la nova política de Trump a casa nostra no són massa falaguers. L'Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant (Ineca) ha elaborat un microinforme sobre l'impacte de les exportacions de les empreses alacantines als Estats Units i ha conclòs que 1.800 ocupacions de la província rebrien l’impacte de les mesures proteccionistes de manera directa. 

La d'Alacant és la dotzena província espanyola que exporta als Estats Units, amb un volum total de 406 milions d'euros. Tot i que està molt al darrere de Barcelona, Madrid, València i Castelló, este mercat extracomunitari és responsable directe de 1.800 llocs de treball, la majoria del sector del calçat i agroalimentari, i afecta de manera indirecta centenars d’empreses que els donen servei. 

Segons l’informe, entre els sectors que més podrien veure's colpejats pels canvis a Washington destaca el del calcer, amb prop del 42% de les 1.800 ocupacions en joc —entorn de 700—, seguit del 23% de l'alimentació. El 6% de l'ocupació es troba en els productes ceràmics i manufactures de pedra, el 4% en les exportacions de maquinària i el 3% en les empreses del tèxtil, entre altres.

Tot i que la relació comercial amb els Estats Units suposa ara per ara el 6,5% del total de les exportacions alacantines, el president de Ineca, Nacho Amirola, ha mostrat preocupació i ha recordat que els sectors exportadors solen ser els de més valor afegit i que s'hauria de treballar per a buscar nous mercats per tal que no perille renda per càpita dels treballadors de la zona.

Expectació per la reacció de la Unió Europea

El president dels Estats Units, Donald Trump, va aprofitar la cita del Fòrum de Davos per a assenyalar que la Unió Europea tracta els Estats Units “molt, molt injustament” en termes fiscals, i que haurien d’esperar una resposta imminent de Washington, però “sent constructius". Més contundent va ser en desembre en la xarxa Truth Social, on va advertir que la Unió Europea devia “compensar el seu grandíssim dèficit amb els Estats Units mitjançant la compra a gran escala del nostre petroli i gas”, en cas contrari, els aranzels serien innegociables. 

En cas de complir les amenaces, Trump podria fer perillar la relació comercial més important, tant per al Vell Continent com per al país nord-americà. Les operacions de compravenda de mercaderies i serveis entre els dos actors internacionals està valorada en prop de 1.500 milions anuals, segons les dades de 2023.

Amb les cartes de Washington ja sobre la taula, l’expectació recau sobre les autoritats europees. Alguns experts auguren que la Comissió Europea podria prendre represàlies, com va fer en la primera legislatura de Donald Trump fa set anys, quan va aplicar aranzels a productes americans com les Harley-Davidson o el bourbon. De fet, Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, ja va suggerir a final d’any la possibilitat d’aplicar una pujada d’aranzels al gas liquat americà. 

En un article, Ignacio García Bercero, exdirector de Comerç de la Comissió Europea, afirmava que la negociació amb els Estats Units hauria de passar per oferir mesures per a facilitar el comerç bilateral que estigueren sostingudes per una amenaça versemblant de represàlies en cas d’incompliment, “en cas contrari, no seríem creïbles en una negociació”, ha assegurat García Bercero.