Vint anys de l’11S: així va contar Canal 9 l’atac que va iniciar la “guerra al terror”

Vint anys després dels atemptats terroristes de l'11 de setembre, en què van morir 3.000 persones, fem una mirada al passat per a recuperar la cobertura informativa que va realitzar Canal 9 d'aquest moment històric.

La predecessora de la televisió d'À Punt Mèdia va tindre les connexions del periodista Josep Sastre, que casualment estava a Nova York de vacances i va allargar la seua estada més de 40 dies per a continuar informant des d'allà. Posteriorment, l'actual redactora d'À Punt d'informació internacional Remei Blasco es va traslladar al Pakistan per a relatar l'inici de la "guerra al terror" dels EUA. El desplegament de Canal 9 després de l'11S va ser històric, amb Teresa Orquín i Ricardo Rubio a Turquia; Vicent Montagud i Ricardo Macián a l'Afganistan; Paqui Lillo a Washington i Genar Martí a Kuwait i el Pakistan.

Ara, els Estats Units tanquen un període marcat per les intervencions militars en altres països per a "lluitar contra el terrorisme" o "protegir la democràcia". Així ho va expressar el president estatunidenc, Joe Biden, una vegada es va finalitzar la retirada de tropes de l'Afganistan, país envaït per a apartar del poder els talibans i capturar Ossama bin Laden.

Arran dels atacs de 19 terroristes d'Al-Qaeda consumats a les Torres Bessones, el Pentàgon i el frustrat al districte federal de Washington, el govern dels Estats Units va implementar estrictes mesures de seguretat dins de les seues fronteres i va iniciar una "guerra al terror" que tenia com a principal objectiu Bin Laden. La mort d'aquest líder terrorista en 2011, però, no va posar fi a les campanyes militars estatunidenques.

Les guerres posteriors a l'11 de setembre han tingut un cost econòmic de huit bilions de dòlars i han causat vora 900.000 morts i 37 milions de persones desplaçades, segons els càlculs del projecte Els Costos de la Guerra de la Universitat de Brown. Aquestes dades reflecteixen les conseqüències de les huit guerres més violentes en què han participat els Estats Units, que inclouen les de l'Iraq, Síria, Líbia, el Iemen i l'Afganistan.

Moussa Bourebka, investigador del Centre d'Estudis Internacionals de Barcelona, ha explicat en À Punt que el terrorisme jihadista no només no ha sigut erradicat, sinó al contrari.

Quant a les persones refugiades, les autores i autors d'aquesta investigació asseguren que la xifra podria ser de fins a 59 milions i posen l'accent en el "dany incalculable" a individus, famílies, ciutats, regions i països físicament, socialment, emocionalment i econòmicament.

Enmig del debat sobre el fracàs de les missions de les tropes estrangeres a l'Afganistan, aquest dissabte es recordarà les persones que van perdre la vida l'11 de setembre de 2001 en diversos punts del país. A la ciutat de Nova York, els familiars de les víctimes de les Torres Bessones llegiran els seus noms en un acte íntim al memorial.

El president Joe Biden també visitarà aquest lloc per al record i després es traslladarà a la seu del Pentàgon, també objectiu d'Al-Qaeda aquell dia fatídic. Finalment Biden estarà a Pennsilvània, on els terroristes van estavellar un quart avió que es dirigia a la capital estatunidenca.

L'anterior president dels Estats Units, Donald Trump, ha protagonitzat una sonada polèmica perquè en aquesta data tan assenyalada farà de comentarista d'un combat de boxa a Florida.