Acaba la treva: 32 morts en la represa dels bombardejos israelians a Gaza

Les negociacions per a prorrogar novament la pausa militar han fracassat. Israel ha représ aquest divendres els bombardejos a la Franja de Gaza, que segons Hamàs ja han matat almenys trenta-dos persones. Tel-Aviv responsabilitza la milícia islàmica de violar l'alto el foc, després d'interceptar un coet a la matinada i d'haver incomplit l'acord d'alliberar totes les dones segrestades que figuraven en l'últim intercanvi. Hamàs culpa el govern d'Israel. L'acusa de tindre un pla predefinit per a "reprendre l'agressió criminal" i haver-se negat a acceptar totes les ofertes per a alliberar més ostatges, inclosos ancians, israelo-argentí Yarden Bibas o els cadàvers de la seua família (la dona, un fill de quatre anys i un bebé de deu mesos), presumptament morts en els atacs israelians a la Franja.

A la nit, quan la pròrroga encara era una opció, les sirenes antiaèries han tornat a sonar en les ciutats més pròximes a la frontera amb la Franja, com Sderot, Holit, Nir Yitzhak i Nahal Oz, un fet que no havia passat des de l'inici de la treva, ara fa una setmana.

El govern d'Israel ha anunciat que està "compromés a aconseguir els objectius de guerra", incloent-hi l'eliminació total de Hamàs. The Financial Times assegura que les tropes de Tel-Aviv es preparen per a desplegar-se al sud de la Franja. El diari avança que l'exèrcit preveu una guerra llarga durant la qual, un dels principals objectius serà matar els màxims dirigents de Hamàs. El grup islamista ha respost que enfrontarà amb "fermesa" i "heroisme" els nous atacs de les forces israelianes.

En paral·lel a la represa de les operacions militars, els mediadors tracten d'armar un nou alto el foc. El ministeri d'Exteriors de Qatar ha comunicat que les negociacions continuen per a "tornar a la treva".

L'ONU tem que la repressa dels combats pose fi a l'entrada de l'ajuda humanitària, que ha alleujat durant la setmana de treva les condicions límits en què sobreviviu la població palestina a l'enclavament. L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que la Franja no pot perdre cap hospital més, ja que els que hi queden en peu a l'enclavament estan en mínims per la falta d'electricitat, de subministraments, de personal, els danys patits en els bombardejos i l'enorme afluència de ferits. Al nord de Gaza només n'hi ha tres en funcionament mentre al sud, on es concentra la població desplaçada, els centres sanitaris estan completament saturats.

104 ostatges i 240 presoners alliberats durant la treva

L'assassinat de tres israelians en un atac de Hamàs a Jerusalem i les noves morts palestines a Cisjordània, entre les quals hi ha dos xiquets, havien posat al límit la possibilitat de pròrroga. Les pressions internacionals per a estendre la treva han fracassat, malgrat l'espenta d'última hora en persona del secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, en la quarta visita en un mes a l'Orient Pròxim. Blinken demanava el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, prolongar la treva i l'instava a "fer passos més decidits" per a protegir les vides dels civils a Gaza. Els Estats Units va advertir anit a l'Estat jueu contra la represa dels combats, si no tenia un pla concret per a evitar morts i desplaçaments massius entre els civils de Gaza.

La treva, que es va activar el 24 de novembre, ha permés l'alliberament de 110 dels ostatges capturats per Hamàs i de 240 presoners palestins, tots ells dones i menors. Un parèntesi en el dolor causat per una guerra que va començar amb l'assassinat de 1.300 persones en una incursió de Hamàs i suma ja 15.000 morts per la reacció militar d'Israel a la Franja de Gaza, cinc mil d'ells xiquetes i xiquets.

Israel ha confirmat que el grup islamista manté captives 137 persones: 115 homes, 20 dones i dos xiquets. Entre els ostatges hi ha deu ancians de més de 75 anys. Aquestes persones són l'unic actiu de Hamàs per a negociar una nova treva amb Israel.

Israel coneixia els plans de Hamàs del 7 d'octubre

Lluny del camp de batalla, la notícia de més importància sobre Gaza està un reportatge de The New York Times. La informació apunta que Israel suposadament podia haver evitat la matança de Hamàs del 7 d'octubre. Coneixia amb detall els plans de Hamàs per al 7 d'octubre, des d'un any abans, però van pensar que no serien capaços d'executar-los. Els van considerar massa complicats per a dur-los a terme.

Citant documents, correus electrònics i entrevistes, The New York Times assegura que el pla, batejat en clau com Mur de Jericó, descrivia amb precisió un assalt sorpresa com el de primers d'octubre, en què van morir més de mil persones i ha acabat amb 240 persones segrestades, el qual va desencadenar l'atac i invasió d'Israel a la Franja. Encara que no establia una data, l'operació contemplava l'ús de drons per a acabar amb les càmeres de seguretat a la frontera amb Gaza i l'entrada massiva de milicians a peu, en moto o parapent. Els responsables militars israelians el van descartar per considerar-lo impossible d'executar. El diari no pot acreditar si el primer ministre, Benjamin Netanyahu o altres líders polítics van tindre accés als mateixos documents.