La xilel·la afecta tres nous municipis: Cocentaina, Relleu i la Torre de les Maçanes

Set anys després que es detectara el primer positiu de Xylella fastidiosa en una parcel·la del terme municipal de Castell de Guadalest (Marina Baixa), el balanç d’ametlers arrancats ascendeix a 243.000, uns 50.000 dels quals s’han talat durant l’últim any. Això es tradueix en un total de 3.600 hectàrees on la Conselleria d’Agricultura ha hagut d’aplicar el protocol d’erradicació amb què combat el bacteri que ha condemnat la producció d’ametla de la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alcoià i el Comtat.  

Per cada arbre infectat per la xilel·la, la normativa europea obliga a eliminar totes les plantes susceptibles de ser hostes del bacteri que es troben en un radi de 50 metres, i a establir una zona tampó d’un radi de 2,5 quilòmetres. El conjunt de totes estes zones, on la supervisió de la plaga és intensiva, conforma la zona demarcada de la malaltia.

La vintena actualització de la situació de la plaga Xylella fastidiosa, publicada esta setmana, ha revelat que esta zona on la Conselleria aplica el protocol d’erradicació s’amplia novament per la detecció d’arbres infectats en tres nous municipis: Cocentaina, Relleu i la Torre de les Maçanes. L'Alacantí, on pertany la Torre, és una comarca on l’afectació ha sigut fins a la data molt puntual. 

Esta actualització periòdica, que ha reunit els representants de la Conselleria amb les organitzacions agràries amb representació en la zona afectada, ha servit també per a donar a conéixer els avanços en el treball que l’Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) ha fet els últims mesos per a buscar alternatives per als agricultors que s’han quedat sense ametlers. Una de les més esperançadores és el treball amb fags, un tipus de virus que ataquen bacteris i que podria convertir-se en el primer tractament per a curar arbres infectats per la Xylella fastidiosa. Per a Teresa Alemany, tècnica d’Asaja Alacant, es tracta d’una notícia “interessantíssima” per a donar un poc d’esperança a un sector molt castigat, però matisa, que “encara cal molt de temps” perquè la solució estiga desenvolupada, perquè “la dificultat està ara a trobar el fag adequat per a este bacteri concret”. 

La tècnica d’Asaja ha celebrat els avanços de la reunió amb la Conselleria: “ha sigut molt més productiva que les passades en el sentit que ens han aportat informació de les investigacions de l’IVIA que estaven demanant des de fa molt” detalla Alemany. En la mateixa línia, Javier Bartolomé, secretari autonòmic d’Agricultura s’ha mostrat satisfet amb la trobada i ha recalcat que la investigació de l’IVIA està “aportant molt llum a una situació molt complicada”.

Una altra de les línies de recerca fonamentals, a més dels tractaments, es troba en la detecció d’espècies resilients al bacteri que permeten replantar les zones afectades. Una replantació que, des d’Asaja Alacant, continuen reivindicant que faça directament la Conselleria. “Si no volen que açò es convertisca en un bosc, no pot ser el propietari qui haja de fer la compra de la planta” adverteix Teresa Alemany “independentment de la subvenció, [demanem] que l’administració que ha llevat els arbres vinga a replantar-me'ls” conclou.  

“Els ametlers no podran tornar al nord d’Alacant”

Sobre el futur de la plaga a les comarques afectades, Teresa Alemany reconeix que no es pot parlar d’erradicació. “Sempre hi haurà un reservori” explica la representant d’Asaja, “no hem d’oblidar que, tot i que sempre parlem d’ametlers, la infecció afecta 26 espècies vegetals”. Unes espècies, forestals la majoria, que conformen el mantell vegetal que cobreix en una zona que Alemany denomina “el pulmó verd d’Alacant, ple de barrancs i zones inaccessibles on sempre n’hi haurà reservori de la xilel·la”, es lamenta. 

“L'ametler és una planta amb una infectivitat molt elevada, en algunes varietats més que en altres, però hui dia no podran tornar a plantar-se ametlers al nord d’Alacant” sentència Alemany. En referència al possible tractament amb fags, Teresa pronostica que quan arribe una solució “no quedaran ametlers” a la zona afectada. 

La solució més immediata és, per tant, la implantació d’eixes altres espècies que han presentat resistència al bacteri. Un dels cultius més atractius, per la seua capacitat d’adaptació a les característiques del terreny, és l’olivera. Un arbre que, tot i ser hoste de la Xylella fastidiosa i haver patit una sagnia en altres països a causa del bacteri, s’ha pogut demostrar gràcies al treball dels investigadors de l’IVIA que no està afectat pel patogen present al camp valencià. La troballa va permetre a la Generalitat Valenciana establir una excepció en la normativa europea que a priori no l’admetia com a espècie de replantació àrees afectades per la xilel·la. A més de l’olivera, els agricultors també poden substituir els camps d’ametler per garrofera o, en terrenys amb accés a aigua, optar per cítrics o alvocats.