9J: Quines qüestions preocupen hui a Espanya i la UE?

El 24 de maig donà el tir d’eixida la campanya per a les eleccions europees en què les 33 candidatures que es presenten a l’estat espanyol intentaran convéncer l’electorat per a obtindre algun dels 61 escons que es repartiran entre els electes espanyols al Parlament Europeu. En els darrers comicis, van ser nou les candidatures que van obtindre algun eurodiputat.

Un escenari internacional més convuls que fa cinc anys, amb la invasió russa a Ucraïna i l'ofensiva d'Israel a la Franja de Gaza, està en part darrere de l'augment d'interés en estos comicis, així com de la intenció de participar-hi. L’últim Eurobaròmetre apunta que el 81% dels enquestats a la UE pensa que este context fa més rellevant prendre part dels comicis del 9 de juny, que renovaran l’hemicicle amb 720 europarlamentaris.

Augmenten l’interés i la intenció de vot

A l’estat espanyol, el 70% de les persones enquestades en l’últim Eurobaròmetre tenen la intenció de votar i fins al 58% diuen estar interessades en els comicis amb què s'inaugurarà una legislatura europea que es preveu que estiga marcada per la polarització. Unes previsions similars a les del conjunt de la UE i que han augmentat, tant en intenció de vot com en interés per les eleccions (van ser del 55% i 39% el 2019, respectivament), respecte als anteriors comicis.

Entre els Vint-i-set, este interés és especialment rellevant a països com els Països Baixos (72%) o Alemanya (70%), dos dels fundadors de la Unió. A l’altra cara de la moneda trobem alguns dels estats amb menys tradició en el si de la UE com Eslovènia (46%), Eslovàquia (43%) o Txèquia (38%), que s’incorporaren el 2004. La intenció de participació a Bulgària i Estònia a penes fregaria el 50%

Espanya es preocupa per la sanitat, l’exclusió social o l’ocupació; la UE, per la defensa 

Entre els temes més rellevants per a l’electorat espanyol de cara a les eleccions, i que sobreïxen respecte a les prioritats de la UE en conjunt, se situa l'estat de la sanitat pública (preocupa al 45% dels enquestats), la lluita contra la pobresa i l’exclusió social (41%), la creació de nous llocs de treball (38%) o la política agrària (31%). 

D’altra banda, de l’enquesta s’extrauen aspectes rellevants per al conjunt de la Unió, però que els enquestats de l'estat espanyol no consideren tan importants, com ara la defensa i seguretat del bloc, que a Europa prioritza un 37% de l’electorat i a Espanya un 20%. En ple debat sobre construir capacitats militars europees davant de l'amenaça que Rússia estenga la guerra al territori de la Unió, esta qüestió és especialment rellevant per als països fronterers amb Rússia, amb Lituània, Finlàndia i Letònia al capdavant.

De fet, és la primera vegada que el reforçament de la defensa apareix entre les principals prioritats dels europeus i és la més rellevant de cara a les eleccions en un grapat de països, com Dinamarca, Finlàndia, Alemanya o els Països Baixos.

En contraposició amb esta qüestió, l’electorat espanyol creu que la UE hauria de centrar la seua posició internacional en relació amb l’educació i la investigació (37%) o la seguretat alimentària (37%). Sorprén, però, que altres temes com la migració i l’asil, que és la principal preocupació a Malta o Xipre i una de les més rellevants als Països Baixos i Irlanda, és a casa nostra només la sèptima qüestió més rellevant. 

De cara a la pròxima legislatura, els enquestats espanyols coincideixen amb la resta d’europeus que la pau ha de ser el valor principal que ha de defendre’s en el si de l’Europarlament. 

Els pròxims cinc anys, però, no són massa esperançadors. Tot i que el 63% dels enquestats a l’estat espanyol es mostra optimista amb el futur de la UE, un de cada tres (35%) creu que el seu nivell de vida empitjorarà. 

Igualtat de drets, canvi climàtic i benestar: el vot jove

El 68% de l'electorat jove de l’estat espanyol, d’entre 15 i 30 anys, té intenció de votar en les pròximes eleccions europees, dada que supera el 63% de la UE en conjunt, segons l’últim Eurobaròmetre dedicat a este segment poblacional. Per davant només es troben Romania (amb un 78%) i Portugal (77%), seguides de Bèlgica i Polònia (69%).

En joc estan al voltant del 15% dels votants a tota la Unió, un calador de vots que intentaran pescar totes les candidatures si adrecen els seus missatges a unes preocupacions que no sempre estan alineades amb les del votant adult.

L'enquesta evidencia que la joventut europea és especialment activa i compromesa: el 64% va dir haver participat en les activitats d'una o més organitzacions en els últims dotze mesos. A més, vora la meitat dels enquestats (el 49% a Espanya) ha participat en accions per a tractar de canviar la societat signant una petició, participant en una manifestació o enviant una carta a un polític.

En particular, estos joves van participar activament en temes relacionats amb la igualtat de drets independentment del gènere, la raça o la sexualitat (38% a Espanya, enfront del 29% a la UE), la salut i el benestar, el canvi climàtic i els drets humans.

A més, i malgrat l’auge dels discursos euroescèptics, l'enquesta mostra que els joves continuen tenint una perspectiva europea. Més del 43% ha participat en una activitat en un altre país de la UE, ja anara per a estudiar o capacitar-se (16%), per voluntariat (12%) o per a treballar (12%).