Acord d'última hora a la COP29: els països rics es comprometen a aportar 300.000 milions de dòlars al sud global

La cimera sobre el clima celebrada a Azerbaidjan, la COP29, ha acabat este diumenge amb un acord tancat in extremis i fora de temps. Després de dos setmanes de negociacions molt intenses entre els quasi 200 països participants, moments de crisi i "caos" en el tram final del fòrum, s'ha arribat a un pacte financer pel qual els més rics es comprometen a pagar 300.000 milions de dòlars anuals —287.000 milions d'euros al canvi— al món en desenvolupament per a costejar les accions de lluita contra el canvi climàtic. Això sí, serà a partir de 2035, d'ací a deu anys.

El plenari de la COP d'enguany, a Bakú, ha sigut dels més convulsos que es recorden dels últims anys. Més encara que els anteriors, marcats per les guerres a Ucraïna i Gaza, la pandèmia de covid-19, o les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina. Esta vegada la corda s'ha estirat tant per moments que, fins i tot, semblava que es podria trencar i acabar la cimera climàtica sense cap acord. El debat s'ha hagut d'interrompre diverses vegades per a ultimar els detalls del text a negociar, però finalment hi ha hagut fumata blanca per a fixar la nova meta de finançament climàtic, que triplica i reemplaça l'anterior fixada en 100.000 milions de dòlars anuals.

Els negociadors han passat les dos últimes setmanes discutint a la capital àzeri els detalls d'este objectiu, que segons l'acordat este diumenge estableix la quantitat d'1,3 bilions de dòlars anuals per a 2035. D'eixa suma, però, només 300.000 milions de dòlars hauran de proveir-se a través d'ajudes i mobilització de fons privats amb suport públic. Els delegats, periodistes i públic presents en la gegantesca sala on se celebrava la sessió ha esclatat en aplaudiments i ovacions quan el president de la COP29, Mukhtar Babayev, ha abaixat el martell després de pactar l'acord financer, posant fi a una jornada maratoniana que s'havia sobrepassat més de 32 hores del tancament previst del fòrum.

Així, més d'un dia més tard de la clausura oficial, la COP29 de Bakú ha tancat el consens amb el qual els estats rics es comprometen a assumir una part de la factura que la transició ecològica i l'adaptació climàtica comporta per als països en vies de desenvolupament —ubicats en el sud global—, que són els menys responsables històrics del calfament global i, alhora, els que més en pateixen les conseqüències.

El text reitera una de les demandes que estos estats amb menys recursos manifesten en este fòrum des de fa anys: la reforma de l'arquitectura financera internacional. Assenyala que esta haurà d'“abordar els obstacles” als quals s'enfronta el món en desenvolupament a l'hora d'accedir al finançament climàtic, eliminant per exemple les barreres i els elevats costos de capital, les limitacions fiscals, els “nivells insostenibles de deute” o els alts costos de transacció. I reconeix, així mateix, la necessitat especial d'acostar “recursos públics, subvencions i finançament en condicions molt favorables, en particular per a l'adaptació i la resposta als danys i perjudicis” del canvi climàtic als països “menys avançats” i en “els xicotets estats insulars en desenvolupament”.

Amb tot, la nova quantitat compromesa està per davall de les necessitats reals que tenen estos països, i per això alguns han criticat la mesquinesa dels governs occidentals. Vanuatu, un dels estats més afectats per la crisi climàtica, ha rebutjat directament l'acord aconseguit en considerar que es queda curt. "Els compromisos aconseguits a Bakú no són suficients. Mai anaven a ser suficients. I fins i tot amb això, basant-nos en l'experiència del passat, sabem que no es compliran", ha manifestat l'enviat especial per al Canvi Climàtic d'esta nació del Pacífic, Ralph Regenvanu.

