Els 90.000 assassinats a Mauthausen, amb noms i cognoms
Les víctimes del camp de concentració nazi més gran d'Àustria ja no seran només xifres, ja que els seus noms es projecten sobre els murs
Les persones assassinades a Mauthausen ja no seran nomes una xifra, a partir de hui tindran nom i cognoms. Una instal·lació projectarà els seus noms sobre el mur del Memorial de Mauthausen, a Àustria. Seran tres dies de projeccions, per a commemorar que el 5 de maig de 1945 s’alliberava el principal camp de concentració austríac. "Volem retornar la identitat i la dignitat a les víctimes, que en aquell moment no tenien ni nom”, diu Barbara Glück, directora del Memorial.
De les 200.000 persones que foren internades a Mauthausen, 90.000 moriren, i d’aquestes, 4.800 eren espanyoles. Mauthausen va ser un dels camps de concentració on més valencians i valencianes anaren a parar i hui recordem els testimonis d’alguns d’aquests supervivents.
Mauthausen també va arrabassar la vida als supervivents
Luis Estañ, de Callosa del Segura, ens recorda que Mauthausen no només va deixar una quantiosa xifra de víctimes mortals, sinó que també va arrabassar la vida als supervivents: “La desgràcia més gran va ser la dels que es quedaren al crematori o la dels que n'isquérem?”
La vida després d’allí ha sigut un infern, jo cada nit quan tancava els ulls tornava a Mauthausen
A Mauthausen, molts valencians van ser esclaus de la indústria de guerra alemanya, que els usava per a la construcció de carreteres i túnels, la fabricació d’armes i el secatge d’aiguamolls. L’activitat principal d’aquest camp de concentració requeia en la pedrera de granit Wiener Graben, on els presos mateixos havien construït l’escala per a accedir-hi. Amb 186 escalons, l’anomenaven l’escala de la mort, perquè era on molts perdien la vida. “Moltes persones ja no podien ni pujar l’escala”. Així ens ho contava l’alcoià Paco Aura, un altre dels valencians supervivents de Mauthausen, que conclou: “Segons la pedra que em tocava, preferia carregar un mort, no era tan pesat ni perillós com la pedra”.
Però Mauthausen no només va ser un camp de concentració, allí també s’experimentava amb els cossos humans. Antonio Serrano va ser un valencià que amb 19 anys va ingressar a Mauthausen i allí va passar 5 anys: “Aquests cinc anys estan morts, me’ls van furtar”. Ell va ser víctima d’experiments mèdics.
Em van injectar el tifus, per sort no el vaig arribar a agafar i vaig poder eixir del laboratori al cap de 40 dies
Compromís amb el record
76 anys després de l’alliberament de Mauthausen, molts dels supervivents de la barbàrie nazi ja no estan entre nosaltres i només podem recordar el que van viure a través dels seus testimonis. A través de les xarxes socials es pot seguir la intervenció artística en el Memorial de Mauthausen amb l’etiqueta #eachnamematters (que podem traduir com "cada nom compta"), amb la qual, a més, es convida tot el món a compartir "records, pensaments i impressions de les biografies individuals" de les víctimes.
Pareix que la gent no se'n recorda, voldríem que la joventut d’ara pensara que això podria tornar
