El pla de condonació del deute tira avant en el Consell de Política Fiscal, a pesar de l’abandó dels consellers del PP
La proposta només ha rebut el suport de Catalunya, Astúries i Castella-la Manxa, i encara necessita la majoria absoluta del Congrés per a l’aprovació definitiva
El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que formen el govern espanyol i les comunitats autònomes, ha aprovat este dimecres a la vesprada la proposta per a condonar 83.252 milions del deute del conjunt de les autonomies —11.210 milions de la Comunitat Valenciana—, amb el vot a favor de Catalunya, Castella-la Manxa i Astúries, totes governades pel PSOE. Els executius regionals governats pel PP ja havien avançat que rebutjarien este pla perquè l’Estat assumisca una part del dèficit autonòmic, però finalment els consellers i conselleres populars d’Hisenda —entre ells, la valenciana Ruth Merino— han acabat abandonant el ple en el moment de tractar la condonació del deute.
De totes les comunitats autònomes i atenent xifres absolutes, Andalusia (18.791), Catalunya (17.104) i la Comunitat Valenciana serien les regions més beneficiades per la proposta, acaparant més de la meitat (56%) del total de la condonació del dèficit autonòmic.
A pesar que els barons populars han abandonat el ple, el govern espanyol només necessitava el vot d’una sola comunitat autònoma per a aprovar el pla. El Ministeri d’Hisenda té la meitat dels vots de l’organisme i només necessita majoria simple per a traslladar la mesura al Congrés i després al Senat.
Montero assegura que la condonació permetrà estalviar a les autonomies 7.000 milions en interessos
Davant de la desbandada dels responsables d'Hisenda de les autonomies on governa el PP, la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha dit que es tracta d'un "desistiment de funcions" i que "hi cap suposar que alguns consellers s'han estimat més alçar-se i anar-se'n abans de quedar retratats i votar en contra d'una mesura que ells mateixos havien demanat i sol·licitat". Sobre l'abandonament de la reunió, ha incidit que la veu de les seues regions no s'ha vist representada "pels interessos partidistes del no a tot".
En tot cas, Montero ha assegurat que la condonació permetrà estalviar de 6.500 a 7.000 milions d'euros en interessos a les comunitats autònomes, perquè tot i l’abandonament de la reunió, s’ha mostrat segura que les regions on governa el PP "subscriuran el conveni" per a beneficiar-se d'una llei "que és bona per als seus ciutadans" i que suposaria per a les regions on governa el PP una retirada de 60.000 milions de deute, el 72% del pressupost total.
Sobre el funcionament del procediment, ha informat que, amb la proposta aprovada, Hisenda ha d’iniciar reunions bilaterals amb les diverses comunitats autònomes per tal de decidir "exactament" la quantitat i les característiques dels seus deutes ja que —ha explicat— la idiosincràsia de cada comunitat autònoma és ben diferent de les de la resta.
Sobre la reforma del finançament autonòmic, que és una de les reclamacions que més li han fet els consellers del PP que han qualificat la condonació de “trampa”, ha dit que cada comunitat autònoma té interessos i situacions ben diferents i que “és més fàcil posar d’acord dos partits que vetlen per l’interés general que dèsset comunitats autònomes que tenen mandat dels parlaments autonòmics i no se’n poden eixir del seu mandat sense que això els siga criticat políticament”.
En este sentit, ha dit que això reflecteix com el govern d’Espanya les està auxiliant i que “si realment les autonomies estigueren vivint l’asfíxia financera que es va viure en la gestió de la crisi anterior, farien passes per avant per a la reforma del model”, però —diu— s’anteposa l’interés partidista de Génova i “es té molta urgència per canviar el model de finançament, però no s’adopten les actituds per a canviar el model”.
El pla es convertirà en una llei orgànica que hauran d'aprovar les Corts Generals
El plantejament de condonació del deute es materialitzarà a partir d'ara a través d'una llei orgànica, que se sotmetrà a la votació del Congrés i el Senat, on el PP té majoria absoluta i podria dilatar la tramitació. La llei orgànica suposa que el govern espanyol necessita la majoria absoluta de les Corts. Una llei que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ja ha dit que espera tindre aprovada abans que acabe l’any.
“Tant de bo, i si tot va en una tramitació accelerada, abans del final d'any puguem tindre aprovada la llei. Nosaltres la impulsarem amb la major celeritat possible i, per tant, si comptem que els grups polítics compartisquen esta idea, perquè tindrem capacitat d'aprovar-la al més prompte possible”, ha assegurat la titular d'Hisenda.
