Més de 190 països aproven un tractat per a intentar enfrontar millor la pròxima pandèmia
Un acord perquè el món no repetisca els errors comesos durant la covid-19, que arriba després de tres anys d'àrdues deliberacions
Més de 190 països han aconseguit adoptar el primer tractat global sobre pandèmies de la història en el marc de negociacions en l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i després de tres anys d'àrdues deliberacions.
Este acord internacional ajudarà a millorar la coordinació entre els països i a fer un repartiment més equitatiu dels recursos disponibles per a enfrontar la pròxima pandèmia, que els científics concorden que passarà tard o d'hora per algun nou patogen.
L'acord ofereix les principals accions perquè a escala nacional i internacional es desenvolupen mecanismes de prevenció, de preparació i de resposta a futures pandèmies, amb un èmfasi en aspectes com la solidaritat i reciprocitat, encara que no en la mesura que els països de desenvolupament mitjà i baix esperaven.
Diversos diplomàtics han lamentat que gran part dels compromisos assumits en l'acord siguen de caràcter voluntari, però han explicat que tenien la disjuntiva d'"acceptar el que hi ha sobre la taula o anar-nos-en amb les mans buides".
Xarxa global de cadena de subministrament i logística
L'acord crea una xarxa global de cadena de subministrament i logística per a intentar assegurar un accés equitatiu, ràpid i assequible als productes (medicines, vacunes, material mèdic, entre altres) destinats no sols a enfrontar i controlar una pandèmia, sinó necessaris també en situacions de crisis humanitàries.
El propòsit és que hi haja transparència en tota eixa cadena i coordinar les reserves internacionals que hi haja, la qual cosa es complementa amb un altre article, que planteja que els països no han de fer "reserves nacionals excessives" de productes vitals per a frenar una pandèmia.
Així mateix, el tractat estableix un nou mecanisme d'accés i participació en els beneficis que s'obtinguen dels patògens compartits en un sistema existent i que gestiona l'OMS.
Les farmacèutiques han d'assignar un 20% del producte que manufacturen a l'OMS
El gran canvi que es vol aconseguir respecte a la situació que va prevaldre durant la pandèmia és que les farmacèutiques que accedisquen a eixos patògens, a partir dels quals es pot investigar i desenvolupar vacunes i tractaments, assignen un 20% del producte que manufacturen a l'OMS, la meitat com a donació i la resta a un preu assequible, perquè l'organització el distribuïsca on les necessitats siguen més urgents.
"Això significa que la pròxima vegada que una pandèmia colpege i que amb els diners dels contribuents es desenvolupe una medicina molt costosa, els governs podran intervindre en benefici dels seus ciutadans i de gent a tot el món", ha comentat la directora de l'ONG Iniciativa per Medicaments per a Malalties Oblidades, Michelle Childs.
"L'acord sobre pandèmies no és perfecte; és producte d'un compromís, i no s'han complit totes les ambicions, però crea una nova base sobre la qual construir per a salvar vides durant la pròxima emergència sanitària mundial", ha recalcat.
Importància del tractat
L'OMS, que es basa en les evidències històriques i epidemiològiques, dona per segur que la pandèmia de covid-19, causant d'uns vint milions de morts, no serà l'última i considera que un tractat internacional ajudaria a preparar millor el món per a les que arriben en el futur.
El text de l'acord subratlla que les pandèmies són una amenaça per a les societats i economies, i que es requereix cooperació i solidaritat per a combatre-les. En eixa línia, l'objectiu és millorar la prevenció, preparació i resposta enfront d'emergències sanitàries de tal magnitud.
Àrees de l'acord
El tractat assenyala que els països signants han d'enfortir els seus sistemes d'alerta primerenca i d'identificació de noves malalties zoonòtiques (les que es transmeten de l'animal a l'ésser humà) i enfortir la bioseguretat en els laboratoris. Així mateix, estableix un nou mecanisme d'accés i participació en els beneficis que s'obtinguen dels patògens compartits en un sistema existent i que gestiona l'OMS.
El tema sobre el qual va ser més difícil trobar una formulació satisfactòria per a tots va ser el relacionat amb la transferència de tecnologia farmacèutica als països pobres, ja que esta tecnologia generalment està en mans de les indústries dels països desenvolupats.
El bloqueig es va superar incorporant la condició que eixa transferència de tecnologia es farà conforme als termes que les parts "hagen acordat mútuament" i no de manera obligatòria. En este tema, els països amb potents indústries farmacèutiques van mostrar poca voluntat de cedir en la seua posició.
