Més del 70% dels israelians avala l'ofensiva sobre Gaza i la meitat voldrien controlar-la després de la guerra

L'artilleria i l'aviació israeliana han tornat a atacar campaments de desplaçats al centre i al nord de Rafah, la ciutat més meridional de la Franja de Gaza. Atacs que es produeixen de nou en zones que el govern de Tel-Aviv havia declarat segures. El mateix que en el camp de tendes de campanya on va matar 45 palestins, molts cremats vius. El balanç provisional d'este últim atac parla d'almenys set morts.

La Mitja Lluna Roja Palestina ha informat de l'assassinat de dos paramèdics en un atac "deliberat" d'Israel contra una ambulància "perfectament identificada amb el logotip de l'organització" a Tel al-Sultan, un dels barris de l'oest de la ciutat. L'Exèrcit israelià ha confirmat, per primera vegada, que també hi opera en el centre de l'urbs, després d'informar de la mort de dos soldats en combat.

Les tropes de l'estat jueu s'han retirat parcialment de Jabalia, seu del campament de refugiats més multitudinari de la Franja de Gaza, en la part nord de l'enclavament. Els vint dies d'operació militar han causat desenes de víctimes i un rastre de destrucció total. Hi continuen algunes formacions de soldats en tasques de vigilància com també en la veïna localitat de Beit Lahia.

La pau continua lluny de la realitat. Hamàs ha tornat a obrir-se a un "acord complet" d'intercanvi d'ostatges i presoners, però ha insistit a condicionar-lo al fet que Israel detinga la invasió, un requisit que ha fet fracassar els anteriors intents d'alto el foc.

Netanyahu assumeix l'assassinat de vora 15.000 civils

En el mateix escenari on la fiscalia del Tribunal Penal Internacional interpreta possibles crims de guerra i contra la humanitat i el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU crida a evitar un possible genocidi, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, veu una acció heroica. En una entrevista al canal francés de notícies LCI ha comparat l'ofensiva amb el desembarcament de Normandia, l'esdeveniment històric que es commemora la setmana que ve i que va marcar el declivi de l'Alemanya nazi.

Les autoritats sanitàries de la Franja, que administra Hamàs, informen de 36.000 persones mortes, 14.000 de les quals assegura que són menors d'edat. Malgrat haver qüestionat estes xifres recurrentment, Netanyahu les ha avalades indirectament en l'entrevista. Diu que l'exèrcit ha exterminat 15.000 milicians, però alhora ha admés una proporció de víctimes civils i combatents "molt elevada", en una ràtio d'1:1. Assumeix, per tant, que haver assassinat 15.000 ciutadans innocents. "Una tragèdia", diu, però de la que tira la culpa només a Hamàs per "emprar-los com a escuts humans". Contra la realitat de les xifres, defén que la política d'Israel és la de "minimitzar les víctimes civils" i considera que qüestionar-la, com fan les acusacions del TPI, suposa alimentar "les flames de l'antisemitisme".

El 50% dels israelians volen un govern d'ocupació militar a Gaza

Esta interpretació de la realitat no és exclusiva de Netanyahu. Només el 19% de la població israeliana veu excessiva la reacció militar d'Israel contra l'atac de Hamàs del set d'octubre, en què van perdre la vida 1.200 persones i els islamistes van segrestar 253 ostatges. Un 39% considera que ha sigut adequada i un altre 34%, creu que s'ha quedat curta.

La meitat de la població aposta per un govern d'ocupació israelià a la Franja, quan acabe la guerra, una xifra que s'eleva al 77% entre els jueus ultraortodoxos, clarament a favor que l'enclavament quede sota control israelià.

La solució dels dos Estats, la fórmula tradicional per a la pau que avalen els Estats Units volen impulsar ja països com Espanya, ha perdut adeptes. Hui només el 26% de la població creu en la coexistència pacífica de dos estats independents, un 9% menys que l'any passat. Des que es va preguntar per esta eixida al conflicte per primera vegada el 2013, la xifra de persones que la secunden ha caigut a la meitat.

Les dades formen part d'un estudi del Pew Research Center, una plataforma independent de sondejos d'opinió sobre temes d'actualitat. L'enquesta s'ha fet a un miler d'israelians amb entrevistes cara a cara entre el 3 de març i el 4 d'abril.