32 anys de l'imprevist que va mobilitzar Berlín per a tombar el mur

Una pregunta d'un periodista en una roda de premsa aparentment avorrida va precipitar uns fets que canviaren el destí d'Europa. El 9 de novembre de 1989, hui fa 32 anys, un corresponsal a Berlín de l'agència italiana ANSA, Riccardo Ehrmann, va acudir a la trobada amb Günter Schabowski, qui havia sigut nomenat portaveu del partit comunista. Ehrmann li havia preguntat sobre una llei de viatges que aparentment no canviava molt la situació, només cert alleugeriment de les restriccions de moviment. La pregunta va ser en quin moment entrarien en vigor les mesures i Schabowski, d'una manera un poc improvisada, va respondre amb un històric: "sofort, unverzüglich" (de seguida, immediatament).

Aquelles paraules van ser l'anunci de la caiguda del mur. La premsa internacional es va fer ressò i Alemanya va exir al carrer per a enderrocar físicament i mentalment un mur que l'havia dividida durant els últims 28 anys. Aquella nit, la policia no sabia què havia de fer perquè no havia rebut ordres sobre aquella situació sobrevinguda i simplement va deixar que la ciutadania s'obrira pas a través de la frontera.

Amb la caiguda del Mur de Berlín, la reunificació dels dos estats alemanys era qüestió de temps i a penes onze mesos després va ser realitat. Es va optar per l'opció més fàcil, mantindre la constitució de la República Federal i integrar-hi els cinc estats de la part oriental. Per això alguns historiadors prefereixen el terme absorció al de reunificació. De la nit al dia, el marc era l'única moneda i l'economia estatalitzada de la República Democràtica iniciava la transició cap al capitalisme.

El balanç d'aquestes últimes tres dècades és positiu, però encara queda molt a fer. Quatre de cada deu alemanys orientals tenen salaris i pensions més baixes i se senten ciutadans de segona, infrarepresentats per les elits econòmiques i polítiques. Tot i que, per exemple, representants com la mateixa Angela Merkel, qui ha sigut la cancellera alemanya durant més de 15 anys, és filla de l'est. En part, veus expertes responsabilitzen aquesta frustració com la causa d'un fenomen preocupant, el creixement del moviment d'ultradreta Alternativa per Alemanya, que primer vegada va entrar al Bundestag amb el 13% dels vots i més de 90 diputats i diputades.

El primer esdeveniment històric cobert per la flamant televisió pública valenciana

La televisió pública valenciana havia nascut el 9 d'octubre de 1989 i just un mes després queia el mur de Berlín. Allà van acudir els mitjans de comunicació de tot el món i aquella televisió pública no va perdre l'oportunitat d'explicar a la ciutadania valenciana un fet històric i de fer-ho en la seua llengua. Vist en perspectiva, com diu Remei Blasco, una de les periodistes que aleshores va participar en l'equip de la cobertura especial, "no érem conscients del moment que estàvem vivint". El món conegut després de la Segona Guerra Mundial va començar a caure a trossos. Primer va ser Alemanya, després vindria tota la resta de països de l'òrbita soviètica i poc més d'un any després també desapareixia la Unió Soviètica. Aquell dia va nàixer un món que és el món que tenim ara.