Ara en la televisió
GRADA 20:30
El 14% dels aliments que es produeixen acaben en el fem i el malbaratament continuarà augmentant
La FAO insta a optimitzar la producció agrícola i ramadera contra l'impacte dels "constants riscos econòmics" en el preu, en previsió que el malbaratament continuarà augmentant la pròxima dècada
El desaprofitament d'aliments a escala global genera pèrdues de vora 400.000 milions de dòlars (368.000 milions d'euros) anuals i suposa balafiar el 14% del menjar produït mundialment. L'advertència l'ha feta l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) a partir de l'informe "Perspectives Agrícoles 2023-2032", que ha elaborat amb l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
El document alerta que el desaprofitament alimentari, que actualment ronda els 931 milions de tones anuals, augmentarà en la dècada vinent. Preveu que les pèrdues al llarg de la cadena de distribució passaran dels 180 milions de tones actuals a les 234 el 2032 i que 157 milions de tones més es malgastaran en els cultius, 20 milions més que en l'actualitat.
La FAO adverteix que els "constants riscos econòmics", com l'alça dels preus de l'energia o l'impacte de la guerra a Ucraïna, afig incertesa a la producció mundial d'aliments. Per exemple, cada increment de l'1% en el preu dels fertilitzants, fonamentals per a la majoria de cultius i per a la producció de pinso ramader implicaria l'encariment final del 0,2% en el cost de les matèries primeres agrícoles.
No obstant això, l'informe reconeix la millora en la disponibilitat de gra i fertilitzants produïts en territori ucraïnés després de la interrupció del comerç en els inicis de la guerra, que ha reactivat la Iniciativa de Grans del Mar Negre, en què Rússia, Ucraïna, Turquia i l'ONU supervisen l'enviament dels mercants de gra.
La producció agrícola mundial creixerà el 12,8% en deu anys
També preveu un increment generalitzat del 12,8% en la producció agrícola; majoritàriament per l'increment de la productivitat dels cultius (79%), però també per l'ampliació de les dimensions de les plantacions (15%) i la major intensitat d'explotació de les terres (6%). Tot i l'augment de la producció previst, s'estima un increment cinc punts inferior (7,6%) de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, pel descens progressiu del consum de carboni en el sector primari.
No obstant això, l'informe insta a "adoptar de forma generalitzada esforços innovadors per a garantir que l'agricultura contribuïsca eficaçment a mitigar el canvi climàtic", especialment en el cas de la ramaderia, que representarà el 80% de l'augment de les emissions agrícoles previstes.