L'activació d'aranzels xinesos sobre béns estatunidencs recrua la guerra comercial

La guerra comercial ha pujat un nivell més este dilluns després de l'entrada en vigor dels nous aranzels xinesos sobre mercaderies agropecuàries procedents dels Estats Units, un moviment que Pequín justifica com a resposta a les taxes imposades prèviament per Washington contra els seus productes. A partir de hui, la Xina gravarà amb un 15% les importacions estatunidenques de pollastre, blat i dacsa, i amb un 10% les de soja, carn de porc i boví, productes aquàtics, fruites i lactis, tal com va anunciar la setmana passada el Ministeri de Comerç xinés. Entre els béns subjectes a taxes del 15% figura també el cotó, mentre que les verdures i el sorgo estaran gravades al 10%.

Des que va tornar a la Casa Blanca per a un segon mandat el president estatunidenc, Donald Trump, havia decidit duplicar al 20% els aranzels addicionals imposats al país asiàtic. Justificava la decisió amb l'argument que Pequín no fa prou per a evitar l'entrada de fentanil als Estats Units. La Xina, que també ha afegit diverses empreses estatunidenques a la llista de control d'exportacions i a la d'entitats de poca confiança, ha reiterat en els últims dies que considera l'explicació del republicà un mer "pretext", atés que la política antidroga xinesa "és una de les més estrictes del món".

El sector agropecuari estatunidenc té a la Xina com una de les principals destinacions de les exportacions, malgrat que estes hagen registrat descensos en els últims anys. El 2024, la Xina va importar 13,76 milions de tones de dacsa, de les quals 2,07 procediren del país nord-americà, segons dades del portal especialitzat China Grain. Esta font assegura que els Estats Units va arribar a ser el principal proveïdor forà de dacsa del país asiàtic, però en els últims anys ja ha sigut superat pel Brasil i Ucraïna. Quant al blat, la Xina va importar l'any passat 1,90 milions de tones, quantitat que representa aproximadament el 17,3% del total de les importacions del cereal. El portal també assenyala que la dependència de la Xina de la soja estatunidenca ha disminuït en els darrers anys fins a representar el 2024 un 21% del volum total importat, una tendència que ha beneficiat països com el Brasil. D'ací ja procedeix el 71% de la soja que compra el gegant asiàtic.

Al febrer, la Xina ja havia imposat gravàmens d'entre el 10 i 15% a altres productes estatunidencs, a més d'establir controls a les exportacions de minerals clau i obrir una investigació contra el gegant tecnològic Google. Durant la primera presidència (2017-2021), Trump ja va mantindre una relació tibant amb Pequín en imposar diverses rondes d'aranzels per valor d'uns 370.000 milions de dòlars anuals, moviment que la Xina va respondre amb gravàmens a les exportacions estatunidenques.

"Període de transició" econòmica als Estats Units

Trump, a qui han entrevistat este diumenge en la cadena conservadora Fox News, ha dit que preveu un "període de transició" econòmica marcat pels aranzels que els Estats Units ha imposat o pretén imposar als béns d'altres països. Quan la presentadora, Maria Bartiromo, li ha preguntat per algunes dades que apunten a una recessió enguany, l'empresari i polític ha respost: "Odie predir coses com eixa. Hi ha un període de transició, perquè el que estem fent és molt gran: portem la riquesa als Estats Units de nou".

En l'Air Force One, de retorn del cap de setmana a la mansió de Mar-a-Lago (Florida), el dirigent republicà ha aclarit que és normal dubtar sobre la possibilitat que l'economia dels Estats Units entre en reculada. "Qui ho sap? L'única cosa que els puc dir és que recaptarem centenars de milers de milions en aranzels i ens tornarem tan rics que no sabrem com gastar tots eixos diners".