Contamina, però paga la factura

Les parts reafirmen el principi de l'Acord de París que fa referència a les responsabilitats compartides, però diferenciades, dels països en la crisi climàtica: els considerats “desenvolupats” —rics— emeten més gasos d'efecte d'hivernacle que els anomenats “en desenvolupament”, i per tant les parts consideren que han d'assumir bona part de la factura.

El grup d'economistes d'alt nivell al qual l'ONU va encarregar un informe sobre finançament climàtic va xifrar en 2,4 bilions de dòlars anuals el cost de la transició i adaptació climàtica al món en desenvolupament per a 2030. En concret va calcular que, d'eixa quantitat, 1,4 bilions podran aportar-los els països del sud global de la seua butxaca, mentre que el bilió restant haurà de provindre de finançament extern. Mitjançant la nova meta global de finançament climàtic fixada a Bakú, els estats rics han promés mobilitzar en total 1,3 bilions de dòlars anuals per a 2035, però amb una primera capa assegurada de 300.000 milions.

Cal recordar que les categories “desenvolupats” i “en desenvolupament” responen a una classificació que data de 1992, any en què va nàixer la Convenció de l'ONU sobre Canvi Climàtic en el marc de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro. Però ara, 32 anys després, regions com els Estats Units o la Unió Europea argüeixen que el món ha canviat i que, per exemple, ja no pot considerar-se països en desenvolupament la Xina, la Unió dels Emirats Àrabs o Kuwait. El text acordat a Bakú “encoratja” per això a estos estats perquè facen contribucions “voluntàries” per a alimentar el finançament climàtic d'1,3 bilions anuals dirigits cap a països de l'hemisferi sud.

Un pacte que reflecteix la polarització del món

Les diferents reaccions a l'acord en la cimera de Bakú confirmen un moment difícil en les relacions internacionals, també en el camp mediambiental, segons els experts consultats per EFE. La ministra colombiana de Medi Ambient i Desenvolupament, Susana Muhamad, ho resumia de manera molt clara en declaracions arreplegades per l'agència de notícies: "Ha sigut una COP en què han prevalgut tota mena d'interessos geopolítics menys el clima i, per això, part del resultat és també la meta de finançament més modesta a la qual es podia arribar". Muhamad, que també va ser presidenta de la COP16 de Cali, opina que el resultat de les eleccions presidencials als Estats Units, amb una clara victòria de Donald Trump, ha espentat els delegats a buscar un acord que podia no ser possible amb el nou inquilí de la Casa Blanca: "L'any vinent amb un govern de Donald Trump i amb una lògica dels Estats Units, que segurament eixirà de l'Acord de París, era important deixar estes decisions hui, perquè no sabíem si les podíem tindre demà".

Més optimista s'ha mostrat el comissari europeu d'Acció Climàtica, Wopke Hoekstra, que ha augurat que la COP29 serà recordada com l'inici d'una nova era en el finançament climàtic."Nosaltres volem la reducció d'emissions, però salvaguardant el consens de la Unió dels Emirats Àrabs", ha dit en referència a l'acord aconseguit en la COP28 de Dubai. Allà es va signar, fa just un any, el "principi de la fi" de l'era dels combustibles fòssils, una línia roja que la Unió Europea no estava disposada a retrocedir. "Estem desitjant redoblar els esforços per a la cimera del clima COP30 de Betlem [el Brasil]", ha conclòs en el seu compte d'X.

La directora general de l'Oficina de Canvi Climàtic d'Espanya, Valvanera Ulargui, ha assenyalat a l'eixida del plenari que cal valorar que, "en un context geopolític tan complicat", el fòrum de les Nacions Unides siga capaç de respondre als problemes dels més vulnerables, generant confiança i apostant pel multilateralisme per a aconseguir consensos. Per a la representant espanyola, que considera important l'acord per al nostre país, la nota negativa de la COP29 ha sigut el fre a l'agenda de mitigació que "ha trobat moltes barreres als països productors de petroli" i que tindrà un pròxim capítol en la cimera de mitjà termini de Bonn l'any 2025.