Més de 3.500 espècies invasores introduïdes per l'ésser humà amenacen el planeta i la salut
Un informe internacional alerta que els costos econòmics causats per aquestes plantes i animals s'han disparat en els últims anys i ja freguen els 400.000 milions d'euros
Les espècies exòtiques invasores suposen un greu risc per a la biodiversitat mundial i sovint se sol subestimar l'impacte que tenen. És una de les alertes que llança un nou informe elaborat per una huitantena de persones expertes per a la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics (IPBES), publicat aquest dilluns.
El document, que han aprovat representants de 143 països, assenyala que l'ésser humà és responsable de la introducció de més de 37.000 espècies exòtiques en biomes de tot el món. D'aquestes, més de 3.500 són invasores i tenen caràcter nociu; per tant, suposen una amenaça no sols per a la naturalesa i el planeta, sinó també per a la qualitat de vida de les persones, prossegueix l'estudi. Es calcula que l'impacte econòmic d'aquests animals i plantes fregava el 2019 els 400.000 milions d'euros, però la xifra podria quadruplicar-se en la dècada vinent.
L'informe s'ha presentat a Bonn, ciutat a l'oest d'Alemanya. És fruit de quatre anys de treball, en què s'han analitzat 13.000 referències de 49 països, cosa que el converteix en l'estudi més exhaustiu realitzat sobre l'assumpte fins ara. "Les espècies exòtiques invasores són una de les causes principals de la pèrdua de diversitat a escala global i el seu nombre i impacte estan augmentant exponencialment", ha declarat a Efe un dels copresidents de l'avaluació, el professor xilé Aníbal Pauchard.
Amenaça per a la natura i la humanitat
Segons assenyala l'avaluació de l'IPBES —organisme dependent de les Nacions Unides—, en el 60% de les extincions registrades han exercit un paper les espècies exòtiques invasores, i en el 16% dels casos han sigut l'únic factor responsable de la desaparició. Paral·lelament, 218 espècies invasores —la meitat són animals vertebrats— han causat l'extinció de 1.215 autòctones fins hui, mentre que el 85% dels efectes que tenen sobre les formes de vida natives són negatius.
No obstant això, la difusió d'espècies foranes invasores també afecta la població humana, en particular les persones que més depenen de la naturalesa —com ara les comunitats indígenes—, a pesar que moltes s'introduïren al principi de manera deliberada pels beneficis que s'esperaven.
Entre els problemes que s'han comunicat destaca, per exemple, el descens de la pesca al llac Victòria (al centre d'Àfrica) per la propagació del jacint d'aigua. Aquesta planta, que s'estén de manera molt ràpida i és molt difícil d'erradicar, es considera una de les espècies invasores més expandides del món. A la península Ibèrica ha envaït les conques dels rius Guadiana i Guadalquivir. Un altre dels perills, la propagació de malalties com la malària per espècies invasores de mosquits.
A escala global, el continent europeu és el que compta amb més espècies invasores terrestres establides —entorn de 16.000—, seguit d'Amèrica del Nord, Oceania i Amèrica del Sud. No obstant això, la proporció més elevada de repercussions negatives es concentra a les Amèriques amb el 34%, mentre que Europa i Àsia Central agrupen el 31%, Àsia i el Pacífic el 25%, i Àfrica el 7%.
D'altra banda, el medi més afectat és el terrestre (75%), en particular boscos i zones cultivades, mentre que els ecosistemes d'aigua dolça i marins concentren un 14% i un 10% respectivament.
Segons l'avaluació de l'IPBES, l'espècie exòtica invasora terrestre més estesa del món és el jacint d'aigua, que afecta un total de 74 regions. La segueixen l'arbust de la lantana (69) i la rata comuna (60).
A la Comunitat Valenciana, l'última identificada és la cloïssa asiàtica. Concretament l'han detectada al riu Serpis, al pas per la Safor. Va ser abans, el 2011, quan trobaren el mol·lusc per primera vegada al riu Xúquer. En l'actualitat ja s'estén per diversos entorns d'aigua del territori.
Efectes nocius en alça
Des del 1970, la difusió de les espècies exòtiques ha anat en augment per l'increment del comerç i dels viatges. Uns factors que, juntament amb el canvi climàtic, fan probable que els efectes negatius augmenten en el futur, encara quan no s'introduïsquen noves espècies.
En l'informe sobre biodiversitat del 2019, l'IPBES ja va advertir que la naturalesa està patint un declivi sense precedents en la història humana i que el procés de l'extinció d'espècies —que amenaça ja un milió d'animals i de plantes— s'està accelerant.
Des d'aleshores, les espècies invasores són considerades com un dels principals impulsors directes de la crisi de la biodiversitat, juntament amb el canvi d'ús de la terra i la mar, l'explotació directa d'organismes, el canvi climàtic i la contaminació.
No obstant això, l'avaluació acaba amb una nota d'optimisme i assenyala que una gestió eficaç en els àmbits de prevenció, erradicació i restauració pot ser efectiva a l'hora de reduir les repercussions negatives. "Amb la informació i els recursos suficients, són una solució", destaca Pauchard.
