100 dies de guerra a Gaza: un conflicte i una crisi humanitària en escalada

L’ofensiva israeliana a la Franja de Gaza com a resposta a l'assalt del grup islamista Hamàs el passat 7 d’octubre al quibuts Nirim, a la frontera sud entre Israel i l’enclavament palestí, arriba aquest diumenge als cent dies i la seua fi sembla, ara per ara, molt llunyà.

Des que va començar la guerra, els morts a la Franja superen els 23.800 —el 70% d’ells dones i menors—, a més dels 8.000 cossos que s'estima que es troben encara davall dels enderrocs, i més de 60.317 ferits, molts d’ells mutilats, segons l'últim recompte del Ministeri de Sanitat de Gaza. Una pàgina sagnant en la història recent de Pròxim Orient que, del costat israelià, també suma més de 1.200 víctimes mortals i al voltant d'un centenar d'ostatges en mans de Hamàs.

Aquest mateix dissabte, una massiva concentració ha eixit als carrers de Tel-Aviv quan es compleix la simbòlica xifra del centenar de dies de guerra i de captivitat dels segrestats per Hamàs, per a reclamar durant 24 hores al govern israelià el retorn de tots els ostatges que encara hi ha a Gaza. S’estima que 25 dels 136 ostatges han mort en els atacs, després d’uns acords d’alto el foc que van possibilitat l’alliberació de 110 ostatges israelians i de presos palestins.

En aquest context, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat en un missatge televisat que la guerra en la Franja de Gaza continuarà "fins al final", i que aquesta no es veurà frenada ni pel procés obert contra Israel per possible genocidi que està celebrant-se al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de l’ONU, a la Haia, ni per les amenaces de l'"eix del mal", en què Netanyahu emmarca Hamàs.

L'escena internacional dividida en el conflicte entre Israel i Hamàs

Aquest divendres el TIJ concloïa les audiències després que Sud-àfrica acusara Israel d'"intent de genocidi" en la guerra contra Hamàs en un document en el qual s'afirma que l’estat jueu ha violat la Convenció sobre el Genocidi, ratificada per 153 països, entre els quals figura Israel.

A la denúncia sud-africana s’han adherit països com ara el Brasil, Colòmbia, Bolívia, Malàisia, l’Iran, els 57 països de l'Organització per a la Cooperació Islàmica, així com Turquia i Jordània, que estan proporcionant documents per al cas i estan disposats a comparéixer davant del tribunal. No ho ha fet, però, cap estat europeu. Israel, per la seua banda, ha qualificat les acusacions de “difamació”.

Per la seua banda, els Estats Units asseguren que intenten evitar que el conflicte s'estenga al Líban i abordar la desescalada amb Israel. De fet, el secretari d'Estat Antony Blinken ha viatjat fins a quatre vegades en els últims tres mesos a l'Orient Mitjà per a intentar frenar l'escalada de la guerra a la Franja de Gaza al conjunt de la regió, l'última aquesta mateixa setmana. Pocs dies abans, precisament que, els mateixos Estats Units i el Regne Unit atacaren posicions militars contra les milícies houthis del Iemen després de l'augment d'atacs contra embarcacions al mar Roig.

Pel que fa al govern espanyol, ha deixat clara la seua postura: la solució ha de passar pel reconeixement dels dos estats, Israel i Palestina. Durant la visita que Pedro Sánchez va fer al país hebreu el passat mes de novembre amb el primer ministre belga, Alexandre de Croo, va manifestar la necessitat que la comunitat internacional i la Unió Europea reconega "d'una vegada l'estat de Palestina".

En la mateixa línia es va expressar recentment Felip VI, que va defensar el reconeixement d'un estat palestí que visca en pau al costat d'Israel com la via per a aconseguir "parar el cicle de violència" que es viu a l'Orient Pròxim i evitar que es repetisca en un futur.

Fam, fred i malalties: Gaza s'ha tornat inhabitable

La colossal ofensiva per aire, terra i mar que l'exèrcit d'Israel perpetra contra la Franja de Gaza des de fa cent dies ha deixat en ruïnes gran part de l'enclavament i ha obligat a dos milions de gazians a desplaçar-se cap al sud.

La tragèdia ocorre enmig del col·lapse dels serveis de salut a l'enclavament: 30 hospitals i 53 centres de salut de la Franja han quedat fora de servei, 121 ambulàncies han sigut destruïdes i 326 membres del personal mèdic han sigut assassinats.

Les poques clíniques que continuen funcionant ho fan sota mínims: la taxa d'ocupació de llits ascendeix al 350%, manca del 60% del material mèdic bàsic i molts dels pacients són atesos en terra, sense anestèsia, enmig de sales d'espera abarrotades per milers de desplaçats.

Els constants bombardejos i la destrucció generalitzada són només la punta de l'iceberg en la tràgica realitat de 2,4 milions de palestins: mentre els morts es compten per milers, els vius pateixen fred, epidèmies i una fam insuportable.