Acusacions creuades entre els partits espanyols al Parlament Europeu per la legislació de la memòria històrica

Els partits espanyols a l'esquerra i a la dreta de l'hemicicle europeu han xocat este dimecres, durant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg (França) per les lleis de la memòria històrica. Una quinzena d'eurodiputats, deu d'ells espanyols, han denunciat els "intents recents de negar dictadures, i el risc que Europa torne al totalitarisme". Esta reivindicació ha entrat en l'agenda a proposta del PSOE, dins de la seua campanya per a denunciar les derogacions d'estes lleis en algunes comunitats autònomes on governen el PP i Vox, entre altres la Comunitat Valenciana.

Pel PP, Dolors Montserrat ha insistit que el seu partit condemna "tots els totalitarismes i les dictadures, les passades i les actuals". Ha assegurat que no acceptarà lliçons d'un PSOE que "propicia l'augment d'escons de Bildu, malgrat que esta formació es nega a dir que ETA va ser una organització terrorista". Així mateix, ha mencionat l'expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero per acusar-lo de blanquejar Nicolás Maduro a Veneçuela o "els seus socis comunistes del govern". També ha citat els "térbols vincles que aquest mateix Parlament denuncia del seu soci català, Carles Puigdemont, amb la tirania del rus Vladímir Putin".

Per la seua banda, la socialista Alícia Homs ha acusat el PP de votar a favor de gran part la llei de memòria democràtica de les Balears que hui es presta a derogar, i ha incidit que Europa "ha de construir-se des de la justícia, la memòria i la dignitat de tots els seus ciutadans". Ha demanat "coherència" i un posicionament clar entre "els franquistes i colpistes, o del costat dels demòcrates espanyols i europeus".

Per part de Ciutadans, Jordi Cañas ha criticat que l'esquerra haja "banalitzat" un debat sobre "una cosa tan seriosa com els intents de negar dictadures i el risc de la tornada del totalitarisme" d'una forma que ha titlat d'"espúria, per a tapar-se les vergonyes de la política nacional".

En les files de Vox, Jorge Buxadé ha demanat "una rebel·lió del sentit comú" i ha assegurat que el règim totalitari que ja està en marxa és el de la "cancel·lació cultural, ideològica i personal". Ha titlat el govern espanyol d'una "coalició sociocomunista" que "amnistia colpistes, crea comissions parlamentàries per a perseguir jutges, pacta amb narcodictadures, fa costat al terrorisme de Hamàs i s'enriqueix amb els fons europeus, que han llevat a les empreses i als autònoms".

Izaskun Bilbao, del PNB, ha coincidit amb els partits d'esquerra que és "un retrocés democràtic derogar les lleis de memòria" i ha advertit que "justificar-ho recorrent a un socorregut 'i tu, més', per una suposada desmemòria sobre l'acció criminal i terrorista d'ETA, encara és pitjor". Ho ha comparat amb "el que va fer el candidat de Bildu a lehendakari, incapaç en esta campanya electoral de dir a ETA 'banda terrorista'".

Per part d'Esquerra Unida, Manu Pineda s'ha dirigit a la resta de grups progressistes per a avisar que, al seu entendre, "el totalitarisme ja està entre nosaltres" i que a estos grups "no se'ls venç negociant amb ells", sinó combatent-los amb mesures de justícia social. "Nosaltres hem de prendre mesures que garantisquen que la gent ens veja com a instruments útils: un habitatge digne, una ocupació digna, que tinguen sanitat pública de qualitat, que tinguen educació pública de qualitat. La millor vacuna contra el feixisme és la justícia social", ha dit el diputat d'Esquerra Unida.